-
Neix a Los Angeles l'1 de juny
Marilyn Monroe, de veritable nom Norma Jean Baker, va néixer l'1 de juny de 1926 a Los Angeles, a Califòrnia. Filla de Gladys Baker, qui mai li va comunicar la identitat del seu pare.
La seva mare la va deixar en mans d'un matrimoni amic fins que va complir set anys; llavors se la va emportar a viure amb ella. Però un any més tard Gladys va ser internada en un sanatori psiquiàtric en el qual se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide, el que va causar que acabes en un orfenat. -
Es casa amb James Dougherty
Marcada per la inestabilitat emocional i la pobresa, als setze anys, després d'abandonar els seus estudis, es va emprar en una planta de construcció d'avions. En la mateixa fàbrica va conèixer a un mecànic de 21 anys, James Dougherty, amb qui va contreure matrimoni el 19 de juny de 1942 i de qui es divorciaria quatre anys després. -
Comença a treballar de model publicitària
Aquest mateix any de 1946 un fotògraf de modes la va descobrir i la va convèncer que es fes model. Va començar la seva carrera com a model sota la tutela de l'agent Emmeline Snively. Durant aquesta època, Norma va realitzar una infinitat de campanyes publicitàries. Paral·lelament, va iniciar classes d'art dramàtic en l'Actor's Lab de Hollywood i a assistir a cursos de literatura a la Universitat de Los Angeles (UCLA). -
Primeres aparicions a la gran pantalla
Els seus innombrables treballs publicitaris van fer que el 1947 el magnat Howard Hughes, propietari de la companyia cinematogràfica R.K.O., li oferís fer unes proves de pantalla amb l'objecte de saber si podia donar joc davant d'una càmera cinematogràfica; però Norma Jean va preferir acceptar una oferta de la 20th Century Fox per treballar uns mesos com a actriu de repartiment. Va intervenir en tres pel·lícules oblidables i ja es va canviar el nom i va passar a dir-se Marilyn Monroe. -
Debuta com a actriu secundària en Ladies of the chorus i en Amor en conserva.
Marilyn era una modesta ballarina de striptease anomenada Peggy Martin i cantava dues cançons. Per preparar aquest paper va rebre lliçons del director musical de la Columbia, Fred Karger, amb qui es creu que va mantenir relacions íntimes. A l'any següent va participar en el que seria el penúltim film dels germans Marx més o menys al complet (Groucho, Harpo i Chico), Amor en conserva (Love Happy), de David Miller. -
Participa en petits papers
Va aconseguir un paper breu però molt important per al seu futur com a actriu: en el thriller de John Huston La jungla d'asfalt, 1950, Joseph L. Mankiewicz, li va oferir un altre petit paper en el seu melodrama (All About Eve, 1950). -
paper a Boira en l'ànima, i a Em sento rejovenida
Realitza un dels seus millors treballs en Boira en l'ànima, de Roy Ward Baker. Roda amb Howard Hawks Em sento rejovenida, la primera de les seves populars comèdies. -
Roda Niàgara, Els cavallers les prefereixen rosses i Com casar-se amb un milionari
-
Llums de candilejas.
-
La temptació viu a dalt.
-
Protagonitza Bus Stop
-
El príncep i la corista
-
Accentuació de depressions i addicions
S'accentuen les seves depressions i la seva addicció a l'alcohol i als barbitúrics. -
Roda Ningú i a la babalà.
-
Roda El multimilionari i Obté el Globus d'Or per Ningú i a la babalà.
-
Vides rebels, el seu últim film.
-
Rep un Globus d'Or per Vides rebels.
-
Mor a Los Angeles el 5 d'agost.
Mor a causa d'una sobredosi de barbitúrics a casa de Brentwood, Califòrnia. A les 3 de la matinada, la seva majordoma, la va trobar al llit en una postura estranya, amb el telèfon fortament aferrat a una de les seves mans i els llums encesos. Un flascó buit de Nembutal sobre de la tauleta testificava la ingestió massiva de pastilles per part de l'estrella. El metge forense va certificar la seva mort i va expressar el seu convenciment que es tractava d'un suïcidi.
