-
Ja havien escrit bona part de la mitologia grega. Van crear una situació nova: els mites estaven escrits. -
Creia que l'aigua era l'origen de tot. També va dir que totes les coses estaven plenes de déus. -
Pensava que el nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que denomina l'Indefinit. -
Estava d'acord amb la posició de que els déus que havien imaginat eren massa semblant als humans. Va dir: L'home creu que els déus han nascut, i tenen cosa, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres. -
Pensava que l'origen de tot era l'aire o el vapor. Ell creia que l'aigua era aire condensat. Potser pensava que la terra, l'aigua i el foc eren necessaris per la creació de la vida però que l'origen de tot era l'aire o vapor. -
Pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre. Res no pot venir del no-res. Creia que el canvi no existeix, no hi ha res que pugui conventir-se en una cosa diferent del que és. Entre fiar-se dels sentits i la raó, va triar la raó.
Creia que els nostres sentits donen una imatge equivocada del món. -
Pensava que el canvi constant era la principal característica de la natura. Deia que tot flueix, tot es mou contínuament i res és permanent.
Va intentar demostrar que el món era un joc de contraris. Si no estas malalt no podràs saber que és estar sa.
Pensava que tant el bé com el mal tenen un lloc necessari per l'ordre de les coses.
Creia que hi havia d'haver una raó universal. -
Creia que la natura estava feta d'un nombre infinit de diminutes partícules invisibles a l'ull. Aquestes petites partículers porten 'una mica de tot'.
Va ser el primer filòsof d'Atenes.
Va dir que el sol no era un déu sinó una gran pedra ardent. -
Està d'acord amb Parmènides quan diu que res no canvia però, alhora, està d'acord amb Heràclit quan diu que hem de confiar en els nostres sentits.
Arriba a la conclusió de que la natura no està composta d'un sol element.
Va explicar les transformacions de la natura com una combinació i dissolució de les 4 'arrels'.
L'amor uneix les coses i l'odi les separa. -
Era un sofista. 'L'homes és la mesura de totes les coses'. El que és bo o dolent depèn de la necessitat de l'individu.
Era un agnòstic. -
Passava hores a les places parlant amb la gent. No pretenia instruir a la gent, aprenia amb qui conversava. Discutia amb ells.
Plantejava preguntes com si no sabés res.Obligava als seus oponents a reconèixer la feblesa dels seus arguments. Es feia l'ignorant per forçar la gent a usar el sentit comú. (Només sé que no sé res)
Va ser declarat culpable de corrompre a la joventut i ell no va demanar clemència.
No es considerava sofista perquè no es considerava un savi. S'anomenava filòsof. -
Últim filòsof de la natura.
Coincidia amb els seus predecessors que les transformacions de la natura no es deuen al fet que les coses canvien. Va asumir que tot està fet de petites peces invisibles, que són eternes i immutables. Les va anomenar àtoms.Creia que els àtoms eren fixos i sòlids però no tots eren iguals i que hi ha un nombre il·limitat. Es mouen a través de l'espai.
Segons ell només exisitien dues coses: els àtoms i el buit. Només creia en coses materials. -
Fundador de la medicina grega.
Les proteccions eren la moderació i un ritme sa de vida. Estar malalt volia dir que t'havies d'escarrilat.
Va crear un jurament que exigia als seus deixebles. -
Pensava que l'objectiu de la vida és aconseguir el màxim plaer sensual. Va voler desenvolupar un mode de vida que evités qualsevol forma de dolor. -
Era deixeble de Sòcrates. La seva activitat filosòfica va ser guiada per la mort del seu mestre.
Ho va considerar un contrast clar entre la societat i el que hauria de ser.
Va deixar per escrit el pensament de Sòcrates i el seu. Es va centrar en el immutable bé, la bellesa i la veritat.
Les coses eternes i immutables són models espirituals i abstractes. La similitud dels fenòmens naturals el va portar a crear el món de les idees.
No hi ha res que existeixi eternament en el món dels sentits -
És el cínic més conegut.
Va demostrar ser feliç amb només les coses que desitjava (una capa, un bastó i una barra de pa) -
Va ser deixeble de Plató. Va ser el primer gran biòleg d'Europa.
Va centrar-se en els processos de la natura. Plató usava la raó i, ell, els sentits.
Va rebutjar el món de les idees de Plató.
La realitat està composta de coses separades que fan una forma de forma i matèria.
Creia que les dones són incompletes. -
Va desenvolupar l'ètica del plaer d'Aristip.
Va crear una escola de filosofia. Eren coneguts com els filòsofs del jardí.
