Archibald Garrod fomula el concepte dels errros del metabolisme heretats.
Alfred Sturtvert crea el primer mapa genètic de Drosophila
F. Crick i J. Watson publiquen l'estructura de doble hèlix del DNA
Frederick Ssanger desenvolupa tècniques per seqüenciar l'ADN
El DOE d'EE UU s'involucra en la idea d'analitzar el genoma humà complet
S'estableix un projecte final de l'anàlisi del genoma humà
El congrés d'Estats Units finança a NIH i DOE perquè s'embarquin en el projecte. Watson és nomenat director.
INICI. L'Oficina d'Investigacions del genoma humà es converteix en el Centre Nacional per Investigacions del Genoma Humà
Pla de “Understanding Our Genetic Inheritance: The Human Genome Project, The First Five Years, FY 1991-1995”. Craig Venter incia la seva pròpia investigació amb Celera Comics.
Watson renuncia a la direcció del projecte
Francis Collins és nomenat director. Arriben millors tècniques d'investigació. S'actualitza el pla de 1990.
Col·laboren 8 instituts i centres del NIH per crear el Centre per Investigació de Malalties Hereditàries.
El NCHGR és acreditat plenament com a institut del NIH, convertint-se en l'Institut Nacional d'Investigació del Genoma Humà.
S'anuncia un tercer pla de 5 anys. Celera Genomics competeix amb PGH per les patents de la seqüència del genoma. Finalment, acaben unint forces i acceleren el projecte.
El PGH ja ha identificat els gens lligats a la diabetis, el càncer de mama i l'Alzheimer.
S'anuncia que la majoria del genoma humà ja ha estat seqüenciat.
El PGH publica els seus resultats obtinguts fins el moment, una seqüència completa al 90% amb 150.000 buits.
S'acaba el genoma d'un ratolí i l'esbós del d'una rata. S'obté la primera seqüència completa del cromosoma 22 humà. Es llança el projecte HapMap.
Es dona per acabat el projecte amb la publicació de les seqüències completes de tots els cromosomes.
