Línia del temps: Les filòsofes més importants

Les pitagòriques

600 BCE

Les primeres dones filòsofes de les quals es té notícia van estar vinculades a l'escola pitagòrica, una secta conformada per astròlegs, músics, matemàtics i filòsofs la creença més destacada dels quals era que totes les coses són, en essència, números. Un moviment filosòfic fundat per Pitàgores de Samos.

FILOSOFIA ANTIGA

Period: 600 BCE to 476

És la filosofia desenvolupada durant l'edat Antiga pels grecs i romans. Mentre que la filosofia acadèmica era del domini de filòsofs masculins com Plató i Aristòtil, filòsofes com Hiparquia de Maronea, Areta de Cirene i Aspasia de Milet van mantenir també activitat durant aquest període.

Teano

546 BCE

Va ser la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica. Van ser molt poques les dones que tinguessin el privilegi d'estar al nivell dels homes i Teano va ser una d'elles. El cercle de Pitàgores va ser el primer que es coneix que les dones poden aprendre i desenvolupar el seu propi pensament. Es va dedicar a l'estudi de la cosmologia, el treball de tractats de matemàtiques, la física i la medicina. Suposadament va ser la dona de Pitàgores.

Damo

526 BCE

Damo es coneix com la filla de Teano i Pitàgores. Ella va ser l'encarregada de vetllar pels pocs documents escrits que hi hagués en vida de Pitàgores. El seu pare li va confiar tots els seus escrits amb la premissa que no els fes públics. Finalment, tot i que no es conserrven escrits de Damo, es poden observar referències seves a diverses obres pitagòriques.

Diòtima de Mantinea

470 BCE

Va ser una filòsofa que jugà un rol important al Banquet, de Plató. Les seves idees són l'orígen del concepte de l'amor platònic. El filòsof aprengué la filosofia de l'amor de Diòtima, que era sacerdotessa o vident. La tesi més important de Diòtima és que l'amor és un anhel d'immortalitat. Mentre l'amor físic tracta de preservar la persona i aconseguir la immortalitat a través de la descendència, l'amor espiritual dona llum a idees i pensaments que per sí mateixos són immortals.

Aspàsia de Milet

470 BCE

Dona lliure en el seu temps, grega, va ser professora de retòrica de Socràtes i del seu marit Pèricles. Se li atribueixen indagacions sobre la inducció i és reconeguda la seva influència en els discursos polítics i en el govern de la ciutat. Aspàsia de Milet contribuí a l'esplendor cultural d'Atenes.

Caterina d'Alexandria

287

Considerada com la dona més sàvia del seu temps-dominava la filosofia, les ciències naturals, la política, la lògica,...-va ser famosa pel seu poder argumentatiu. Convertida al cristianisme per una visió de Crist, va aprofitar la visita de l'Emperador Maximià per convertir-lo. Incapaç de rebatre Caterina en els seus savis arguments, el triomf de Caterina en el debat, defensant el cristianisme, irrità a l'emperador que decretà la seva tortura i mort.

Hipatia d'Alexandria

370

Va ser matemàtica, astrònoma, física, tecnòloga, filòsofa i prestigiosa educadora al desaparegut Museu-Biblioteca d'Alexandria. Dissenyà un astrolabi, un planisferi... Construí un destil·lador d'aigua, un densímetre...El seu neoplatonisme va ser més racional que místic. Partidària de la diferenciació entre religió i filosofia, va donar lloc a l'enemistat del bisbe Ciril. Aquest, després va propiciar la seva mort i lapidació.

FILOSOFIA MEDIEVAL

Period: 476 to 1400

La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensaments que es van desenvolupar després de la caiguda de l'Imperi romà. L'objectiu d'aquesta filosofia era cohesionar les creences heretades de la filosofia clàssica amb els dogmes del cristianisme.

Roswitha de Gandersheim

930

Roswitha va ser una benedictina alemanya descendent de la noblesa saxona. A una edat primerenca va ingressar a l'abadia benedictina de Gandersheim, on va passar tota la seva vida i on va aconseguir el seu títol com a canonesa (dona dedicada a Déu). Va ser instruïda en el TRIVIUM (gramàtica, lògica i retòrica) i, el QUADRIVIUM (aritmètica, geometria, música i astronomia). Durant l'edat mitjana, va escriure les seves primeres obres teatrals i es va convertir en la primera poetessa europea.

