-
Aquest congrés pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Es va encarregar de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. També van convocar el Segon Congrés Catalanista (1883). -
Creat pel Centre Català. En aquest congrés, es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
En aquest míting va participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges.
-
Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores.
-
Establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per impulsar-les, va fundar una organització política interclassista capaç d'intervenir en les eleccions. Aquesta proposta va fracassar i Almirall va perdre suport perquè representava un catalanisme molt republicà i tenia un component social mes feble que el republicanisme federal. -
Tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
La forta oposició d'Almirall va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Iniciativa de la Lliga de Catalunya. En aquest missatge demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889. -
El catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Paral·lelament al catalanisme procedent del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força al 1890, consolidant un catalanisme conservador.
-
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista i la Lliga de Catalunya va fundar la Unió Catalanista: nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per poder ser una federació de tots els grups, que propagués les idees regionalistes i realitzés un programa comú per a tots ells. Va tenir un suport important a la Catalunya rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. -
Defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió; refusava plantejaments de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista lluny de l’acció política.
Va entroncar el Vigatanisme: moviment cultural i intel·lectual impulsat per institucions eclesiàstiques de Vic i liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, i intentaven cristianitzar el moviment. -
Programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
Causada per la pèrdua de les colònies espanyoles, desprestigià els partits dinàstics i mostrà la seva ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola. Això, afavorí les aspiracions polítiques del catalanisme amb líders consolidats, cos doctrinari amb entitat i forta mobilització socials. A més, es va consolidà una generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions per accedir a l’autonomia.
-
Grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.
-
Malgrat la voluntat de consens que es pretenia amb una institució com la Unió Catalanista, les divergències foren constants durant tota la dècada, sobretot a causa del seu caràcter apolític. La crisis provocada per la pèrdua de les colònies (1898) i la frustració de la burgesia catalana per la ineptitud del govern espanyol per aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat (mostrada en aquesta protesta) van impulsar el catalanisme polític conservador. -
Format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral. Alguns polítics van ser: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura...
-
Nova entitat política que va fer el diari "La Veu de Catalunya" el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, ja que fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. A partir d’aquí, l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes. Aquests últims van aconseguir èxits electoral i van dominar la política catalana fins el 1931.
