-
És la primera etapa i en realitat comença al 3,4 milions a.C.
És la més llarga i està situada entre l'aparició dels primers homínids i el descobriment de l'agricultura i la ramaderia.
Paleo = Vella
Lític = Pedra -
L'utilitzaven per:
- Protecció, espantar animals
- Il·luminció
- Escalfar-se
- Cuinar aliments i desinfectar-los
- Comunicació -
Elaboraven eines de pedra, sílex, ossos i banyes.
En el paleolític, la majoria de les eines eren per caçar o per manipular les pells i carns dels animals.
Ganivet de sílex: originen fa uns 1.4 mil·lions d'anys i servia per a tallar coses com la carn o les pells.
Arpó d'os: originen als finals del paleolític i servien per a llençar-los als animals i caçar-los.
Agulla d'os: originen fa uns 40 mil anys i servien per a cosir les pells dels animals. -
En el Paleolític eren nómades.
Vivien de la caça, la recol·lecció i la pesca.
Vivien en coves o petites cabanes fins que no quedés menjar, llavors es movien.
Vivien en clans i tribus i eren una societat igualitaria. -
Es feien cerimónies rituals per a invocar events meteorologics.
Es feien enterraments, el home de neandertal va ser el primer en fer enterraments. -
Art Rupestre
Animals grans, molt real, no apareixen homínids; ocre, vermell o negre.
La cova d'Altamira està situada a Cantabria i està datada de fa uns 30 mil anys. La pintura més famosa és un búfal estrany. És art rupestre i està en estil franco-cantàbric. -
Venus Paleolítica
Destaquen atributs sexuals femenins, invoquen fertilitat
La Venus de Willendorf està datada de fa uns 27 mil anys i fa 11 cm d'altura i 7 cm d'amplada -
Aquesta época dura des del 10 mil a.C al 5 mil a.C
Comença amb l'invenció de l'agricultura i la ramaderia, i acaba amb la creació de les primeres eines de metall.
Neo: nova
Lític: pedra -
Va haver-hi una gran sequera fa 10.000 anys que va provocar que els homínids i els animals anéssin al voltant dels rius. Els homínids van començar a observar el comportament dels animals: les parts del menjar que conreaven que els atreïa. Aixó va donar a la domesticació dels animals. Després els homínids aprendran a utilitzar aigua per conrear millor.
-
En aquesta época començen a ser sedentaris i es fan els primers poblats.
Feien els poblats a llocs plans, amb el sòl fértil i al costat del riu.
Les cases estaven fetes de palla per als sostres i fusta per a les parets. Tenien una sola habitació.
Vivien de l'agricultura, la ramaderia i feien cristalleria, ceràmica i teixit
Apareix el comerç -
Art rupestre estil llevantí
Apareix la figura humana, sòn escenes, esquemàtiques i sòn monocolors
La cova de l' Aranya està situada a Bicorp, i està datada de fa uns 9 mil anys. En aquesta escena surt una dona en el que sembla una escala. -
Feien homenatges sentimentals als morts.
Urnes de cerámica
Enterraments amb aixovars (objectes personals de valor)
Eren enterrats en Necrópolis -
Figura femenina d'argil·la que protegia els cultius i ramats, i que concedia la fertilitat.
-
Aquesta época dura desde el 5 mil a.C al 3.5 mil a.C
Comença amb l'ús de les primeres eines de metall i acaba amb l'invent de l'escriptura -
Les eines es feien de diferents metalls, depenent de l'etapa, de coure, a l'edat del Coure; de bronze, a l'edat del Bronze; i de ferro, a l'edat del Ferro.
Les dos eines més relevants que van ser inventades a l'edat dels metalls van ser:
Arada, s'utilitzava per a arar la terra
Hoç, s'utilitzava per a conrear els cereals. -
Apareixen nous oficis
Es comença a extensar el comerç
Algunes persones acumulen més riqueses gràcies al comerç
Començen a fer les primeres ciutats, i algunes estan a dalt de turons o estan enmurallades. -
Els menhirs eren pedres molt grans plantades en vertical per fer enterraments individuals
Està situat a Girona i està datat entre el 3600 i el 2500 a.C -
Els dolmens són pedres en vertical i una en horitzontal a dalt utilitzats per enterrar a famílies
Està situat a Vallgorguina -
Els cromlecs són menhirs i altres pedres posicionades en forma circular
El Stonhenge està datat de fa uns 4.6 mil anys