La vellesa en la història de la filosofia

  • Period: 427 BCE to 347 BCE

    Plató

    Plató conceptualitzava la vellesa com a sinònim de pèrdua, malaltia i deteriorament.
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Aristòtil

    Considera a la vellesa com una malaltia natural.
  • Period: 106 BCE to 43 BCE

    Ciceró

    Diu Ciceró, que la vellesa és la pitjor edat de l'home, com que ella marca la de cadència de la seva vida sencera ".
  • Period: 354 to 430

    Sant Agustí

    diu que l'important no és l'edat, sinó la virtut, a l'llevat la vellesa intrínsecament perfecta no aporta essencialment la saviesa. L'envelliment biològic no constitueix la veritable vellesa, el veritablement ancià és el savi.
  • Period: to

    Schopenhauer

    elogia la vellesa amb atributs com la llibertat o la vanitat
  • Period: to

    Simone de Beauvoir

    "Vell" o "vella" són paraules prohibides. Simone de Beauvoir diu que res hauria de ser més esperat que la vellesa, però l'ésser humà es nega a reconèixer-se en el vell que serà. No ho veu com una cosa molt dolenta