Hidelgarda de Bingen

1098

Religiosa benedictina, escriptora mística, científica, compositora...Abadessa de Disibodenberg, va fundar dos monestirs. A més a més, va ser una dona molt admirada a la seva època. Va escriure una obra mística que la va fer famosa, Scivias; un tractat de medicina, Causa et curae, entre altres composicions. Algunes de les melodies que va compondre destaquen Simfonia de les vídues i Ordo Virtutum.

Cristine de Pizán

1364

Va ser una poetessa, prosista i humanista francesa. Filla de Tomasso de Benvenutto (metge i astròleg). Des de petita va demostrar dots literaris i va compondre moltes obres. Es va casar amb Etienne Castel (notari i secretari del rei). Als 25 anys es queda òrfena i vídua, i es va haver de fer càrrec dels seus tres fills, la seva mare i una neboda. Per assegurar el benestar econòmic a la seva família, es va fer càrrec d'un taller d'escriptura. Va seguir escrivint, fins a ser reconeguda.

FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT

Period: 1400 to 1520

La filosofia del renaixement també coneguda com a humanisme va sorgir a les ciutats del nord i centre d'Itàlia. Des d'allà, es va estendre per tota Europa. L'humanisme es va proclamar com el pensament predominant, trencant així amb el corrent medieval. Aquest nou pensament posava a l'ésser humà al centre de l'univers, sent la creació més perfecta de Déu i de la naturalesa. L'ésser humà és lliure i intel·lectual.

Teresa d’Àvila

1515

Descendent de família de jueus conversos o cristians. Als 19 anys ingressa a l'ordre de les Carmelites. El 1562 funda el convent de St Josep de les Carmelites descalces. Escrivia de forma clandestina donat que les dones no podien escriure. Molt atenta a les noves orientacions filosòfiques i religioses de la Reforma i la Contrareforma. Interiorització i recolliment en la seva obra més important, “Les morades”. Contribueix a la formació del castellà literari.

FILOSOFIA MODERNA

Period: 1521 to 1789

A la filosofia moderna l'home, les qüestions humanes i naturals comencen a adquirir una gran importància dins del debat filosòfic. Els aspectes religiosos queden en segon pla, però no desapareixen del tot. Aquest canvi impulsat per Galileu mostra una realitat acompanyada de dades segures i indubtables. Aquesta nova concepció científica influeix als corrents filosòfics que comencen a replantejar-se aspectes que poden ser verificables i comprovats científicament.

Madame de Sevigné

1626

Dona de gran cultura, relacionada amb l'escola filosòfica de Port-Royal, freqüentà els salons de París, on desenvolupà una gran activitat intel·lectual. Practicà el gènere epistolar. La seva correspondència, intel·ligent i irònica reflecteix tant la cort de Versalles de Lluís XIV com la condició social de les dones: el matrimoni, la maternitat i la viduïtat. Reflexionà sobre l'ambient moral de l'època. Mai no van reconèixer la seva condició d'escriptora. Obres: Les memòries (1696)

Olimpe de Gouges

1748

Escriptora i revolucionaria francesa és considerada una de les precursores del feminisme modern. L'any 1791 va escriure la primera Declaració dels Drets de la Dona i la
Ciutadana, on reivindicà la igualtat de les dones. Olympe es basà en el poder de la raó i de la revolució. Fou guillotinada el 1793 per l'escrit Les tres urnes. Aquest final és un símbol de la repressió de les dones a la Revolució Francesa. Algunes de les seves obres són: L'esclavitud dels negres (1789); Les tres urnes (1793)

Mary Wollstonecraft

1759

Feminista anglesa. Va obrir una escola on aplicà nous mètodes d'ensenyament. Un cop esclatà la R.Francesa, va participar en el debat polític sobre les noves idees a la GB. Viatjà a París i entrà en els cercles dels intel·lectuals propers als girondins. També publicà la seva famosa obra: Vindicació dels drets de les dones, on s'enfrontà a Rousseau. Algunes de les seves obres són Reflexions sobre educació de les filles (1787) o Vindicació dels drets humans (1790)

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

Period: 1801 to 2022

La filosofia contemporània és aquella que abasta els corrents filosòfics sorgits entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, fins a l'actualitat. Es caracteritza per cercar respostes a una sèrie d'inquietuds socials, polítiques i econòmiques.

