-
Valentí Almirall va promoure aquest Primer Congrés Catalanista, pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista "La jove Catalunya", on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país -
El catalanisme conservador estava liderat per clergues com Jaume Collell i el bisme Morgades per intentar cristianitzar el moviment. I aquest grup va comptar amb un òrgan de remsa, la veu de Montserrat, i van dur a terme companyes a favr de la celebració del mil·lenari de Montserrat, etnre d'altres i l'exigència que els bisbes fossin catalans. -
Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat, -
Es va fer una crida als polítics catalans per a que abandonessin els partits dinàstics , denunciats pel seu caràcter sucursalista, i s'apliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on hi van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per assolir més projecció pública arran de la redacció del Memorial de Greuges. -
Almirall publica "Lo catalanisme" per establir les bases ideològiques del catalasnisme progressita, aquell havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya.
Per a fer-ho, va fundar una organització política interclassista per a intervenir a les eleccions, va fracassar, i va perdre suport. Era un catalanisme massa republicà per arribar a la burgesia i tenia un component social fmassa feble també. -
Es va formar aquesta Lliga de Catalunya arràn de les discrepàncies dins del Centre Català, tenia un caràcter conservador amb el projecte d'Almirall, sintonitzava millor amb la burgesia, desconnecta amb la política dinàstica i comtava amb polítics com: Narcís de Verdaguer, Lluís Domènech, Josep Puig, Enric Prat de la Riba i Àngel Guimerà.
Reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme, i, l'execusió d'una política exclusivament catalana. -
La oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona va fer que la burgesia es distanciés. El Centre Català v adesaparèixer i la influència d'Almirall dins del moviment també. -
La gent demanava a Maria Cristina l'autonomia per a Catalunya. -
Una campanya que defensava el dret català estava en contra de la reforma del Codi Civil, el catalanisme va obtenir la seva primera victòria ja que van poder canviar la redacció d'aquest Codi. -
Paral·lelament al catalanisme del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions integrites i antilliberals durant la implantació de l'Estat liberal i abandonen en aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme més conservador.
important el vigatanisme, moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàtiques de Vic. -
La campanya contra el Codi Civil, va obligar a que s'organitzés un moviment catalanista, per això la Lliga de Catalunya va fundar "La Unió Catalanista". Aquesta era un grup d'associacios catalanistes que tenien un programa comú entre elles. Va tenir el suport de la Catalunya rural, i va ser el triomf en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya. -
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, el bisbe de Vic. Va publicar "la tradició catalana " al 1892 i allà defensava que l'esperit de Catalunya es trobava en la família, la propietat i la religió. Rebutjava els canvis socials i deia que la societat de l'Edat Mitjana era la millor, ja que tenia uns valors modèlics, i la religió estava allunyada de la política. -
La Unió Catalanista a Manresa, una assemblea amb l'objectiu d'aprovar les Bases de Manresa,m un programa polític que recull els principis del catalanisme polític i posava èmfasi en el paper de Catalunya, i la vida política amb Espanya. -
Al 1898 Espanya perd les colònies de Cuba i Filipines. -
Unes protestes que van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador.