-
Period: 651 BCE to 476
Filosofia antiga
La filosofia antiga es centra en l'origen de la natura i sobre les coses que s'observaven diàriament per manifestar el principi de l'Arkhé (començament de lunivers o el primer element de totes les coses) -
650 BCE
Tales de Milet
650 a.C Milet - 546 a.C Milet
Ell pensava que l'aigua es el principi de totes les cosas que existen.L'aigua és origen que va començar a l'univers, una idea que els grecs anomenaven arjé (del grec ἀρχή, font, principi o origen). D'aquesta manera, va néixer la primera teoria occidental sobre el món físic. -
582 BCE
Pitàgores
582 a.C Grècia - 500 a.C Itàlia
Va crear el teorema de Pitàgores i pensava que la raó és la creença més fiable en la de tots els sentits.Ademes anava principalment cap a la racionalització de tot allò que existeix. -
540 BCE
Heràclit
540 a.C Efes - 470 a.C Efes
Va explicar la pràctica totalitat dels fenòmens naturals atribuint al foc el paper de constituent comú a totes les coses i causa de tots els canvis que es produeixen a la natura. Les coses neixen del foc per la via descendent (foc, aire, aigua, terra) i hi tornen per l'ascendent (terra, aigua, aire, foc). -
515 BCE
Parmènides
515-510 a.C Elea - 470 a.C Elea
La seva filosofia és molt abstracta ja que confirma que no existeix l’Arkhé.Ademes pensa que si no hi ha res, no es pot formar alguna cosa del no res, per tant, tot el que existeix prové d’alguna cosa. -
483 BCE
Gòrgies
483 a.C Leontini - 375 a.C Larisa
La seva filosofia es bada en que res no existeix.Que si existís alguna cosa no podria ser coneguda.Si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge. -
480 BCE
Protàgores
480 a. C Abdera - 410 a. C Abdera
La seva filosofia es basa amb el significat de la sofística. La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut. Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic (“l’home és la mesura de totes les coses”) que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral. -
470 BCE
Sòcrates
470 a.C. Atenes - 399 a.C. Atenes
La seva filosofia es basa en els conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquests conceptes son una gran varietat de discussions; es tracta d’un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d’obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l’objectiu de fer reflexionar a l’interlocutor sobre els punts fonamentals del tema. -
427 BCE
Plató
427 a.C. Atenes - 347 a.C. Atenes
Va crear la teoria de les idees. De les cuals trobem dos tipus de mons, el sensible i el intel·ligent. Ademes diu que dins de cada persona hi ha un alma, hi que ha l’hora de morir, els cossos ho fan però les almes no. La filosofia de Plató és molt extensa i va reflexionar sobre gairebé totes les branques. -
384 BCE
Aristòtil
384 a.C Estagirita - 322 a.C Euboea
La seva filosofia es basa amb la crítica a la teoria platònica de les idees i la divisió de les ciències Tambe es bada amb el canvi: (Matèria – forma i acte- potència i les quatre causes).Ademes es basa amb la metafísica, la ontologia i la teoria de la substància -
341 BCE
Epicur
341 a.C Samos - 270 a.C Atenes
La seva filosofia es basa en la clau d’una vida feliç de haver acumulat la major quantitat de plaer, reduint al màxim el dolor que pugui causar. -
4 BCE
Séneca
4 a.C Córdoba - 65 d.C Roma
Sèneca va escriure d'infinitat de qüestions.La seva filosofia es basa en la aportació principal va tenir lloc al terreny de l'ètica, tractant de prescriure les normes i maneres d'actuar, lluny del vulgo i els vicis, per cuidar-se d'un mateix, ser útil als altres i tenir un bon viure sense témer la inexorable arribada de la mort -
354
Agustí d'Hipona
354 d.C Tagaste - 430 d.C Hipo Regius
Pensador del cristianisme del primer mil·lenni i principal representant de la patrística. Aplica les idees platòniques al cristianisme. Explica la relació entre l’alma humana i Déu i aquesta és essencial per trobar la veritat. La fe i la raó han de col·laborar, però partint de la preeminència de la fe sobre la raó. -
Period: 476 to 1453
Filosofia medieval
La filosofia medieval es aquella en la que es centra principalment en la relació entre fe i raó. -
