-
Comença la mediació tradicional xinesa. -
-
Donada de la tradició jueva. -
En societats molt jerarquitzades. A l'época medieval tot estava molt influenciat per l'iglésia
-
Es relaciona amb l'època àrab -
Correspon a actuacions de medicació que van exercir organitzacions veÏnals, gremials, germanors o consells. -
Correspon a actuacions de medicació que van exercir organitzacions veÏnals, gremials, germanors o consells. -
Comencen els conflictes laborals entre burgesia i proletariat -
S'incrementen els conflictes socials al món del treball. L'Estat passa a ser l'àrbitre amb la separació de poders.
-
Apareix la separació de poders estatal que auda a l'imparcialitat de l'estat. -
Deben su origen al movimiento de libre acceso a la justicia. Surgen como mecanismos que intentan resolver disputas al margen de los tribunales, o mediante medios no judiciales. Constituyen un intento de encontrar fórmulas para mantener la posición intermedia entre las partes, fomentan la mayor participación de las partes en el método de solución del conflicto, lo cual implica un mayor compromiso de las mismas en la aceptación, cumplimiento y ejecución de la solución. -
Modaliat per abordar els conflictes, especialment laborals, de manera alternativa al sistema judicial.
-
Amb aquesta normativa s'inicia el reconeixement de l'arbitratge i de la mediació jurídica com mitjans no jurisdiccionals de resolució de conflictes. Aquest text recull el reconeixement de la mediació jurídica com a institució diferent tant de la jurisdicció com d'altres mitjans alternatius de solució de conflictes, tals com l'arbitratge i la conciliació. -
Sistema obligatori d'arbitratge estatal.
La seva estructura era piramidal, i el seu funcionament jeràrquic amb comitès paritaris d'obrers i empresaris que havien de resoldre conjuntament els conflictes laborals. -
Deixaven fora els sindicats, i encara que tenien representació mixta, eren dirigits àmpliament per la burgesia. -
Llei Wagner, apareix la llibertat de sindicalització, negociació col·lectiva i la vaga com a dret. -
Article 33 reconeix la mediació com a la millor alternativa. Apareix com a mediadora per conseguir la pau entre estats. -
Ofereix la paraula llatina mediator, -oris que es tradueix per «mitger entre dos». És a dir, que a l'actual mediador es va cridar inicialment mitger i que el paper mediador va ser abans que la institució mediació. -
Primers sevei que asumeix lla mediació a nivelll mundial. LA seva finalitat inicial era la resollució de problemes laborals, sent ampliada desde 1978. -
S'enté la mediació com acció postiva entre parts, amb un agent que favoreix el diàleg entre ambdós; el mediador.
-
Aparece la mediación como disciplina propia. -
La mediació s'aplica per resoldre conflictes que anaven a succeir en un àmbit judicial. A finals del segle XX, s'extén a diferents païssos europeus. -
Associació françesa redacta un codi deontològic de la mediació i el seu afàn d'investigar sobre el concepte, l'ética, l'art i la pedagogia de la mediació així com el compromís per la promoció de la mateixa
-
Va representar una fita important en la introducció d'aquest procediment en el tractament jurídic de les crisis familiars. Fins llavors, a Europa, únicament França, amb la reforma de el Codi de procediment civil de 1995, tenia una legislació específica en vigor, malgrat que la pràctica de la mediació s'havia estès de manera incipient en la major part dels països europeus.
-
Exclou expressament l'arbitratge, ja que està més proper a l'procediment judicial que a les modalitats alternatives ja que l'objectiu de l'arbitratge és substituir la decisió de la justícia. Aquest llibre es refereix als àmbits de dret civil i mercantil, inclosos el dret laboral i el relacionat amb el consumidor.