Les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris.
El plaer no necessàriament vol dir plaer sensual.
No va mostrar cap interès per la política. -
Dels estoics més importants. -
Va formular el concepte d'humanisme. Té l'individu com a interès central. -
L'estoic va dir la emblemática frase de l'humanisme 'l'home és sagrat per a l'home'. -
És la figura més important del neoplatonisme.
Va portar a Roma la teoria de la salvació, que va competir amb el cristianisme.
El món està tensionat entre dos pols: un extrem amb llum divina (il·lumina l'ànima) i l'altre hi ha una obscuritat absoluta (no té existència real).
Tot és U perquè tot és Déu. -
La seva vida serveix per estudiar la transició de l'Antiguitat tardana i l'inici de l'Edat Mitjana. Va cristianitzar a Plató.
Deia que el món és una dualitat entre el bé i el mal, la llum i la obscuritat... Va estar molt influit per les idees de Plató. -
Va cristianitzar Aristòtil. Va crear la gran síntesi entre la fe i el coneixement.
Va arribar a la conclusió de que es podien entendre les veritats bíbliques mitjançant tant la raó innata com pel cristianisme. -
Gran defensor del materialisme. Creia que tot estava format de partícules de matèria. Fins i tot la consciència humana. -
Des de jove desitjava arribar a un coneixement profund. A mesura que estudiava filosofia es convencia de la seva ignorància.
Creia que només la raó dóna accés al coneixement veritable (racionalisme).
És el pare de la filosofia moderna. -
Va ser perseguit per les seves idees. Va negar que la bíblia estigués inspirada per Déu.
Veia les coses des de la perspectiva de l'eternitat. Tot el que existeix és natura, la natura és Déu, Déu és tot i tot és en Déu. -
És considerat l'empirista més important.
Empirisme: l'experiència i els sentits per obtenir el coneixement.
Deia que en nèixer la nostra ment era una pissarra en blanc. -
Es conegut com l'últim geni universal. -
Empirista. El que existeix és el que percebem. El que veiem i sentim és una conseqüència de Dèu. -
il·lustrat. Tolerància religiosa, aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic -
il·lustrat. Enfatitza el poder de la raó humana i la ciència -
Empìrista molt important. La vida de cada dia com a punt de partida. Les idees innates no existeixen. Una idea es el record de la sensació. No existeix la casualitat, tot el que passa té una causa. -
il·lustrat. Els sistemes polítics basats en la interdependència econòmica i l'interès propi condueixen a la desigualtat i l'egoisme. L'home és bo per naturalessa, és la societat el que el torna dolent. No tot el progrés és bo. -
Filòsof de la i·lustració. Junta l'empirisme i el racionalisme. El coneixement té límits. L'actitud determina si l'acció és correcte o no. No podem entendre el que som. -
Va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Va lluitar per abolir l'esclavitut. -
Tot el coneixement és coneixement humà. La base d'aquest coneixement canvia d'una generació a una altra. No existeix una veritat eterna. El context històric és molt important, per tant, no es pot separar filòsof de context històric. -
Màxim exponent de l'idealisme -
L'idealisme era l'esperit universal dels romàntics. Gran jo.
Individualisme: res és igual. Detalls de la natura.
Creus completament en Dèu o no es creu en Dèu.
La fe és important en les qüestions religioses. -
Les condicions materials influeixen la nostra forma de pensar.
La història ha tingut una lluita de classes constant. Crítica al capitalisme, idees comunistes.
La manera de treballar afecta a la consciència. L'obrer és un escalu.
Els mitjans de producció haurien de ser comuns. -
'Dèu ha mort i l'hem matat nosaltres'
El cristianisme i la filosofia han donat l'esquena al món.
El món real en veritat és un món fals.
Transforma els valors. -
Pare de la psicoanalisi. Estudia els impulsos irracionals. El subconscient guarda coses reprimides. Els somnis són el compliment dels desitjos. -
Existencialista més important
L'home és l'únic ésser que viu conscient. L'existència precedeix a l'essència.
Estem condemnats a improvisar.
L'home està condemnat a ser lliure.
Nosaltres li donem sentit a la vida. Seleccionem el que ens sembla més important. La vida ens condiciona la perspectiva. -
Existencialista.
No existeix la naturalesa femenina ni masculina.
Hem d'abolir els prejudicis que condicionen a les persones per raons de sexe i gènere.
La dona sempre ha sigut 'el segon sexe'.
El subjecte (home) utilitzava a l'objecte (dona)
La dona es reprimeix a si mateixa.