-
És una escultura sedent d'un escriba. Durant l'Antic Egipte, es van fer moltes representacions d'escribes ja que eren una figura molt important dins la societat. Treballaven directament pels alts càrregs.
-
És una tomba de la civilització d'Egipte, que contenia el difunt faraó Keops momificat conjuntament amb l'aixovar. Les piràmides són construccions monumentals pensades per evitar els saquejos, per tant els passadissos són laberíntics. Estan fetes de pedra, per la voluntat de perdurabilitat cultural i l'obsessió per la vida postmortem. Es troba a la Vall dels Reis conjuntament amb altres piràmides i l'Esfinx.
-
És considerada una de les obres més importants de l'art Egipci. És una estàtua sedent del faraó Kefren de mida natural, considerada una de les obres més importants de l'art Egipci.
Kefren està assegut a un tro que té potes i caps de lleó, símbol del poder. Un falcó està sobre seu amb un posat protector i li abraça el cap amb les ales, representa el deu Horus, la divinitat amb qui Kefren estava relacionat.
Podem parlar d'una postura de rígida simetria. -
És una escultura dempeus del sacerdot Kaaper feta de fusta, formada per el cos i els braços, que són peces a part. Forma part de l'art Egipci És una obra de la qual se'n pot destacar el naturalisme, no és una representació idealitzada, i també la voluntat de realisme en començar a representar els plecs de la roba. En comparació a les escultures pròpies de l'època, és més realista i té més moviment però continua sent frontal i l'expressió és més natural tot i que continua sent hieràtica
-
És un relleu fet per commemorar la victòria del rei Naram-sin contra un poblat de Zagros.
Podem parlar de perspectiva jeràrquica, ja que el rei està representat més gros i a dalt de tot de l'estela. Naram-sin porta unes banyes al cap, símbol de divinitat. -
Estàtua sedent del príncep Gudea, considerat el governador més cèlebre de la dinastia dels Lagash, elaborada durant el Renaixement Sumeri. Està feta per ser vista des de davant, per això la part frontal està molt treballada en comparació a la part de darrere. El príncep es caracteritza per una expressió serena i la faldilla típica de l'època, kaunakes, on hi té un relleu on apareixen inscripcions.
-
És un temple dedicat a Marduk durant l'imperi Babilònic, en forma de piràmide esglaonada i construït amb tova, un material molt pobre, degut a les condicions geogràfiques, on la pedra i la fusta materials molt escassos.
-
És un bust de Nefertiti, la dona del faraó Amenofis, fet de pedra calissa i recobert amb diverses capes d'estucat. És una representació estilitzada amb unes faccions molt marcades, considerada un prototip de bellesa. És una de les poques obres egípcies de les quals se'n coneix l'autor, es deia Tutmes. Li falta un ull. Hi ha diverses interpretacions d'aquest fet però podria ser que no fos una obra acabada, sinò simplement una obra de Tutmes per ensenyar als seus aprenents.
-
És un relleu que formava part del Palau de Nínive. S'hi representa una lleona agonitzant a causa de tres fletxes que li travessen la columna. Podem destacar l'expressivitat del seu rostre, que dóna a l'animal un caràcter més realista i inferior, en canvi les persones es representen inexpressius i estàtics, per allunyar-les de la realitat i crear una mitificació, fer-los solemnes. Es volia representar la superioritat del monarca, mostrant-lo capaç de véncer l'animal més fort: el lleó.