-
New orleans
New Orleans ha estat sota dominacions molt diferents, la qual cosa va portar un gran bullit de pobles, races i cultures.
La fi de la Guerra de Cuba, o sigui el 1898 va omplir les botigues d’instruments musicals provinents de les bandes militars.
Les melodies eren de ragtimes, blues o marxes famoses.
La improvisació era col·lectiva. -
Chicago
Durant la 1a Guerra Mundial (1914 – 1918), New Orleans es va convertir en port militar.
L’estil Chicago es desenvolupà a South Side , barri on es concentraven la majoria de locals on tocaven els músics arribats de New Orleans.
Les bandes creixen fins a 10-12 músics i tocaven dins d’un local, sense moviment. -
Swing
Interpretat per “big bands” o orquestres de 12 a 16 músics formades per: piano, guitarra, contrabaix i bateria (secció rítmica); trompetes, trombons, saxos alts i tenors, i clarinet. -
Bepob
Clubs van començar a tancar a causa de la Llei de Jackson que obligava els negres a abandonar els carrers abans de les 11 de la nit.
A partir d’aquesta llei, sorgeix un moviment de crítica per parts dels músics negres que consideraven que el swing suposava la fi del jazz.
Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts bruscs i moltes dissonàncies. -
Cool-Jazz
Neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat, tot dins d’un cert desapassionament.
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so més recte i suau. -
Free-Jazz
La atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic.
Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo regular, “beat”, simetria... Aquest són les seves característiques fonamentals -
Jazz-Fusion
Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la música de l'Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia; incorporació de ritmes no propis del jazz.
Ús d’instruments electrònics i, per tant, d’amplificadors, distorsionadors... La tecnologia es convertirà en un nou instrument.
Incorporació de formes fins aleshores considerades