-
Va neixer a alemanya a Zwickau -
Des que era infant va palesar un gran talent musical. Son pare, editor de professió, el va recolzar proporcionant-li un professor de piano. Als 7 anys va compondre les primeres peces musicals. -
Als 14 anys va escriure un assaig sobre l'estètica de la música. Des que estudiava al col·legi va absorbir l'obra de Friedrich von Schiller, Goethe, Lord Byron, així com els dramaturgs de la Grècia clàssica; però la influència literària més poderosa i permanent va ser sense dubte la de Johann Paul Friedrich Richter. Aquesta influència pot apreciar-se en les seves novel·les de joventut Juniusabende i Selene, de les quals només la primera va ser conclosa (1826).
-
El seu pare, que tant havia fomentat l'educació de Robert com a pianista i escriptor, va morir el 1826; la seva mare no aprovava la dedicació a la carrera musical, i el 1828 el va enviar a estudiar dret a la Universitat de Leipzig, on va tenir com un dels seus professors en Heinrich Dorn, però no va trigar a abandonar els estudis per consagrar-se enterament a la música. -
Cap a 1830, Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtuós i admirava l'execució dels més importants concertistes de l'època, com Niccolò Paganini i Franz Liszt. Per tant, el jove Schumann, d'innegable talent com a pianista, va començar el seu cami com un dels compositors mes reconegut del seu segle -
Es tracta d'una composició per a piano que consta de diverses escenes de dansa inspirades en una festa de disfresses. Cada dansa prova de retratar diferents personatges i no tenen relació entre si, excepte l'última. Segons escrigué el mateix Schumann, està inspirada en l'última escena de l'obra Flegeljahre de Johann Paul Friedrich Richter i mescla el caràcter festiu amb un extraordinari sentiment malenconiós.
(https://www.youtube.com/watch?v=Xc_-XkiIkCQ) -
És també a casa de Wieck, el seu antic mestre, on va conèixer la seua futura esposa: Clara Wieck, la seua filla, i ja llavors famosa pianista.