Les guerres del segle XX

  • L'assassinat de l'arxiduc Francisco Fernando

    L'assassinat de l'arxiduc Francisco Fernando
    El 28 de juny de 1914, aproximadament a les 11 del matí, Francisco Fernando i la seva esposa van ser assassinats per Gavrilo Princip, a Sarajevo, capital de la província austro-hongaresa de Bòsnia i Hercegovina.
  • Austria ataca Serbia.

    Austria ataca Serbia.
    El 28 de juliol de 1914, l'Imperi austrohongarès va declarar la guerra al regne de Sèrbia, acte que va sumir Europa, a causa del sistema d'aliances imperant, a la «tercera part de les guerres balcàniques», que aviat es va transformar en la Primera Guerra Mundial.
  • Period: to

    Primera guerra mundial

    La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser l'esdeveniment històric que va definir l'esdevenir del segle XX; va devastar l'ordre polític, econòmic i social d'Europa, i la seva dubtosa conclusió va posar les bases i va preparar el camí per a un escenari encara més destructiu: la Segona Guerra Mundial.
  • Batalla de Tannenberg.

    Batalla de Tannenberg.
    La batalla de Tannenberg de 1914 va enfrontar els Imperis rus i alemany al començament de la Primera Guerra Mundial, a prop de la localitat d'Allenstein a Prússia Oriental. Aquest enfrontament va resultar ser de considerable importància en la Gran Guerra, i va tenir lloc del 26 al 30 d' agost de 1914.
  • La batalla del Marne

    La batalla del Marne
    La gran batalla del Marne, que tuvo lugar en septiembre de 1914, detuvo a los alemanes a pocos kilómetros de París. Estas sangrientas jornadas supusieron un punto de inflexión en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
  • Batalla de Verdún.

    Batalla de Verdún.
    La batalla de Verdún, deslliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. La batalla va tenir lloc als turons al nord de Verdun-sur-Meuse, al nord-est de França
  • Batalla del Somme.

    Batalla del Somme.
    L'1 de juliol de 1916 el Regne Unit es va llançar a l'assalt contra les trinxeres alemanyes en la batalla del Somme, i durant els cinc mesos següents els seus soldats van patir, van morir i van resultar ferits en una de les batalles de desgast més terrorífiques de la Primera Guerra Mundial.
  • Guerra de submarins

     Guerra de submarins
    Finalment, l'1 de febrer de 1917, Alemanya va declarar la guerra submarina total. Els primers mesos van ser enormement danyosos per als vaixells que anaven i venien a Anglaterra i a França, més de 540.000 tones enfonsades al febrer, 875.000 al març.
  • Pau de Brest-Litovsk.

    Pau de Brest-Litovsk.
    El Tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat signat el dia 3 de març de 1918 a Brest-Litvosk entre Rússia i les potències centrals. Posava fi a la participació russa en la Primera Guerra Mundial, cosa que permetria al govern bolxevic consolidar la revolució socialista.
  • Segona Batalla del Marne.

    Segona Batalla del Marne.
    La segona batalla del Marne o batalla de Reims (15 de juliol-6 d'agost de 1918) va ser l'última gran ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial.
  • Independència de Txecoslovàquia.

    Independència de Txecoslovàquia.
    Txecoslovàquia, que es va establir com un nou estat el 1918, va desaparèixer del mapa dues dècades després. Els alemanys i els seus col·laboradors van matar aproximadament 263.000 jueus que havien viscut al territori de la República Txecoslovaca el 1938.
  • Tractat de versalles

    Tractat de versalles
    Va ser l'any en el qual els països aliats donen per acabada la guerra i signen l'armistici. Arriben a un acord en què culpen Alemanya de les accions ocorregudes i es proposa una nova idea perquè paguin pel fet.
  • Period: to

    Període d'entreguerres

    Es coneix com a període d'entreguerres o interbellum al període històric del segle XX que s'estableix cronològicament des del final de la Primera Guerra Mundial l'11 de novembre de 1918 fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial l'1 de setembre de 1939
  • Aliança militar Franco Polaca

    Aliança militar Franco Polaca
    Va ser una aliança militar, proposada pels Francesos amb suport militar cap als polonesos que estaven indefensos quant a marge de tropes. Els mandataris de cada país es van encarregar d'analitzar els temes socio polítics que havien sota d'aquest acord tan important.
  • Guerra Rus Polaca

    Guerra Rus Polaca
    La guerra que va començar el 14 de febrer de 1919 gràcies a un conflicte armat entre els Bolcheviques i els polonesos per algunes diferències amb tints territorials ja que els polonesos volien recuperar el territori perdut. Finalment es va donar per acabada gràcies al tractat de Riga per part de les dues nacions.
  • Tractat de Locarno

