-
Period: to
ORÍGENS I PERÍODE HISTÒRIC
-
Naixement - 1er Reg de les Esquadres
On s'especifica la seua naturalesa i competències Creació: capital general de Cat Finalitat:mantenir l'ordre públic en substitució de la institució catalana del sometent, i perseguir els últims reductes dels miquelets partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria Definició:Insitut armat de naturalesa civil, amb doble dependència, civil i militar.Depén de la Reial Audiència del Principat de Cat com a força de policia judicial. ESTRUCT:esquadres de civil i paisans q es dividien en grups o escamots -
Tractat de Pau de la Haia- Dissolució
Fi de la Guerra amb França i dissolució del cos. Excepció: Cardona i Valls, on les esquadre són reorganitzades pel capità general de cat i passen a denorminar-se ESCUADRAS DE PAISANOS ARMADOS -
Pere Anton Veciana
passa a ser comandant permanent en cap de LAS ESCUADRAS DE PAISANOS ARMADOS (equivalent al rang de coronel) i es reorganitzen les esquadres i nombre d'efectius. 1736: hi havia Escuadras de Paisanos Armados a 11 poblacions de Cat. A cada destacament hi havia entre 5 i 9 mossos i un cap que els dirigia (equivalent a tinent de l'exèrcit) Final SXVIII: 126 homes. Funcions:neutralitzar delinquència, perseguir bandolers, caçadors, prostitució, trasllat de delinquents, evitar jocs il·legals -
Funció nova
Se'ls atorga la funció de fer d'escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Bcn -
Nou Reg de les Esquadres i Reg Uniforme meitat S.XIX
se'n detallen l'organització, els drets, deures i càstigs
A meitat del segle, reglament de l'uniforme (fins llavors incorporava gorra de copa, jaqueta, espardenyes de set betes de cinta blava i las manilles de cordó gruixut blanc). Tot això és modifica al·ludint motius policials (no tant visibles). -
REIAL ORDRE
-
la família Veciana renuncia al comandament
Després de 115 anys. -
neix la guàrdia municipal de bcn
-
Dissolució Mossos
Rev de la Gloriosa -> abdicació Isabel II (fi regnat dels Borbó) -> el General Prim intenta reformar l'Estat i elimina els mossos en considerar que tenien una adscripció monàrquica i van ser substituits per la Guàrdia Civil. -
Restauració Borbònica dels Mossos nms a BCN
Les diputacions de Girona, Lleida i Tgn no es volien fer càrrec del seu cost. Només es va restablir a la diputació de Bcn, on no tenien molt bona fama com a conseqüència de la repressió exercida sobre els obrers en èpoques passades. -
Period: to
REFUNDACIÓ I ETAPA MODERNA
Primera etapa: protecció d'edificis i de personalitats de la Generalitat, juntament amb les relaciones amb els jocs, els menors o el patrimoni. -
Canvia l'organigrama del cos
El comadament del cos és un comandant i té a les seues orodres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos. (Torelló, Garriga, Gironella, Monistrol, Sant Quintí de Medions, Sant Cugat...) -
Dictadura Primo de Rivera
No afecta als Mossos, L'uniforme és manté però s'adapta al corrent europeu (canvia la gorra de copa i les espardenyes per una gorra de plat i sabates). Es preserven les anterior peces únicament per a les cerimònies de gala. -
Cavni organigrama
el comandant és assistit per un tinent i es reorganitzen en 3 esquadres (Sallent, Garriga i Piera) -
Francesc Macià signa el decret de desplegament dels Mossos a tot el territori
El 1932 es proclama la 2a República. Francesc Macià ordena el canvi de nom pel d'Esquadres de Cat amb competències com a força de l'ordre públic catalana i amb dependències de la Generalitat de Catalunya. -
Desarmament del Mossos
el nou president, Lluís Companys, proclama l'Estat Català dins la República Esp la qual va ser ràpidament suprimida per l'exèrcit i el cos de Mossos va ser desarmat i els seus comandaments empresonats. Això no va permetre fer efectiu el desplegament previst però si fixar les bases d'un cos polical modent i professional. -
Period: to
GUERRA CIVIL
