-
MESOPOTÀMIA I MESOAMÈRICA: Entre el joc i la religió
En el context de les grans civilitzacions antigues la vida social va donar pas a una cultura en la qual, al costat del treball i la preparació militar, convivien el joc i les manifestacions religioses. Danses, rituals i pràctiques lúdiques, situades entre la competivitat i la catarsi, es transformarien en activitats físiques. -
NEIXEN ELS JOCS OLÍMPICS: Bellesa grega
El terme paideia vol dir "educació", que a la cultura grega antiga incloïa dos aspectes: tenir cura del cos i de l'ànima. En la recerca d'aquest ideal de bellesa, els joves grecs s'exercitaven als gimnasos i a les pistes atlètiques sota el control dels entrenadors, els quals, a més de preparació física, es preocupaven dels aspectes morals de la formació. Totes les ciutats hel·lèniques tenien els seus propis Jocs de caràcter esportiu. -
EL FINAL DELS JOCS OLÍMPICS: Ludis Romà
Les activitats fisicoesportives perden la seva dimensió religiosa amb l'arribada de l'imperi Romà. La idea d'esport és substituïda per la de ludis (entreteniment i espectacle), la qual reunia el poble al voltant d'uns jocs que implicaven risc, emoció i crueltat. Els espectacles eren la principal arma de l'emperador per regular el comportament del poble. Els dies festius van arribar a ocupar més de la meitat de l'any -
Occident: les pràctiques corporals socials
L'edat Mitjana va ser un període llarg i fosc per a les activitats físiques a Occident, ja que el cos es considerava el portador del pecat de l'home. Moltes d'aquestes activitats derivaven de pràctiques relacionades amb la guerra i la defensa del poblat. En destaquen les justes i els torneigs cavallerescos, les activitats físiques d'habilitat (el tir amb arc i la ballesta) i els jocs rurals tardicionals (la soule i el hurling) -
Orient: les pràctiques corporals espirituals
A la Xina apareix el tai-txi -l'art de la meditació en moviment- i la gimnàstica del kung-fu, desenvolupada al temple de Shaolin. El tir amb arc també era entès com un exercici físic espiritual relacionat amb el taoisme. A l'Índia, les tècniques del ioga anaven lligades a sistemes filosòfics i religiosos, mentre que al Japó, els samurais, a partir de les arts marcials antigues i a través d'un codi d'honor, van desenvolupar exercicis de combat. -
El Renaixement va obrir un nou horitzó per a la recuperació del cos com a part integrant de l'individu. L'exercici físic i les pràctiques gimnàstiques comencen a introduir-se en la vida quotidiana com a inversió en salut, higiene i cultura. Metges, humanistes i filòsofs reivindiquen que el cos necessita ser educat. Una de les principals referències és el llibre de l'època "Casa Giocosa" de Viotto da Feltre.
-
Naixement de l'esport
Entre els segles XVIII i XIX, l'esport es definia com una activitat física reglamentada. Aquesta concepció neix a Anglaterra en el context d'una societat que té la necessitat de controlar i reglamentar els jocs tradicionals. -
La gimnàstica europea:
Durant el segle XIX sorgia també l'educació física escolaritzada basada en els exercicis gimnàstics. El desenvolupament de la gimnàstica moderna a Europa va desembocar en tres grans corrents: l'escola alemanya, l'escola sueca i l'escola francesa. -
La dona també juga
Als inicis, no es preveia la participació de la dona als Jocs Olímpics. Durant el segle XIX el seu paper social quedava restringit a la maternitat, la gestió de la llar i la cura de la família. Quan la dona comença a incorporar-se a la vida pública i política també ho fa en el terreny esportiu: la seva participació progressiva als Jocs Olimpics n'és un exemple.