-
John Graunt (Londres)
-
François Bossier de Lacroix
-
Carl Von Linné
-
François Bossier de Lacroix
-
William Cullen
-
Direcció a càrrec de William Farr
-
William Farr el realitza a Londres
-
Jacques Bertillon la presentà.
-
S’acorda ampliar la classificació a les causes de Morbiditat.
-
S’aprova un reglament específic per a l’edició del Manual de la Classificació Internacional de Malalties
-
La Columbia Presvyteruan Medical Center de Nova York desenvolupa el CIM-6
-
L’associació d’Hospitals Americans i l’associació d’arxius d’EEUU desenvolupa el CIM-7.
-
El servei de Salut Pública d’EEUU desenvolupa el CIM-8, amb una codificació de dades diagnòstiques emfatitzant la morbiditat i mortalitat.
-
Es publica el CIM-9, s’incorporen els procediments.
-
Es fan modificacions dels codis de diagnòstics i procediments augmentant la seva especialitat per obtenir una infromació més precisa.
-
De la CIM10 ha sorgit la CIM10-MC que classifica diagnòstics. L’elaboració d’aquesta va ser organitzada sota la direcció de l’OMS.
-
Als EEUU
-
Incorpora codis alfanumèrics per a totes les categories.
-
Vigent a Catalunya fins el 31 de desembre de 2015. Només s’utilitza en l’àmbit de l’atenció primària i CUAPS.
-
És la classificació de referència per a la codificació de procediments en Atenció Especialitzada (Hospitals).
-
Incorpora nous codis diagnòstics i procediments