única força armada que no es destina al front i va exercir funcions policials durant la GC servint al Govern Català i com a cos lligat a les figures dels presidents de la Generalitat. S'incorpora l'escut de la Generalitat a l'uniforme i s'instaura un servei d'escorta del president de la Generalitat. S'aprova un pla de reforma que consisteix a fer un desplegament integral del cos de Mossos, que es fa càrrec de la seguretat en els municpis i es destina la Guàrdia Civil a les capitals de comarca -
Fi Guerra Civil
el cos és dissolt i la majoria s'exilien -
la Dip de Bcn torna a crear un cos de Mossos
En plena dictadura Franquista, amb caràcter reduït, ja que les seues tasques es limiten a la vigilància del Palau de la Generalitat i altres dependències de la diputació. El mateix any, un decret del Ministeri de Gobernació, autoritza a la diputació l 'organització d'una secció de Mozo de Escuadra (40 efectius que van començar el dia de Sant Jordi de 1952) -
GUB, 1a policia local
-
Guardonats amb la Medalla St. Jordi
per la seua tasca durant la riuada i els forts aiguats que va patir el Vallés. -
1eres eleccions democràtiques i retorn de Josep Tarradellas
Amb la reinstauració de la Generalitat de Cat, s'autoritza que el cos de Mossos pugui incrementar l aplantilla i arribar al centenar. -
s'aprova l'EAC
l'article 13 establia el dret de la Generalitat a disposar d'una força de policia pròpia, denominada Policia Autonòmica. -
Decret 2579/1980
els ministres d'interior i de defensa renuncien als seus poders sobre la Secció i es transfereixen a la Generalitat les competències sobre l'anomanada Secció dels Mossos d'Esquadra. Tot i això el manteniment del cos seguirà a càrrec de la Diputació. -
traspàs efectiu dels Mossos de la Dip de Bcn a la Generalitat
-
Ll 19/1983, 14 de juliol
Creació del Mossos -
L 19/1983
es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat i una primera promoció (dip de bcn + nous efectius=364). Se n'adopta els noms i els efectius. Els Mossos esdevenen una policia amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de cat. -
Escola Mollet del Vallés
-
2a promoció i 1a vegada accés dones
-
Resolució 39/II
El Parlamanet de cat aprova el Futur model policial català -> totes les forces polítiques es posen d'acord perquè la PG-ME substitueixi les forces i cossos de seg de l'Estat a Cat (aquesta resolució permetrà el futur desplegament). -
LBRL L 7/1985
Llei de bases de règim local, reguladora de les bases de règim local. -
1eres dones - 2a promoció
43 dones -
LO 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat
sobre la policia autònoma de Cat on s'atorga o delega en l'estatut la capacitat de regular l'àmbit
-Protecció civil i emergències (incendis tmb)EXCLUSIVA
-Salvament marítim i seg nuclearEXECUTIVA
-Jocs i apostesEXCLUSIVA(la modif o l'autorització de noves mod de joc i apostes->deliberació comisió bilateral G-E i inf previ de la G
-Seg PrivadaEXECUTIVA
-Seg ciutadana, prevenció i investigació
-Trànsit i seg viària: parcialment EXCLUSIVA
-manis i dret reuinió:EXECUTIVA
-NATURA:executiva -
3a promoció
la LO 2/1986 atorga a la PG-ME gairebé residuals i tabmé es fa un bloqueig de noves promocions a la Junta de Seg de Cat. Això provoca un període d'estancament. No es convocarà cap nova promoció fins el 1989 -
Punt d'Inflexió
Es delimiten les funcions entre FCSE i mossos. S'adquireixen les primeres competències en seguretat (trasllat de presos i el tractament policial de menors d'edat penal (14-18) en làmbit de justícia i de menors d'edat civil (0-18) en l'àmbit de protecció.. -
Formació policies locals Mollet
Formació de les policies locals a l'escola de Mollet -
s'obrin comissaries
el Govern de l'Estat està disposat a debatre amb la Gneralitat el model policial a Cat. S'obren les comissaries de la Vall d'Aran, Osona i el Montsià. -
Ll 10/1994
Llei que tenia com a pròposit final la definició de la PG-ME CE 149.1.29: diu que l'Estat té competència exlcusiva sobre la seg pública, sens perjudici que les comunitats aut puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts estableixin dins el marc del que siposi una llei orgànica. CE150.2: Transferència i delegacions de competències de titularitat estatal a comunitats autònomes. -
Inici desplegament
Ripollés - la Selva -
L 10/1994
s'acorda el primer desplegament de substitució de les FCSE en matèria de seguretat ciutadana, ordre públic i investigació per al 4 de desembre a la comarca d'Osona. -
