-
Valentí Almirall va decidir impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va aportar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), el qual pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista -
encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, i qui va convocar el Segon Congrés Catalanista -
on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
L’any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges, considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. -
Almirall va publicar Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
El 1887, així doncs, arran les discrepàncies dins el Centre Català que havien menat a una escissió, es va formar la Lliga de Catalunya que tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. -
una nova entitat que coordinava a tos els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural (que entroncava amb les organitzacions comarcals), propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.