     Tractat de Locarno
    Un acord realitzat per les principals potències europees com ara, França,Itàlia,Bèlgica,Alemanya i GBR que es basa en mantenir la pau als territoris occidentals mitjançant uns tractats vigilats entre les fronteres.
  • Invasió Japonesa de Manchuria

    Invasió Japonesa de Manchuria
    Invasió Japonesa de Manchuria
    Els japonesos venien amb seriosos problemes econòmics, ja que van perdre una gran quantitat de clients que compraven els seus productes, per les barreres que havien estat imposades. Ells volien fer créixer l'imperi, i van començar per obrir el mercat expandint el seu territori fins a la regió de Manchuria.
  • Alemanya abandona la societat de nacions

    Alemanya abandona la societat de nacions
    Mitjançant una carta escrita a mà pel ministre de relacions del país, Alemanya decideix sortir-se de la societat de nacions ja que en ment tenia unes desicions que anaven cap al creixement militar i desitjos expansionistes.
  • Invasió d'Itàlia Etiòpia

    Invasió d'Itàlia Etiòpia
    Mussolini en veure que Rússia i Alemanya s'estaven expandint en començar a colonitzar territoris nous, decideix fer el mateix per no quedar-se enrere de certa manera. El líder facista decideix reprendre els interessos d'expandir-se en terres africanes, per això utilitza tot l'arsenal militar per poder sotmetre la cultura africana.
  • Period: to

    Guerra civil Española

    La guerra civil espanyola o guerra d'Espanya, també coneguda en aquest país com la Guerra Civil per antonomàsia, o simplement com la Guerra, va ser un conflicte bèl·lic —que més tard repercutiria també en una crisi econòmica— que es va desencadenar a Espanya després del fracàs parcial del cop d'Estat del 17 i 18.
  • Cop d'estat militar

    Cop d'estat militar
    Sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República sorgit de les eleccions del febrer d'aquell any que va tenir lloc el juliol d'aquest any, i el fracàs parcial del qual va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura, vigent al país fins a la mort del dictador Franco el 1975.
  • Assassinat de Federico García Lorca

     Assassinat de Federico García Lorca
    Malgrat no saber-se el que va passar realment, tot indica que les forces nacionalistes instaurades a Granada des de dos dies després del cop d'estat van assassinar el poeta republicà dos dies després d'aturar-lo a casa d'un membre falangista granadí, que intentava protegir-lo.
  • Inici de la batalla de Jarama

    Inici de la batalla de Jarama
    50.000 homes al comandament del general rebel Orgaz prenen Ciempozuelos, i un dia més tard comença l'ofensiva nacional del Jarama amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Durant deu dies, les forces d'Orgaz s'enfronten a les dels generals republicans Pozas i Miaja. Gairebé 100.000 homes combaten sagnantment i, veient que no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar Madrid, es dona per acabada la Batalla del Jarama el 24 de febrer.
  • Bombardeig de Guernica

    Bombardeig de Guernica
    Tropes alemanyes simpatitzants de les forces franquistes obtenen permís per bombardejar la localitat de Guernica (Vizcaya).
  • El bàndol nacional pren Gijón

    El bàndol nacional pren Gijón
    Tot el nord queda en mans dels rebels. Això els permet un millorament en la seva flota i assegurar estabilitat en aquesta zona davant una possible revolta republicana.
  • Conquista de Teruel

    Conquista de Teruel
    Terol cau definitivament davant el poder de l'exèrcit republicà, al comandament del general Rojo, i es converteix en la primera capital de província presa per la República des que comencés la Guerra.
  • Alemanya s'uneix a Àustria

    Alemanya s'uneix a Àustria
    El tractat de versalles prohibir que Alemanya i Àustria romanguessin unides en un estat, Hitler pensava que en unir-se als austriacs anava a tenir més poder, durant el 3 de març de 1938 ja les tropes desfilaven pels carrers d'Àustria.
  • Restabliment de la companyia de Jesús

    Restabliment de la companyia de Jesús
    La Companyia de Jesús queda restablerta per decret a la zona nacional, després de ser prèviament declarada inconstitucional el 1932. Milers de membres de la congregació tornen a Espanya.
  • Inici de la Batalla de l'Ebre

    Inici de la Batalla de l'Ebre
    S' inicia la Batalla de l' Ebre, el conflicte més llarg de tota la Guerra Civil. Les tropes republicanes de l'Ebre creuen el riu entre Mequinensa i la desembocadura. Mobilitzant les seves últimes reserves, irrompen en territori rebel i sorprenen amb el seu ràpid avenç les tropes franquistes.
  • Accident d' Alfons de Borbó i Battemberg

