Línea Cronològica

  • Period: 3000 BCE to 1901 BCE

    Període Mesopotàmic

    Fa més de 3000 anys.
    Es crea el Código de Hammurabi, en ell es determinen al llarg de 13 artícles, responsabilitats dels metges, així com càstics dirigits en cas de mala praxis.
  • Papirs de Ramesseum
    1900 BCE

    Papirs de Ramesseum

    Receptes i fórmules màgiques
  • Period: 1900 BCE to 500 BCE

    Període egipci

    Heredot els va anomennar "els saníssims"
    Hi havia un metge per a cada malaltia
    Interès per l'anatomia, la salut pública i el diagnòstic clínic
    Recopilen el seu escrit en els papirs.
  • Papir Kahun
    1850 BCE

    Papir Kahun

    Tracta matèries tan diferents com; obstetrícia, veterinària o aritmètica.
  • Papir Edwin Smith
    1650 BCE

    Papir Edwin Smith

    Inclou: diagnòstic, tractament i pronòstic de nombroses patologies, amb especial dedicació a diverses tècniques quirúrgiques i descripcions anatòmiques, obtingudes per el procés de embalsamament i momificació de cadàvers.
  • Papir Ebers
    1500 BCE

    Papir Ebers

    Mesura més de 20m de longitud.
    És el primer document que fa referència als tumors i les depressions clíniques.
  • Period: 500 BCE to 400 BCE

    Període Greg

    Activitat médica: vetllar que en els santuaris es fes ña recol·lecta de les ofrenes i donacions
    La malaltia deixa de ser màgica i s'investiga la mort amb autòpsies.
  • Hiòcrates
    450 BCE

    Hiòcrates

    Pare de la medicina "corpus Hipocraticum", recopila les primeres 42 històries clíniques
  • Period: 390 BCE to 290 BCE

    Període Romà

    Casta médica: divisió de les especialitats, metges generals, cirugians (aquests actuen en les batalles), oculistes...
    Están prohibides les autòpsies, experimenten amb animals.
  • Galeno
    350

    Galeno

    Metge importantíssim, desmenteix que les artèries portin aire.
  • Period: Jan 1, 900 to Jan 1, 1500

    Edat Mitjana

    Consten dos mons anomenats:
    Món Cristià i Món musulmà
  • Consilia (món cristià)
    Jan 1, 999

    Consilia (món cristià)

    Tractat sobre les malalties, símptomes, tractament i fórmules religioses, taules astronòmiques.
  • Món Cristià
    Jan 1, 1000

    Món Cristià

    Diagnòstic: es basava en la recollida anàlisi (olor, color...) de les deposicions.
    Malaltia deguda al destí, al pecat i als astres.
    Recopilació d'escrits en monestirs = hospitals.
  • Món musulmà
    Jan 1, 1001

    Món musulmà

    Es fan avenços en oftalmologia, circulació sangínia, operacions oculars...
    Es creen hospitals dividits per especialitats, amb dietètica, sala per a pacients, sala de conferencies i biblioteca.
    Llibres com: "continents" que descriu casos clínics avançats.
  • Al-Razi
    Jan 1, 1003

    Al-Razi

    Fou un excel·lent metge musulmà.
  • Period: to

    Renaixement

    Les històries redacten la descripció de les lesions trobades al cadàver.
    La H.C. té funcions científiques.
    La HC comença a ser reconeguda com element bàsic de ña descripció de la malaltia d'un pacient.
    Exploració dels malalts: inspecció, anamnesi, exploració.
    Inspecció del cadàver.
  • Autòpsies

    Autòpsies

    Comencen les primeres disseccions (autòpsies) a Europa.
    Vesali publica "La Fàbrica", il·lustracions de diseccions de cossos humans.
  • Sydenham

    Sydenham

    Empirisme clínic.
    Només té valor allò que l'observador pot captar pels seus sentits, la realitat clínica.
  • Boerhaave

    Boerhaave

    L'informe mèdic del malalt ha de començar per: inspecció, anamnesi i exploració. La HC s'estructura en 5 capítols que encara avui s'utilitzen.
  • Period: to

    Actualitat

    A la HC s'afegeixen com a causes l'herència, els factors psíquics i socials.
    La HC passa a ser científica a una eina assistencial.
    La HC passa de ser propietat del metge a ser propietat compartida.