Period: to
DE POLICIA FUNCIONAL A POLICIA INTEGRAL
el cos passa de dependre de la Consellertia de Governació a la Conselleria d'Interior -
Period: to
S'aprova el mapa i calendari del desplegament
-
Comp exclusiva en mat de trànsit
-
L 6/1997
Transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor a la comunitat de CAT, excepte permisos i llicències per conduir, examen per a l'obtenció i matriculació i expedició de permisos o llicències de circulació. 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs de la vigilància del trànsit a les comarques gironines. 1999: s'amplia a la zona de Lleida 2000: tota Catalunya -
L 14/1997
creació del Servei Català de Transit -
Canvi en el calendari
Es reorienta territorialment el desplegament cap a les comarques de l'entorn de la ciutat de Bcn (RP central i metropolitana nord). Es creen les bases que permetran el desplegament a la ciutat de Bcn. -
REC(2001)10
El Consell d'Europa aconsella als seus estats membres seguir el Codi Europeu d'ètica de la policia. Aques codi promou la cooperació internacional sobre les qüestions referides a l'ètica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans. -
Decret 19/2002
Es reestructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana i es crea la Sub-direcció General de la Policia com a òrgan al qual s'encomana el comandament operatiu del cos. -
L 4/2003
sobre ordenació del sistema de seguretat pública de Cat: Ordena les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, s'inspira en els principis d'eficàcia de l'acció pública, garanteix el dret dels ciutadans a una prestació homogènia. -
Decret 2/2003
aprova el text refòs de le llei municipal i de règim local de Catalunya -
INT/1828/2004 Codi Europeu d'ètica
Instrucció per a la incorporació i l'aplicació del Codi europeu d'ètica de la policia en ralació amb l'actuació de la PG-ME -
1er patrullatge a Bcn
Dins del dispositiu Turisme juntament amb PN i GUB -
Decret 64/2005
S'estableix el dia 22 d'abril com el Dia de les Esquadres (la Dip de Bcn i la Capitania General van establir el 21 d'abril com el dia de les Esquadre a la Fi de la Dictadura). -
Desplegament de Subsitució
10 comissaries, una per districte + oficines de denúncies a Sants i plaça Cat -
Aprovació EAC
fa que la PG-ME adquireixi com a funció pròpia la policia judicial i investigació criminal. -
Comitè d'Ètica de la Policia de Cat
Creació. Objectiu: vetllar per la promoció de les bones pràctiques policials i que encaixin en els marcs deontològics internacionals. També és una eina de recerca en matèria de deontologia policia i consulta. -
L 9/2007
preveu la creació d’un centre d’atenció i gestió de les trucades d’urgència, en el qual s’han de rebre i atendre els avisos que es facin al número 112 -
Culminació del desplegament
Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona -
Period: to
CONSOLIDACIÓ I RACIONALITZAZCIÓ
Consolidació i reestructuració de la PG-ME. Model de seguretat:
- visió integral de la seguretat
- la preocupació per la seguretat objectiva com per a la percepció de la seguretat
- le preparació per a prevenció, reacció i investigació
- corresponsabilització del conjunt de la societat en matèria de seguretat revisió de la immplementació territorial: noves dependències a la Joqnuera, Salt i Ametlla de Mar. -
Entrada en funcionament Complex Central (Sabadell)
Nucli principal dels serveis especialitzats operatius i el nucli estratègic de la PG-ME -
REC(2001)10
Promou la cooperació internacional sobre les qüestions referides a l'ètica policial. -
Decret 405/2011
Reestructuració de la Sub-Direcció General de policia i es crea la Prefactura de la Policia (direcció estratègica i del comandament operatiu) -
Acord GOV/25/2015
El Comitè d'Ètica de la Policia de Cat va proposar el Codi d'Ètica de la Policia de Cat que va ser aprovat per aquest acord. El mateix codi preveu la necessitat de ser modificat per adaptar-se als canvis que comporta l'evolució de la societat i de la funció policial. No entra a reglamentar pràctiques concretes. -
21% dones
3530 dones