-
Nom en llatí: Gaius Octavius Turinus
Octavi, va anar acumulant títols, carrercs i va iniciar la reforma d’un nou govern, va reorganitzar les províncies, va dur a terme un programa urbanístic i va recuperar tradicions religioses. -
-
-
-
Nom en llatí: Tiberius Iúlius Caesar Augustus.
Tiberi Julio César Augusto va ser el segon emperador romà, pertenecent a la dinastía Julio-Claudia, a l’ any 14 fins al 37. -
Nom en llatí: Gaius Julius Caesar Augustus Germanicus.
Cayo Julio César August Germànic, també conegut com Cayo César o Calígula, va ser el tercer emperador romà, pertenecent a la dinastía Julio-Claudia, de l’any 37 al 41. -
Nom en llatí:Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus.
Tiberi Claudi César Augusto Germànic, historiador i polític romà, va ser el cuart emperador romà de la dinastía Julio-Claudia, i va governar des de el 24 de gener del any 41, fins a la seua mort a l’any 54. -
Neró Claudi César August Germànic (en llatí: Nero Claudius Cæsar Augustus Germanicus, 15 de diciembre de 37-9 de juny de 68) va ser emperador del Imperi romà entre el 13 de octubre de 54 y el 9 de juny de 68, últim emperador de la dinastía Julio-Claudia. -
Nom en llatí: Titus Flavius Sabinus Vespasianus.
Tito Flavio Vespasiano va ser un polític i militar romà que obtuvo el tró del Imperi en juliol del any 69 y va governar amb el nom de Emperador César Vespasiano Augusto fins a la seua mort. Va ser el fundador de la dinastía Flàvia, que va governar el Imperi romà des de l’any 69 fins l’any 96. -
-
Nom en llatí: Titus Flavius Sabina Vespasianus.
Tito Flavio Vespasiano (30 de desembre de 39-13 de setembre de 81) va ser un polític i militar romà que va ascender fins el tró del imperi amb el nom de Emperador Tito Vespasiano Augusto i va governar des de el 24 de juny de l’any 79 fins a la seua mort. -
-
Nom en llatí: Marcús ulpius Traianus.
Marco Ulpio Trajano va ser un emperador romà que va governar des de l’any 98 fins a la seus mort en 117, va ser el primer emperador nascut d’una familia propiament indígena. -
Nom en llatí: Publius Aelius Hadrianus.
Publio Elio Adriano (Itálica o Roma, 24 de gener de 76-Bayas, 10 de juliol de 138), conegut oficialment durant el seu regnat com a Imperator Caesar Divi Traiani filius Traianus Hadrianus Augustus, i Divus Hadrianus després de la seus deificació, comúnment conegut com Adrià, va ser emperador del Imperi romanà (117-138). -
Nom en llatí: Marcús Aurelius Carus.
Marc Aureli Antonino August (apodat el Sabi o el Filósof), nascut en Roma el 26 de abril de 121, va gobernar el Imperi Romà des de 161 fins a la seua mort a l’any 180. -
Caracal*la, nascut com Lucio Septimio Basiano (en llatí, Lucius Septimius Bassianus; Lugdunum, actual Lyon, 188-inmediaciones de Edesa, 217), va ser un emperador romà (211-217) de la dinastía de los Severos, amb el nom oficial de Marco Aureli Severo Antonin August (Marcus Aurelius Severus Antoninus Augustus). -
Dioclecià (nom : Cayo Aurelio Valerio Diocleciano Augusto; en llatí, Gaius Aurelius Valerius Diocletianus Augustus; c. 24 de desembre de 244 - 3 de diciembre de 311), nascut amb el nom de Diocles, va ser emperador de Roma des de el 20 de novembre de 284 fins el 1 de maig de 305. -
-
Nom en llatí: Flavius Theodosius.
Flavi Teodosi, Teodosi I o també en el senat cristià Teodosi el Gran va ser emperador dels romans des de el 19 de gener de 379, investit com Dominus Noster Flavius Theodosius Augustus y deificat tras la seua mort com Divus Theodosius. -
Nom en llatí: Romulus Augustus.
Flavio Rómul August, anomenat despectivament per les seues detractores «Augústulo» (petit August), nascut entre els anys 461/463 en Rávena, va ser el últim emperador romà d’Occident (475–476). Fill del general Flavi Orestes va ser proclamat emperador pel seu pare amb el nom de Rómul August.