-
-Entre els segles XI i VI aC va haber penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània.
Es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana.
latins: al Laci
etruscs: centre i nord
grecs: al sud i Sicília
cartaginesos: Sardenya i Sicília -
-
Va tenir diversos reis,concretament7,4 eren llatins,mentre que els altres eren d'origen etrusc.
No era hereditaria , era electiva i el rei tenía tots els poders,però governava amb ajuda del senat -
-
-
-
-
-
-
Divideixen el poder en 3 institucions:
-Comicis
-Magistrats
-Senat -
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica.
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable. 264-146 aC. guerres púniques
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, -
- Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses.
- Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
- Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats.
- Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
- Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat.
-
- Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
Causes- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus
- Revoltes d’esclaus
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
Varen crear un consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
L’Imperi es va dividir en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
-Divideixen l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
-A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se
Imperi Bizantí. -
diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.