-
Semainià és el nom donat per Petrie al període, aquest nom prové del llogaret de Semaina, a 25 km a l'oest d'Esna. Petrie pensava que l'origen del canvi cultural d'aquest període era una invasió des l'est. Durant aquest període acaba la cultura Naqadiana. -
L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte -
es construeixen les piràmides i els hipogeus com a grans monuments funeraris dels faraons, i grans progressos en l'escultura i el relleu. Però, també constitueix el període de formació per excel·lència de l'escriptura: la hieràtica apareix ara per primer cop. Pel que fa a la religió, el panteó es troba totalment format a la fi del període. També fou innovador en altres camps, especialment en el dels usos funeraris, com els texts de les piràmides, la momificació, i en l'administració. -
o període arcaic, és un període de la història de l'antic Egipte que correspon a la dinastia -
sovint descrit com un "període fosc" de la història de l'antic Egipte,
Es disposa de molt poques proves monumentals d'aquest període, sobretot del principi de l'era. El primer període intermedi va ser una època dinàmica de la història, en què el govern d'Egipte es divideix aproximadament entre dues bases de poder en competència. -
s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la [[dinastia XII[a] i va gaudir d'una florescència de les arts i la literatura i es van viure temps de pau i prosperitat. Tanmateix, l'establiment de grups asiàtics al nord d'Egipte a finals del Regne Mitjà van donar lloc al segon període intermedi d'Egipte -
transcorre entre l'Imperi mitjà i l'Imperi nou. Comprèn les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII,[1] parcialment coetànies. Va ser una època en què el poder no va estar sota un sol faraó i es caracteritza pel fet que van fer la seva aparició a Egipte els hikses; els reis integren les dinasties XV i XVI. -
va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència. -
Egipte es va veure dividit en dues unitats polítiques, una dirigida des de Tanis al Baix Egipte, i una altra, des de Tebes a l'Alt Egipte. Ambdues eren governades per dinasties d'origen libi. Si bé eren independents entre si, i en molts casos rivals, els governants tebans només ostentaven el títol de Summe sacerdot d'Ammon. Tanis, la capital de la dinastia del nord, probablement es tracta de la mateixa ciutat, sota un altre nom, que l'Avaris dels Hikses i la Pi-Ramsès dels Rames. -
Després de la conquesta assíria d'Egipte, al final del Tercer període intermedi, el govern egipci va ser encomanat a diversos governadors locals vassalls, fins que una insurrecció fracassada va acabar amb molts d'ells. Quan abandonà Egipte el rei assiri Assurbanipal, i deixà un país arrasat per la guerra, el poder començà a concentrar-se al voltant d'un dels mandataris del delt -
és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país. Correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.