-
Té una concepció positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà
assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. -
Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat
per la vida social, és mereixedora de compassió. Entén la malaltia com una vellesa
adquirida i la vellesa com una malaltia natural. -
En aquest hi
ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració.
La vellesa és dignitat assolida (qualitat mentals, virtuts intel·lectuals), l’entén com la
perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats
en el temps. -
Entén el vell com a model
de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament. -
Subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell. -
Té també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són
símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han
disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les
seves forces intel·lectuals. -
Ella creu que
s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot la vellesa
femenina, però aplicada a tota ella). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els
vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi
nínxol existencial.