Flora Tristán

1803

Les seves vivències van provocar a Flora un pensament i una actitud revolucionària, convertint-la en una de les precursores del moviment feminista al Perú i França. Posteriorment es va dedicar a escriure per expressar el pensament revolucionari. Va ser una activa militant del Partit Socialista a França. Flora no només es va limitar a lluitar pels drets de la dona o pels drets dels obrers, es va oposar també a l'esclavatge i la pena de mort. Pertanyia al moviment filosòfic "socialisme utòpic".

Maria Montessori

1870

Va marcar un abans i un després en l'educació infantil. Va posar en marxa la Casa dei Bambini, una autèntica revolució que, a més, no es basava en cap tipus de plantejament teòric, sinó en la pròpia experiència educativa. Defensava que era l'escola qui s'havia d'adaptar al nen, no el nen a l'escola. Va crear uns nous materials per tal d'afavorir l'autoaprenentatge.
El feixisme usava l'escola per adoctrinar els joves, els entrenava per obeir ordres, i no pas per pensar i ser lliures.

Rosa de Luxemburg

1871

Amiga i crítica de Lenin, el seu pensament ha estat definit com una "reelaboració creativa del marxisme i una alternativa al leninisme". Actualment és considerada una pensadora democràtica. Condemnada més d'una vegada pels seus discursos, serà finalment arrestada, torturada i assassinada per les forces contrarevolucionàries. El seu càdaver va ser llançat a un canal.

Rosa Sensat

1873

Viatjà per Europa, on va entrar en contacte amb les noves tendències de filosofia, la psicologia i la pedagogia. Va ser una gran educadora i pedagoga catalana que va fer de l'ensenyament una passió personal i un compromís social. Va contribuir a millorar l'educació pública a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Defensa una escola pública de qualitat on es tingués en
compte l'educació moral i científica; l'evolució psicològica de l'alumnat i la formació permanent del professorat.

Edith Stein

1891

Filòsofa alemanya d'origen jueu. Va col·laborar en el desenvolupament de l'escola fenomenològica. El 1934, ingressà en un convent de carmelites amb el nom de Teresia Benedicta a Cruce. La seva obra fonamental és un intent de síntesi entre la fenomenologia i el pensament escolàstic. El 1942 va ser deportada a Auschwitz, on va morir en una cambra de gas. Algunes obres: Sobre el problema de l'empatia (1917) i Una investigació sobre l'Estat (1925)

Hannah Arendt

1906

Filòsofa i teòrica política alemanya d'origen jueu va estudiar amb Heidegger i Jaspers. Va ser professora en moltes universitats i gaudí d'un reconeixement internacional. La noció de "natalitat" com a definició de l'ésser humà, oposada a la "mortalitat" va ser una original aportació a la filosofia. Algunes obres: Els origens del totalitarisme (1951) i La condició humana (1958).

Maria Zambrano

1907

Filosofa existencialista, alumna d'Ortega i Gasset, professora a la universitat de Madrid, i a diverses universitats de l'Amèrica llatina. Estudià la relació entre filosofia i poesia i afirma la no separació entre la vida i el pensament a través de la "razón mediadora".
En el seu llibre Hacia ens diu:
"La vida sólo precisa la conciencia de ser vivida para
constituir la más peligrosa y fantástica aventura que
puede pensarse".
Algunes obres: Filosofia y poesía, (1939) i La agonía de Europa (1945).

Simone de Beauvoir

1908

Novel·lista i assagista francesa. Estudià a La Sorbonne i es dedicà a l'ensenyament. La seva condició de dona, el marxisme i els postulats de l'existencialisme (que ella mateixa desenvolupà amb Jean-Paul Sartre), conformaren el seu pensament. El seu Ilibre El segon sexe, parla sobre la condició de les dones i les seves reivindicacions. Una obra clau del moviment feminista internacional.
Simone: "No es neix dona: una arriba a ser-ho"
Algunes obres: Els mandarins (1954) i La vellesa (1970).

Simone Weil

1909

Nascuda en una família d'origen jueu, ha estat considerada com una de les més importants de la filosofia política francesa d'aquest segle. Professora de filosofia, abandonà la seva feina per treballar com a operària de la fàbrica de cotxes Renault, per conèixer la vida obrera. L'any 1936, lluita al costat dels republicans espanyols. El 1937 la religiositat és el tema de les seves reflexions. Morí vivint en la pobresa. Algunes obres: La pensadora i la gràcia (1948) o La condició obrera (1951)