    Accident d' Alfons de Borbó i Battemberg
    Mor en accident de trànsit Alfons de Borbó i Battemberg, fill gran d'Alfons XIII, qui havia renunciat al tron l'11 de juny de 1933 per amor a una model cubana. La línia successòria es continua mantenint a Don Juan.
  • Pacte d' acer

    Pacte d' acer
    Va ser un pacte basat en l'amistat que tenien els liders italians amb els alemanys, per això es comprometen a donar suport militar si és necessitat per algun dels dos.
  • El pacte de Rússia i Alemanya

     El pacte de Rússia i Alemanya
    El pacte de Rússia i Alemanya
    Stalin va veure que no tenia el suport suficient per acabar amb el moviment nazi, per això fa una decisió de certa manera intel·ligent en cridar a negociacions a Alemanya i crear un pacte en el qual en sortissin beneficiats. Aquest pacte tractava que si una de les dues nacions entrava a la guerra l'altra havia d'actuar neutralment.
  • la invasió a Polònia

    la invasió a Polònia
    La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com a «Cas Blanc», es va iniciar l'1 de setembre...
  • Period: to

    Segona guerra mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar global que es va desenvolupar entre 1939 i 1945. S'hi van veure implicades la major part de les nacions del món —incloses totes les grans
  • la declaratòria de guerra de França i Anglaterra

     la declaratòria de guerra de França i Anglaterra
    En compliment del seu compromís de garantir la integritat de les fronteres de Polònia, Gran Bretanya i França li declaren la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939.
  • França i Anglaterra li declaren la guerra als Alemanys

    França i Anglaterra li declaren la guerra als Alemanys
    Dos dies després de la intervenció d'Alemanya a Polònia, els Francesos i els anglesos decideixen declarar-li la guerra a Alemanya ja que el 1921 ells van crear una aliança per protegir el país. Anglaterra i França no intervenen militantment
  • Les invasions alemanyes al Nord i est d'Europa,

     Les invasions alemanyes al Nord i est d'Europa,
    Forces alemanyes van envair Europa occidental el maig de 1940. Com a part de la seva estratègia per derrotar la Gran Bretanya i França, les forces alemanyes van envair la Bèlgica neutral. Poc més de dues setmanes després de la invasió alemanya a Bèlgica, el rei Leopoldo II va ordenar la rendició de l'exèrcit belga.
  • La caiguda de París davant els germans

    La caiguda de París davant els germans
    París, la capital francesa, cayó en manos de los alemanes el 14 de junio de 1940. Como parte del acuerdo de armisticio que Francia firmó con Alemania el 22 de junio, ésta ocupó el norte de ese país y toda su costa atlántica hasta la frontera con España.
  • L' armistici i ocupació de França,

    L' armistici i ocupació de França,
    El 22 de juny de 1940 França capitulava després de ser arrossegada per l'exèrcit alemany, que va derrotar el país gal en 46 dies gràcies a la tàctica coneguda com a guerra relloga. La victòria decisiva de l'Eix es va materialitzar en l'humiliant armistici signat per les dues potències.
  • Alemanya envaeix Iugoslàvia i Grècia

    Alemanya envaeix Iugoslàvia i Grècia
    Alemania junto con sus aliados: Italia, Bulgaria y Hungría irrumpen el 6 de abril de 1941 en Grecia y el Reino de Yugoslavia. Durante tres días, la fuerza aérea alemana, Luftwaffe bombardea Belgrado, la capital de Yugoslavia.
  • Itàlia es rendeix als aliats.

    Itàlia es rendeix als aliats.
    L'Armistici amb Itàlia va ser un armistici, signat el 3 de setembre i declarat públicament el 8 de setembre de 1943, durant la Segona Guerra Mundial, entre Itàlia i les forces armades Aliades, que havien anat ocupant l'extrem sud del país, cosa que va comportar la capitulació italiana.
  • La batalla de Normandia i l'alliberament de París

     La batalla de Normandia i l'alliberament de París
    La batalla de Normandia, anomenada en clau operació Overlord, va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per Alemanya nazi.
  • La mort de Benito Mussolini

     La mort de Benito Mussolini
    28 d'abril de 1945: mor afusellat Benito Mussolini, il Duce d'Itàlia feixista. Benito Mussolini va ser afusellat amb la seva amant, Clara Petacci, després que un grup de partisans els aturés quan fugien a Suïssa. Els cadàvers van ser penjats a Milà i sotmesos als ultratges de la població.
  • Capitulació d'Alemanya

     Capitulació d'Alemanya
    El 7 de maig de 1945 el general alemany Alfred Jodl signa la seva rendició a la ciutat francesa de Reims. El cap d'Estat Eisenhower i un general soviètic signen en nom dels Aliats. Al document s'estableix que totes les forces armades alemanyes deixaran de lluitar el 8 de maig de 1945 a les 23:01 hores.