-
Period: 50,000 BCE to
eix cronològic
-
1000 BCE
Triptic de Harbaville
És un tríptic d'ivori bizantí de mitjan el segle X amb una Deesis i altres sants, actualment en el Louvre. Restes de pintura es poden veure encara en algunes figures. Està considerat com l'ivori de més qualitat, i millor conservat, de l' «grup de Romano» d'ivoris d'un taller a Constantinoble, probablement estretament connectats amb la cort imperial. -
600 BCE
Necròpoli de Crocifisso del Tufo
Es tracta d'una necròpolis etrusca situada a la base del penya-segat Orvieto, que va assolir la seva extensió màxima entre mitjans del segle VI aC. i la meitat del segle següent. S'hi accedeix des d'un carrer de vianants connectat a la passarel·la per als vianants que envolta el cingle. -
550 BCE
Apol.lo de Veïs
És una estàtua etrusca realitzada en terracota de mida més gran que el natural, pintat, representant a Apol·lo. Es troba exposada al Museu Etrusc Nacional de Vila Giulia a Roma. -
520 BCE
Sarcòfag dels esposos
El sarcòfag dels esposos, de finals del 520 aC, és un sarcòfag etrusc antropoide, d'1,14 m d'alt per 1,9 m d'amplada, fet de terracota pintada. Mostra una parella casada recolzant-se en un banquet en l'altra vida. Va ser trobada en unes excavacions del segle XIX a la necròpoli de Cerveteri (l'antiga Caere). -
509 BCE
Retrat de Luci Juni Brut
Va ser un polític i militar romà de al segle VI a. C., un dels fundadors de la República i un dels més famosos personatges de la història tradicional de la Ciutat Eterna. -
450 BCE
Tomba dels Lleopards
L’obsessió per la mort i els rituals funeraris constitueix una de les característiques més rellevants de la cultura estrusca. Solen representar-se escenes alegres que contrasten amb la funció funerària. -
401 BCE
Quimera d'Arezzo
En la mitologia grega, la monstruosa Quimera devastava el seu lloc natal, Lycia (Turquia), fins que li va donar mort l'heroi Belerofonte. És un dels exemples més coneguts de l'art etrusc. -
150 BCE
Sarcòfag de Larthia Seianti
Són un parell de sarcòfags de la Cusco etrusca, que daten del 150-130 aC. aprox. En terracota policromada es conserven al Museu Britànic de Londres (el de Thanunia Seianti, h. 117 cm) i al Museu Arqueològic Nacional de Florència (el de Larthia Seianti). -
113
Columna Trajana
És un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop de l'Quirinal, a nord de l'Fòrum Romà. Conclosa l'any 113, és una columna de 30 metres d'altura recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis. -
505
Pantocràtor de Sant' Apollinare Nuovo
Esta en la Basílica de Sant Apol·linar el Nou, que es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya. Està dedicada a sant Apol·linar. -
525
Políptic Barberini
És qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquesta formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions. -
537
Santa Sofia de Constantinoble
És una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453. -
547
Cimaci de San Vitale
És un dels temples més importants de l'art bizantí i, com altres de la mateixa ciutat, es va reformar per desig exprés de l'emperador Justinià a partir de construccions anteriors, amb l'objectiu d'accelerar la integració dels territoris conquistats per l'Imperi bizantí. -
550
Càtedra de Maximià
És un tron realitzat en ivori esculpit realitzat a mitjan el segle VI per l'arquebisbe Maximià de Ravenna. Actualment es troba exposat al Museu Arquebisbal de Ravenna. -
1123
Sant Climent de Taüll
La seva planta de basílica perfecta amb tres naus contrasta bastant amb la sostrada de fusta, substituïda en l'època per la volta de pedra i maó. Això podria considerar-se com un fet anacrònic. D'altra banda, la decoració llombarda de l'exterior situa a l'església en una modernitat que s'havia estès ja per les regions italianes de Mantua i Verona. -
1172
Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale
La catedral és una des majors èxits de l'art normand al món. És notable la seva fusió amb l'art àrab que imperava a Sicília abans de la conquesta de l'illa per part dels normands. L'església va ser fundada el 1172 per Guillermo II de Sicília, i molt aviat, al costat d'ella es va aixecar un monestir benedictí. La catedral és famosa pels impressionants mosaics daurats que cobreixen tot el seu interior, en els quals es poden contemplar escenes tant de l'Antic Testament, com de el Nou Testament. -
Autorretrat com Tehuana
Frida Kahlo estava obsesionada amb Diego el seu marit encara que ell li fos infidel. En el retrat porta el vestit preferit d’aquest. Va començar a pinatr-ho l’any en el que es van divorciar i el va acabar tres anys més tard (1940-1943).
