-
Químic i físic britànic que va fer la primera formulació moderna de la teoria atòmica. La seva curiositat i els seus coneixements el van permetre completar la seva formació i obtenir prestigi amb els seus treballs científics.
-
Segons la teoria atòmica de Dalton la materia està formada per partícules petites, separades i indivisibles anomenades àtoms. Els àtoms dels diferents elements es distingeixen per la seva massa i les seves propietats, i es poden unir en quantitats fixes originant compostos.
-
Físic britànic, fll d'un llibreter. Va estudiar al Owens Collage i més tard a la Universitat de Manchester. Es va graduar en matemàtiques i va ser nombrat director del laboratori Cavendish
-
Físic alemany. Dotat d'una extraordinària capacitat per a disciplines tan com les arts, les ciències i les lletres, es va decantar finalment per les ciències pures, i va seguir estudis de física a les universitats de Munich i Berlí.
-
Físic i químic britànic. Es va treslladar a la Universitat de Cambridge per treballar com ajudant de Joseph Thomson. Més tard al 1919 va ser director del Cavendish Laboratory.
-
Va ser un físic danès, considerat com una de les figures més enlluernadores de la física contemporània i, per les seves aportacions teòriques i els seus treballs pràctics, com un dels pares de la bomba atòmica, va rebre el Premi Nobel de Física l'any 1922 "per la seva investigació sobre l'estructura dels àtoms i la radiació que emana d'ells ".
-
Va ser descobert per Ernest Rutherford, gràcies al nucli de l'hidrogen. És una partícula de càrrega positiva que es troba al nucli de l'àtom juntament amb els neutrons.
-
Físic austríac que va compartir el Premi Nobel de Física de l'any 1933 amb Paul Dirac per la seva contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica. Va ingressar el 1906 a la Universitat de Viena, en el claustre. Va servir a la seva pàtria durant la Primera Guerra Mundial , i després, el 1921, es va traslladar a Zuric, on va residir els sis anys següents.
-
Físic francès que va formular la teoria de la dualitat ona-corpuscle. El seu germà Maurici de Broglie, de qui Louis-Victor de Broglie va heretar el títol de duc després de la seva mort, va destacar també en el camp de la física experimental a l'estudi de l'àtom.
-
L'electró va ser decobert per Thomson, un professor universitari i físic anglès que va guanyar el Premi Nobel de física l'any 1906. El va descobrir a través d'una sèrire d'experiments que estava realitzant amb tubs de raigs catòlics.
-
Físic alemany que va formular el principi d'incertessa o d'indeterminació que porta el seu nom, una aportació decisiva per al desenvolupament de la mecànica quàntica.
-
l'àtom era una esfera massisa de matèria carregada possitivament amb electrons al seu interior. Els àtoms poden perdre electrons.
-
Els àtoms no són massisos sinó que estan buits per dins i que en el centre de l'àtom hi ha el nucli on es troben els protons i els neutrons. Els electrons giren al voltant del nucli circularment.
-
Els electrons només estan en òrbites fixes molt determinades, i en cadascuna d'aquestes òrbites, els electrons tenen associada una determinada energia, que és major en les òrbites més externes. L'àtom absorbeix energia només quan un electró salta d'una òrbita a una altra, I aquests salts d'òrbita es produeixen de forma espontània. A més a més en el salt d'una òrbita a una altra, l'electró no passa per cap òrbita intermèdia.
-
Descriuen que els electrons no descriuen òrbites definides entorn el nucli, sinó que es troben distribuits ocupant diferents orbitals. Els orbitals són regioins de l'espai, entorn del nucli que la probabilitat de trobar un electró amb una energia determinada és molt gran. Estan agrupats en nivells energètics que es numeren del 1 al 7.
-
Va ser decobert pel físic anglès James Chadwick, al qual se li va otorgar un Premi Nobel l'any 1935. Es va descobrir a partir del sorgiment de dificultats a l'hora d'explicar perquè la massa d'un àtom corresponia a la suma de les masses dels seus protons i electrons.
