-
Period: to
Descobriment de l'electrò
El físic alemany Johann Wilhelm Hittorf en el 1869, va descobrir una brillantor emesa des del càtode que augmentava de mida quan el gas disminuïa de pressió.
Cap al començament del S.XX l'any 1911, una partícula carregada que es movia ràpidament causava una condensació de vapor d'aigua supersaturat al llarg del seu camí Charles Wilson va fer servir aquest principi per concebre la seva cambra de boira, la qual permetia fotografia els camins traçats per càrregues carregades tals com electrons. -
Period: to
Descobriment del protó
El 1886, Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva (ions) produïts a partir dels gasos. En variar els gasos que hi havia dins dels tubs, observava que tenien valors diferents de relació entre càrrega i massa, per la qual cosa no es va poder identificar la càrrega positiva amb una partícula, a diferència de les càrregues negatives dels electrons, descobertes per Joseph John Thomson. -
Period: to
Model atòmic de Thomson
El Model atòmic de Thomson, és el model que proposà a principis del segle xx J. J. Thomson per descriure l'estructura dels àtoms. Consistia en una esfera de material amb càrrega positiva que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa disposades aleatòriament, com en el cas de les llavors d'una síndria, que es podien separar fàcilment. A aquestes partícules les va anomenar electrons. -
Period: to
Model atòmic de Rutherford
En 1911, Rutherford va arribar a la conclusió que la massa de l'àtom es concentrava en una regió petita de càrregues positives que impedien el pas de les partícules alfa. Va suggerir un nou model en el qual l'àtom posseïa un nucli o centre en el qual es concentra la massa i la càrrega positiva, i que a la zona extra nuclear es troben els electrons de càrrega negativa. -
Period: to
Model atòmic de Bohr
El model atòmic de Bohr és un model clàssic de l'àtom, però va ser el primer model atòmic en el qual s'introdueix una quantització a partir de certs postulats. Va ser proposat en 1913 pel físic danès Niels Bohr, per explicar com els electrons poden tenir òrbites estables al voltant de l'nucli i per què els àtoms presentaven espectres d'emissió característics. -
Period: to
Teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat general, publicada en 1915, és una teoria de la gravetat que reemplaça a la gravetat newtoniana, encara que coincideix numèricament amb ella per camps gravitatoris febles i petites velocitats. -
Period: to
Descobriment del neutró
El 1920, Ernest Rutherford conceptualitza la possible existència del neutró.
El 1930, Viktor Ambartsumian i Dmitri Ivanenko a l'URSS van comprovar que algunes partícules neutres han d'estar presents al nucli, a més dels protons.
El 1931, Walther Bothe i Becker Herbert, van trobar que l'alta energia de les partícules alfa emeses pel poloni es reduïa en els elements lleugers, i es produïa una radiació inusualment penetrant. -
Period: to
Descobriment del neurtó
El 1932, James Chadwick va realitzar una sèrie d'experiments, i mostrà que la hipòtesi de raigs gamma era insostenible. Va suggerir que la nova radiació consistia en partícules sense càrrega, de massa semblant a la del protó, i va realitzar una sèrie d'experiments per verificar la seva proposta.
Aquestes partícules sense càrrega les va anomenar neutrons -
Period: to
Descobriment del positró
El físic Carl Anderson va descobrir el positró el 2 d'agost de l'any 1932 amb una fotografía -
Period: to
Formació del CERN
El CERN és va formar l'any 1954 i és una Organització Europea per a la Investigació Nuclear i és un dels centres d'investigació més importants de l'món. -
Period: to
Descobriment dels quarks
El model de quarks fou proposat de forma independent pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig el 1964.
Els quarks foren introduïts com a parts d'un model esquemàtic dels hadrons i hi hagué poques proves de la seva existència física fins als experiments de dispersió inelàstica profunda realitzats al SLAC National Accelerator Laboratory el 1968.
Els experiments de l'accelerador han proveït evidència per als sis sabors.
El quark cim fou l'últim a ser descobert al Fermilab el 1995. -
Period: to
Descobriment del neutrí
Des dels primers experiments de neutrins, s'ha evidenciat que els fluxos de neutrins observats eren menors que els predits teòricament. Durant anys, tots els experiments duts a terme han confirmat aquest dèficit. Aquest fet va ser anomenat com "les anomalies de neutrins". Sols recentment, aquests problemes han estat finalment resolts. S'ha descobert que els neutrins oscil·len i que aquest fenomen és degut al fet que els neutrins tenen massa. -
Period: to
Funcionament de LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons és el major accelerador de partícules de l'món. Aquests registren les partícules resultants de les col·lisions per estudiar els elements que componen la matèria de la qual està feta l'Univers, inclosos nosaltres mateixos, i les seves interaccions.