Linia del Temps

  • Civilització babilònica
    2300 BCE

    Civilització babilònica

    Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.
  • Civilitació xinesa
    2100 BCE

    Civilitació xinesa

    És, per tant, la història d'un dels primers països civilitzats. Les dinasties successives van desenvolupar un sistema burocràtic força elaborat, que donà als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nòmades i als muntanyesos veïns.
  • Civilització maia
    2000 BCE

    Civilització maia

    Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
  • Plató d’Atenes
    428 BCE

    Plató d’Atenes

    va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.
  • Eudox de Cnidos
    408 BCE

    Eudox de Cnidos

    Eudox fou el primer en plantejar un model planetari basat en un model matemàtic, raó per la qual se'l considera el pare de l'astronoma matemàtica. Va recrear el sistema planetari construint un model d'esferes homocèntriques que representaven les estrelles fixes, la Terra, els planetes coneguts, el Sol i la Lluna, i va dividir l'esfera celeste en graus de latitud i longitud.
  • Aristòtil d’Estagira
    384 BCE

    Aristòtil d’Estagira

    va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia
  • Aristarc de Samos
    310 BCE

    Aristarc de Samos

    va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.
  • Eratòstenes de Cirene
    276 BCE

    Eratòstenes de Cirene

    Fou un astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic grec. Va deduir que la Terra és esfèrica i en va determinar la circumferència amb una precisió de més del 98% respecte la mesura considerada correcta avui dia.
  • Hiparc de Nicea
    190 BCE

    Hiparc de Nicea

    Hiparc de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història. Va passar bona part de la seva vida a Rodes, i per aquest motiu també és conegut com a Hiparc de Rodes
  • Posidoni d’Apamea
    135 BCE

    Posidoni d’Apamea

    Hiparc de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història. Va passar bona part de la seva vida a Rodes, i per aquest motiu també és conegut com a Hiparc de Rodes
  • Claudi Ptolomeu
    100

    Claudi Ptolomeu

    va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu. Va viure i treballar a Alexandria, Egipte (hom creu que a la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com a Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat).
  • Mariam al-Asturlabi
    401

    Mariam al-Asturlabi

    a ser una astrònoma i fabricant d'astrolabis d'Alep, actualment al nord de Síria
  • Hildegarda de Bingen
    1098

    Hildegarda de Bingen

    fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, doctora de l'Església pel papa Ratzinger.
  • Nicolau Copèrnic
    1473

    Nicolau Copèrnic

    ou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.
  • Tycho Brahe
    1546

    Tycho Brahe

    ou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.
  • Galileo Galilei
    1564

    Galileo Galilei

    va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.
  • Johannes Kepler
    1571

    Johannes Kepler

    Johannes Kepler, va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi
  • Maria Cunitz

    Maria Cunitz

    Johannes Kepler, va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi
  • Isaac Newton

    Isaac Newton

    Sir Isaac Newton FRS fou un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès i és reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la revolució científica
  • Maria Winkelmann Kirch

    Maria Winkelmann Kirch

    va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
  • Nicole-Reine Lepaute

    Nicole-Reine Lepaute

    va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
  • William Herschel

    William Herschel

    va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
  • Caroline Lucretia Herschel

    Caroline Lucretia Herschel

    fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
  • Wang Zhenyi

    Wang Zhenyi

    Wang Zhenyi va ser una astrònoma xinesa.
  • Maria Mitchell

    Maria Mitchell

    L'any 1847 va descobrir amb un telescopi un cometa que seria conegut com a Miss Mitchell's Comet
  • Williamina Paton Fleming

    Williamina Paton Fleming

    Williamina Paton Stevens Fleming va ser una astrònoma nord-americana d'origen escocès. Durant la seva carrera, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles i va catalogar milers d'estrelles i altres fenòmens astronòmics.
  • Annie Jump Cannon

    Annie Jump Cannon

    ou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar. Des del Harvard College Observatory descobrí 300 estels variables. Col·laborà en la preparació del gran catàleg estel·lar Henry Draper. Va escriure Bibliography of Variable Stars Comprising 60.000 Cards.
  • Henrietta Leavitt

    Henrietta Leavitt

    va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-lluminositat de les variables cefeides.
  • Albert Einstein

    Albert Einstein

    fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx. L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills.
  • Edwin Powell Hubble

    Edwin Powell Hubble

    va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle xx, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Hubble és considerat com el pare de la cosmologia, encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi llançat el 1990 s'anomena telescopi espacial Hubble.
  • Cecilia Payne-Gaposchkin

    Cecilia Payne-Gaposchkin

    va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles. El 1925, va proposar en la seva tesi doctoral una explicació de la composició de les estrelles en termes d'abundàncies relatives d'hidrogen i heli.[1] Va ser la primera dona a dirigir un departament a Harvard i va ocupar una càtedra al departament d'astronomia des d'on va dirigir diverses tesis doctorals.
  • Paris Pişmiş

    Paris Pişmiş

    Nicole-Reine Lepaute –cognom de soltera: Etable de la Brière–, fou una matemàtica i astrònoma francesa del segle xviii, coneguda pels seus càlculs astronòmics.
  • Vera Rubin

    Vera Rubin

    Vera Cooper Rubin fou una astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques. El seu descobriment de les denominades «corbes planes de rotació» és la prova més directa i robusta de l'existència de la matèria fosca.
  • Margaret Geller

    Margaret Geller

    és una astrofísica estatunidenca, investigadora del Smithsonian Astrophysical Observatory, pionera en cartografia de l'Univers, coneguda principalment per la seva descoberta, junt amb John Huchra, de la Gran Barrera
  • Civilització egípcia

    Civilització egípcia

    fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer).
  • Paola D'Alessio Vessuri

    Paola D'Alessio Vessuri

    Paola D’Alesio va estudiar a Veneçuela i va realitzar la seva carrera professional principalment a Mèxic. Els seus treballs principals estan relacionats amb l'estudi de discos protoplanetaris, desenvolupant models que són de referència obligada. Durant la seva carrera va rebre diversos premis tant d'àmbit nacional (a Mèxic) com a internacional com el *Scopus *Award de *Elsevier el 2009.