1225
Tomàs d'Aquino
1225 Roccasecca - 1274 Abadia de Fossanova
Tomas es basa en l'aristotelisme al cristianisme. Ademes forma part del moviment escolàstica. En les cuals presenta cinc vies per argumentar racionalment a favor de l'existència de Déu. -
1285
Guillem d'Occam
1285 Occam - 1347 Múnich
Guillem va ser un dels mes epresentants del nominalisme.Ell va criticar l'existència real dels universals.Ell es basa en l'única cosa que existeix realment són els individus particulars, i els noms no són més que simples convencions humanes oer a referir-se a aquests objectes. -
Period: 1453 to
Filosofia moderna
La filosofia moderna es caracteritza per l'humanisme, de les cuals s'orienta cap a la teoria del coneixement, és a dir, l'estudi de la raó. -
Descartes
1596 França - 1650 Estocolm
La seva filosofia es basa en la teoria idealista que inclou la substància corporal i l’espiritual.Ademes, tambe es basa amb la veritat, i unia religió i ciència. Ell pensava que la ciència havia de ser pràctica, més que especulativa. -
Locke
1632 Wrington - 1704 High Laver
Es basa en la filosofia politica.Locke pensa que quan naixem tenim la ment com un paper en blanc i que en el nostre coneixement només es pot crear a partir de l'experiència. -
Hume
1711, Edimburg - 1776, Edimburg
Hume pensava que l'experiència és l'única font del coneixement.La seva filosofia es basa en les idees que pertanyen al passat i les percepcions al present. T -
Kant
1724 Königsberg - 1804 Königsberg
Kant pensa que si alguna cosa és o no un objecte de la raó pura pràctica, és només la distinció de la possibilitat o impossibilitat de voler l'acció per la qual, si tinguéssim la facultat (cosa sobre la qual ha de jutjar l'experiència), un cert objecte seria realitzat -
Period: to
Filosofia contemporània
La filosofia contemporània esta formada per diferents corrents i tendències, de les cuals totes tenen en comú el seu tarannà crític i la seva actitud de denúncia i sospita. -
Karl Marx
1818 Trèveris - 1883 Londres
Karl va crear la teoría marxista.Aquesta teoria es basa en modificar el ordre social y criticar al capitalisme -
Sigmund Freud
1856 Příbor - 1939 Londres
Freud es basava en que la personalitat humana era producte de la lluita entre els nostres impulsos destructius i la cerca de plaer. Sense deixar de banda els límits socials com a ens reguladors. -
Friedrich Nietzsche
1844 Röcken - 1900 Weimar
Friedrich afirma que cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa dur per això, de superar l'heteronomia i la immaduresa per caminar cap a una autonomia ètica. -
Martin Heidegger
1889, Messkirch - 1976, Friburg de Brisgòvia
Heidegger pensa que encara que l'ésser no es pugui reduir a l'ens, sí que necessitem triar un ens des del qual començar a interrogar l'Ésser.Ademes l'ens per excel·lència i les qualitats del qual són més idònies per a aquesta comesa és l'ésser humà anomena Dasein, que significa «ser-aquí». -
Ortega y Gasset
1883 Madrid - 1955 Madrid
Ortega va ser un ponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat en el moviment del noucentisme. -
Hans-Georg Gadamer
1900, Marburg - 2002, Heidelberg
Hans-Georg va ser un exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat en el moviment del noucentisme. -
María Zambrano
1904 Vélez - 1991 Madrid
María va ser una figura innovadora en defensar la necessitat d'introduir la poesia a l'estudi de la filosofia i també és important per qüestionar les accions de l'ésser humà i proposar una reforma social. -
Jean-Paul Sartre
1905, París - 1980, París
Sartre afirmava que hi ha món només perquè hi ha home. En si mateix, el món no té sentit. Quan l'home descobreix allò absurd del que és real, la seva essencial contingència i gratuïtat, ho envaeix el sentiment de la nàusea13. la nostra (pròpia) interioritat. -
Hannah Arendt
1906 Hannover - 1975 Nova York
Arendt defensava un concepte de «pluralisme» a nivell polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. -
Jürgen Habermas
1929 Gummersbach
Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i l'autoconstitució de l'espècie humana. Aquests interessos són tres: tècnic, pràctic i emancipatiu.