-
427 BCE
Plató
Té una concepció positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà
assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. -
384 BCE
Aristòtil
Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat
per la vida social, és mereixedora de compassió. Entén la malaltia com una vellesa
adquirida i la vellesa com una malaltia natural. -
106 BCE
Ciceró
En aquest hi
ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració.
La vellesa és dignitat assolida (qualitat mentals, virtuts intel·lectuals), l’entén com la
perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats
en el temps. -
354
Sant Agustí
Entén el vell com a model
de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament. -
1225
Sant Tomàs d'Aquino
Subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell. -
Schopenhauer
Té també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són
símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han
disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les
seves forces intel·lectuals. -
Simone de Beauvoir
Ella creu que
s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot la vellesa
femenina, però aplicada a tota ella). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els
vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi
nínxol existencial.