-
Honore de Balzac, El Pare Goriot
El tema principal de la novel·la és una crítica, presentada en forma de descripció, a la societat de la capital francesa a l'època de la Restauració. D'altres temes que se'n desprenen són el capitalisme, l'individualisme, l'egoisme, l'arribisme, la immoralitat, el racionalisme i els diners però també el treball, l'amor i la tendresa. -
Gustave Flaubert, Madame Bovary
Després de la seva infància, i tenint acabats els seus estudis en una escola de província i la facultat de Ruan, Charles Bovary, acabat traslladat a Tostes per exercir com a metge, es casa amb una vídua per expressa petició de la seva mare, tot i que la relació no serà duradora pel fet que aquesta primera esposa de Charles va morir poc després de l'enllaç. Abans de la mort de la seva primera esposa i, a causa del seu treball, Charles ha de visitar en una granja al senyor Rouault. -
Lev Tolstoi, Guerra i Pau
Al costat dels personatges de ficció, que es consideren els autèntics eixos de la trama, hi apareixen nombrosos personatges històrics, com són l'emperador Napoleó I, el tsar rus Alexandre I, i el general Kutúzov. A la novel·la hi ha tres personatges centrals: el príncep Andrei, intel·ligent i erudit, però descontent; el comte Bezukhov, hereu d'una gran fortuna i que té una problemàtica concreta relacionada amb el fet de ser una persona important a la societat russa.. -
Fiódor Dostoievski, Crim I Càstig
Crim i càstig, la gran novel·la de Dostoievski, narra l'experiència d'un jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la necessitat i, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Però té realment justificació el crim que comet Raskòlnikov? La incomparable capacitat de penetració psicològica de Dostoievski arriba al fons esfereïdor de l'ànima del seu personatge, l'indret de l'home en què tan sols un matís separa el bé i el mal. -
Leopoldo Alas, La Regenta
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble. -
Benito Pérez Galdos, Fortunata i Jacinta
Els crítics coincideixen a reconèixer que Galdós va escriure Fortunata y Jacinta "al cim del seu poder creador", i el mateix autor semblava conscient. Per aquest motiu, tot i ser un escriptor de 'incontenible fertilitat', en aquesta ocasió emprés any i mig a concloure el manuscrit de la novel·la. No se sap si en aquest inusitat tenacitat per crear l'obra perfecta va poder influir la recent publicació de La Regenta, obra màxima de Clarín, el seu col·lega, amic i parell. -
Josep Pin i Soler, La família dels Garrigas
En el Mas del Molí Vell, prop de Tarragona, viu Ramon Garriga amb la seva germana, el seu fillol Narcís i els seus fills Ramon, futur hereu (l'hereuet), Jaume i Mercé. El seu llinatge es remunta al regnat de Felipe IV i les successives generacions han participat en totes les guerres i escamots. Segons el costum, Jaume, el fill segon, és destinat al sacerdoci, el mateix que Narcís. -
Tchekhov, L'Oncle Vània
L'oncle Vània és una obra de teatre en quatre actes d'Anton Txékhov publicada el 1899. El drama es basa en l'obra de teatre Leixi, que Txékhov va escriure el 1889 i va passar desapercebuda. En la nova obra, els personatges van quedar reduïts de dues dotzenes a nou; Anton Txékhov va canviar el suïcidi d'El dimoni de fusta en un frustrat homicidi de l'oncle Vania, i el final feliç de l'obra original va quedar transformat en un amarg desenllaç. -
Dolors Monserdà, La Fabricanta
Aquesta és la narració novel.lada de la vida d'un gran empresari tèxtil passat a rendista, i la d'un petrit treballador d'una fàbrica de vels de seda i la seva dona, esdevinguts rics propietaris industrials, a la Barcelona desl anys seixanta i setanta del segle XIX. -
Marià Vayreda, La punyalada
La punyalada és una de les tres obres que va publicar Marià Vayreda i Vila, més conegut com Marià Vayreda. Va ser publicada l'any 1904. Una novel·la que preludia pels seus plantejaments el Modernisme. Rebuda amb força entusiasme, es converteix en referent del realisme literari. En Vayreda no pogué acabar de revisar l'obra, que es va editar després de la seva mort. Hi ha moltes reedicions de diverses editorials i l'any 2013 s'edita la primera traducció al castellà. -
Standhal, El Roig i El Negre
Julien Sorel és el fill d'un fuster de poble que, des de ben petit, llegeix i aprèn sobre el món. Així és capaç d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar allò què els altres volen per guanyar-se la seva estimació i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capellà i després al seminari, però l'abandona perquè s'adona que l'Església està massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a més a més, és molt tèbia.