-
filòsof grec interessat en les matemàtiques, astronomia i política, considerat fundador de la filosofia occidental. Tales va començar a fer servir el pensament deductiu a la geometria, s'atribueix en el nom de dos teoremes geomètrics que porten el seu nom.
-
Considerat el primer matemàtic pur va contribuir a l'avanç de la matemàtica grega, geometria, l'aritmetica, derivades particularment de les relacions numèriques.
-
Filosofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte que va destacar en els 'camps de les matemàtiques i l'astronomia.
-
Matemàtic grec que l'anomenen el pare de la geometria. El seu treball més famós va ser els Elements, un llibre considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques.
-
Matemàtic, astrònom, filosofo, físic, i enginyer grec. Entre els seus avenços en física es troben els fonaments en hidroestàtica, estàtica, l'explicació del principi de la palanca també reconegut per haver dissenyat innovadores màquines.
-
Matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme.
-
L'Itàlia Leonardo de Pisa, considerat un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana, va contribuir a la difusió del sistema de numeració indoràbic a Europa i creador d'una seqüència numèrica molt utilitzada.
-
Matematic italia descobridor d'un mètode per a resoldre equacions de tercer grau
-
Important filòsof racionalista francès, matemàtic i científic. Considerat pare de la filosofia moderna i un dels claus de la revolució científica. Responsable de la geometria analítica, de la invenció de les coordenades cartesianes.
-
Urista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics, Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres.
-
Filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità. Les seves contribucions a la matemàtica i a la història natural inclouen el disseny i construcció de calculadores mecàniques, aportacions a la teoria de la probabilitat, recerques sobre els fluids i l'aclariment de conceptes com ara la pressió i el buit.
-
El físic, teòleg, inventor, alquimista i matemàtic anglès és el creador de la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que tenen el seu nom.
-
Matemàtic, astrònom, i físic alemany que va contribuir en molts àmbits, inclosa la teoria de números, l'anàlisi matemàtica, la geometria diferencial, l'estadística, l'àlgebra, la geodèsia, el magnetisme i l'òptica.
-
Primera programadora en la història dels ordinadors alhora de matemàtica i física, va col·laborar amb el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
-
Matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Va establir el concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambdós.
-
Matemàtic alemany que va descobrir i desenvolupar la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert.
-
Va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època, Especialitzat en anàlisis matemàtic aconseguint arribar a ser catedràtic i obtenint una beca a alemanya.
-
Pedagog, enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals català. La seva obra Curso de geometria mètrica va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol.
-
Científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic considerat el pare de l'informàtica moderna. Turing va desxifrar els codis secrets nazis continguts en la màquina Enigma, gràcies a això es va determinar la segona guerra mundial a favor dels aliats.
-
Matemàtic i professor universitari nord-americà. Especialista en teoria de jocs, geometria diferencial i equacions en derivades parcials, va ser guanyador del Premi nobel de Ciències Econòmiques en 1994
