-
73,000 BCE
Coves d'Altamira
Es creu que es van registrar fa uns setanta-tres mil anys. Les pintures rupestres més reeixides de tot el món, a Lascaux, França i Altamira, Espanya, van ser trobades per nois; Les datacions de carboni mostren que les pintures de Lascaux tenen divuit mil anys d'antiguitat. -
1200 BCE
Escena de Tauromàquia Grega
El fresc ja era conegut a l'era micènica. Temàticament el repertori era semblant al minoic: processons oferents, jocs de toros, frisos d'animals, plates, flors i motius abstractes. A Micenes, el mègaron estava decorat amb escenes de batalles, aquesta temàtica resulta nova pel que fa al gust cretenc. Els colors eren pocs, intensos i contrastats: blau, vermell, blanc, groc i negre. Els colors dels fons en canvi, es tracta de colors plans o bandes de colors amb l'objectiu de realçar les figures. -
753 BCE
Vil·la dels Misteris
Tot i que es coneix que els romans van desenvolupar la pintura sobre taula, les restes pictòriques conegudes més rellevants són de tipus mural, frescos salvaguardats amb una capa de cera que avivava els colors. En aquell mateix moment es van descobrir, amb un caràcter decoratiu mural, el paisatge, la caricatura, la fotografia, els quadres de pràctiques, les imitacions arquitectòniques i les combinacions fantàstiques. -
330
Icona de Déu en al Monestir de Rila
El cap suprem Constantí va adoptar el cristianisme i en 330 va traslladar la seva capital de Roma a Constantinoble (la present Istanbul), a la frontera oriental de l'Imperi Romà. Aquest canvi religiós va perjudicar dramàticament l'art que va ser creat al llarg de l'imperi.
Gran riquesa i qualitat dels frescos que s'han realitzat en les seves esglésies al llarg de lapse de temps d'art bizantí. -
476
Sant Climent de Taüll, Vall de Boí
Europa al lapse medieval tanca diversos anys, llocs i civilitzacions. D'aquesta manera, no va ser inesperat que l'art produït al llarg d'aquest temps fos ric i variat. En aquest lapse es troben algunes de les pintures al fresc més sorprenents de tot el món. A més, igual que els vells grecs, els seus successors bizantins a més van ser professors de la pintura a la fresca. -
1100
Antics Frescos de Sigiriya, Sri Lanka
La tècnica utilitzada en aquestes pintures es denomina "fresc lustre". Canvia subtilment en relació amb la tècnica del 'buon fresco', ja que a més conté un aglutinant suau o cola. Cada fresc es va pintar sobre una àrea de guix humit que consta de 2 o 3 capes diverses. La primera capa era guix d'argila. La capa preeminent era un guix de calç bastant fi. Eren perdurables enfront de la llum solar, la qual cosa hauria esvaït veloçment els tints vegetals. -
1137
Catedral de Toledo
La pintura d'estil gòtic té el seu propi caràcter distintiu, en relació amb les propietats arquitectòniques particulars de l'època. Les zones de les parets són molt més grans que les de les catedrals gòtiques septentrionals, aquest fet suposa un disseny de les condicions arquitectòniques que deriva en els singulars frescos del gòtic. Destaca l'important estructura en color i una sorprenent decoració de paret que exposa el sentit de les històries bíbliques. -
1300
Capella Sixtina, Miquel Àngel. Ciutat del Vaticà
La Capella Sixtina pertany a un dels espais interiors més coneguts de tot el món. En part, la seva gran popularitat és donada per les espectaculars pintures al fresc que adornen el seu sostre. Miquel Àngel va utilitzar només pigments d'alta qualitat per als colors, gràcies a això els seus frescos han perdurat tot i el pas del temps: va emprar ocre (varietats de mineral terrós) per als vermells i grocs, silicats de ferro per als verds i la pols de lapislàtzuli per als blaus. -
Frescos de l'Església barroca d'Ochsenhausen, Alemanya
La pintura italiana de l'era vol trencar amb les tendències manieristes, que ja no s'aprecien de la mateixa manera. Els encarregats d'aquest canvi van ser dos bàndols diferenciats: d'una banda el pintor milanès Caravaggio, i per altra banda els germans Carracci.
El naturalisme tracta temes de la quotidianitat amb imatges tètriques, i amb el joc de llums com a principal tècnica artística. Part dels pintors de l'època beuen de l'estil de Caravaggio, que és el principal representant del moviment. -
Palazzo Farnese
Destaca sobretot la presència de paisatges, que acaba influint en l'imaginari del romanticisme.
A mitjans de segle, el corrent dominant era l'aticisme, un estil caracteritzat pels seus refinaments. A la cort francesa, es va cultivar també el retrat. Tant amb retrats senzills i amb gran penetració psicològica, com els retrats cortesans, on es presenten als reis i a les grans figures del moment en tota la seva esplendor. Aquests, es col·locaven d'en peus amb columnes o cortinatges. -
Parnassus, Raphael Mengs
La pintura neoclàssica suposa un desplaçament pictòric, neix a Roma a la dècada de 1760 i es va desenvolupant expandint-se per tot Europa. S'arrela especialment a França fins als voltants de la meitat del segle XIX, quan el Romanticisme passa a ser la principal tendència dominant. -
El judici final, Peter von cornelius
El pas de la pintura romàntica a la pintura neoclàssica té lloc a finals del segle XVIII. S'instauren uns nous gustos i noves tendències estretament lligades a diverses facetes artístiques del Romanticisme, com la literatura, la filosofia o l'arquitectura. El concepte de romanticisme, sorgeix a França durant el segle XVII per referir-se a la novel·la característica del moment. S'adapta a les arts plàstiques a inicis del segle XIX, en oposició al neoclassicisme imperant. -
Fresc Elegant
No hi ha gaire informació sobre els frescos contemporanis, segurament a causa de que en l'actualitat només té una finalitat estètica.