-
El paleolític és el periode més llargd des de l'aparició dels homínids. Eren nòmades i es movien pel territori en busca d'aliment i quan s'acabava es despaçaven a un altre lloc. Vivien en coves o en petites cabanes i s'organitzaven en petites tribus. S'alimentaben de la pesca, la recolecció de fruits i de la caça.
Es feien rituals per influir als fenòmens naturals. Les seves pintures eren Francocantabriques o de Venus Paleolítiques depenent si eres art rupestre o art moviliari -
El foc va ser un descobriment esencial per millorar la vida dels homínids. Va ser descobert al Paleolític. Els hi va proporcionar protecció dels animals, alimentació, iluminació, comunicació i més esperança de vida. -
Es feien rituals per influir als fenómens naturals com la pluja. Els neandertals van ser els primers en fer enterraments. Els colocaven en posició fetal per si en l'altra vida tornaven a néixer estiguessin en la posició correcte. -
El bastó de comandament servía per les persones més grans que poguessin tenir una eina per mantenir-se denpeus. Ara nosaltres li hem possat el nom de BASTÓ. Estava fet amb un tronc petit en verticat i a sobre tenia lligat amb una corda un altre en horitzontal. Era bastant resistent i no costava gens fabricar-lo. No només ho utilitzaven la gent "gran" sinó que la gent que es feia alguna petita lessió, i no es curaba (perquè no havia metges) també feien ús d'quest invent. -
Durant tota la prehistòria els homínids van anar evolucionar per la seva intel·ligencia i les seves capacitats.
Al paleolític van haver-hi 2 tipus d'aquests homínids, els astralopetec que encara caminava a dues potes i el homo habilis que ja començava a aixecar-se una mica.
Al neolític van passar al homo herectus que cada vegada el seu cos anava més recte. Ademés d'aquests tipus d'homínids estàn els neandertals (120.000-30.000aC) i els homo sapiens (100.000aC) -
El raspador és un objecte que s'utilitzava al Paleolític per per treure i tallar pells. Ara al segle XXI el ganivet de carnicería és l'estri que sustitueix això. -
Fins a l'edat dels metalls el sílex era la pedra més resistent per fer les armes de pedra. El ganivet tant com ara com al passat el ganivet és un estri que s'utilitza molt a la cuina. -
Quan al Neolític comença la pesca començen a crear noves armes per aquesta tasca. L'arpó d'ós estava format per una branca de fusta molt resistent amb la punta molt afilada. -
Al paleolític les armes estaven fetes de pedra i branques. Les afilaven amb un altre material i finalment aconseguien una pedra afilada per tallar la carn i caçar. -
L'estil de les venus paleolítiques comença a apareixer la figura humana, concretament la dóna, la qual té els pits i les caderes molt marcades, això es deu perquè aquesta escultura és la responsable de la fertilitat. Els poblats utilitzaven això per tenir més fills i no extinguir-se -
Al paleolític es dedicaven a la caça i a la recolecció. Es desplaçaven de territori en territori en busca de mejar i quan aquest s'acabava havien de moure's. S'organitzaven en petites tribus i "vivien" en coves o en petites cavanes de fusta. Les seves eines eren de pedra i ells aprofitaven la pell del animal caçat per protegir-se del fred. -
La cova d'Altamira és una cova amb pintures de l'estil francocantàbric. És situal a Cantàbria al Nord d'Espanya. Les pintures representades són animals grans amb colors com el vermell, el negre o el marró. Servien per "invocar" aquells animals de tal manera que desprès els caçessin. Les pintues són des de fa 22.000 anys. -
Al neolític començen a ser sedimentaris i començen a construir els seus poblats en cases de fang i palla. Vivien al costat del riu per poder mantenir els seus animals en condicions. Comença l'agricultura amb cereals com el blat o l'ordi. Amb això mantenien a les famílies. També deixen de fer els "treballs" per el seu sexe com al neolític, ara era per especialització, si feies una cosa bé et tocaba fer-la. -
Feien homenatges als morts. Posaven les restes a urnes de ceràmica per conservar bé el cos. S'enterraven en Nècropolis que eren una espècie de cementiris. -
És la segona etapa de la prehistória. Pasen a ser sedentaris i es creen els primers poblats.
Viuen de l'agricultura i la ramaderia i es començen a especialitzar en un treball. Apareix el comerç, concretament el troc, que és l'intercanvi d'un objecte per un altre.
Va haver-hi una gran sequera que va fer que es fixesin en el comportament dels animals. Inventen la ceràmica, la cistelleria i el teixit. El seu art és Deesa Terra-Mare, que protegia les collites i és la responsable de la fertilitat. -
El teixit va comença al neolític junt amb la ceràmica. La gent dels poblats va deixar d'utilitxar aquelles pells dels animals i van començar a crear la seva roba. Normalment encara que en aquesta etapa ja no es divien els treballs per sexe la majoria de dones feien aquesta tasca mentre que alguns homes feien la ceràmica als forns. -
El comerç va començar al Neolític. Aquell tipus de comerç es deia Troc, que era un interanvi d'un objecte per un altre. Això normalment es feia entre poblats i els objectes que s'intercanviaven era cereals o fruites, ceràmica, teixit o alguns altres materials artesans que necesitaven als poblats i no ho tenien. -
La ceràmica es va inventar al neolític principalment per guardar els aliments o objectes de valor. Va ser un descobriment bastant important perquè van sortir nous "treballs". La gent cada vegada més s'especialitzava en una cosa en concret i també tenien més opcions. -
Aquesta és l'última etapa de la prehistòria que finalitza amb l'aparició de l'escriptura. Es divideix en 3 etapes:
Edat del coure--> primer metall utilitzat, tou i fàcil de deformar
Edat del bronze--> barreja coure i estany, comença a sustituir la pedra
Edat del ferro--> metall més resistent, fàcil de maldejar.
Apareixen comerciants i artesans. Tambè s'afegeix la metalurgia i sidelúrgia. Les ciutats estàn enmurallades i vivien al costat del mar. És una societat urbana amb grups socials. -
En aquesta cova les pintures dibuixades són de l'estil llevantí. Aquest estil tracta de figures d'humans o animals amb un color en concret. -
L'art mobiliari del neolític està la Deesa Terra-Mare que és la reponsable de la fertilitat i de que els conrreus treguin bons aliments. -
DOLMEN DE TELLA: aquest és un dolmen que es situa a Huesca que existeix des de l'any 4000 a.C. El dolmen és un megàlit amb dos pedres en vertical i una a sobre en horitzontal en forma de taula. Era un enterrament de famílies.
MENHIR CARNAC: es situa a França i es va construir a l'any 2000 a.C. El menhir és una pedra clavada verticalment. És un enterrament individual.
Crómlech de Oianleku: es troba a GIPUZKOA, existeix des de 4000 a.C. El crómlech és un conjunt de menhirs en cercle per ressar. -
A cada época de la prehistoria es vivia d'una manera diferent. Al paleolític no vivien en un lloc en concret, es a dir que eres nòmades, però mentre caçaven "vivien" en cabanes o en coves. Al neolític vivien en poblats amb cases fetes de fang i fusta per a les pareds i palla al sostre, eren d'una sola habitació.
A l'edat dels metalls vivien en ciutats enmurallades i les cases eren amb més d'una habitació i eren més resistents que les de les neolític. -
A l'edat dels metalls començen a haver-hi noves profesions. Els metalls que s'utilitzaven per armes es feien de 2 maneres diferents. Una d'elles era amb un forn el qual derretia el metall i aquest es posava en un motlle per agafar la forma
You are not authorized to access this page.