-
-
Es va trobar una paella provinent d'una tomba egípcia de l'any 5200 a.C. aproximadament. És un dels millors conductors de l'electricitat (que encara no es coneixia) i és molt fàcilment reciclable.
-
Va coincidir amb l'edat del bronze, i és per això que rep aquest nom.
-
-
A Egipte, hi havia molts experts en la metal·lúrgia que van treballar pel tema. Podríem dir que "Khemeia" és el mot que se li posava antigament al nostre concepte de "química".
-
Els grecs s'enfronten a la "teoria química".
-
Anaxímenes va dir que no era l'aigua sinó l'aire el principal de tot l'Univers.
-
Heràclit (540- 475 a.C.) torna a canviar d'opinió i comença a enfocar-se en el foc abans que en l'aigua i l'aire.
-
Empèdocles va dir que no tenia perquè que només un element fos el principal a l'Univers i que segurament n'hi havia 4: el foc, l'aire, la terra i l'aigua. Això ho va dir junt amb Aristòtil, una mica posterior (384- 322 a.C).
-
Grècia comença a parlar de l'àtom com el coneixem avui en dia, i diu que la matèria es pot dividir fins arribar a l'àtom, la partícula més petita que existeix (Leucip). Demòcrit li posa nom. Igulament, la filosofia no podia entendre que una cosa no fos divisible, ja que tot era possible.
-
Bolos de Mendes feia servir la tècnia del khemeia, que consistia en fer un canvi d'un metall a un altre (transmutació).
-
Tales va dir que qualsevol substància pot transformar-se en una altra. L'aigua era la matèria bàsica (element bàsic) del món, ja que la Terra deia que era com un disc pla cobert per aigua. Els oceans, però, eren infinits.
-
Zòsim va recollir tot el que s'havia descobert fins al moment sobre la khemeia en 28 volums, tot i que era poc preuat.
-
L'alquímia és una doctrina per saber com es passa d'una substància a l'altra, tenint en compte que en aquell moment volien resolde l'enigma de la pedra filosofal (transformar qualsevol metall en or).
-
Jabir ibn-Hayyan estudia la transmutació d'alguns metalls i l'antimoni, el sofre i el mercuri.
-
Robert de Chester va trduir diverses obres cintífiques i religioses de l'àrab al llatí.
-
Albert el Magne es basa en les teories d'Aristòtil i descriu l'arsènic amb detall i, tot i que ell no nés el descobridor, es considera que sí.
-
No se sap exactament qui (es diu que va ser un tal "Geber") va descriure aquest compost, que és el més important que coneixem de la química.
-
Copèrnic va ser el primer en dir que el Sol era el centre de l'Univers, mentre que anteriorment es pensaven que ho era la Terra.
-
L'autor era George Bauer i parlava sobre mineralogia i medicina.
La metal·lúrgia és el procés d'obtenció de metalls a partir de minerals metàl·lics. -
William Gilbert va veure que alguns elements s'atreien, i era perquè tenien corrent elèctric.
-
Deia que com més pressió, menys volum.
-
Van Delmont va ser el primer en comprovar aquest fenomen. Va inventar el baròmetre a partir de la pressió de l'aire sobre el mercuri.
-
Va descobrir un mètode de retenció de gasos, posant-ne dins d'un recipient amb aigua i formant bombolles.
-
Johann Joachim Becher que els sòlids estaven constituits per tres materials diferents.
-
Boyle, deu anys després el descobriment del fòsfor, va poder identificar en la seva orina aquest element i era d'on l'extreia, tot i que era molt poc eficaç.
-
Newton defineix les lleis de la física que actualment coneixem.
-
-
-
Charles Francois de Cisternay du Fay, un químic francès, explica que hi ha elements que es repel·len i d'altres que s'atrauen.
-
Va descobrir-ne el seu origen, i l'actual "gasosa" és la suma d'igua de soda i sucre.
-
Benjamin Franklin va anomenar càrrega positiva a l'electricitat vítria i negativa a la recionsa.
-
El níquel és un element que té el nombre atòmic 28 i una de les seves funcions principals és oxidar l'hidrogen i el sulfur de níquel pot ser cancerígen.
-
Va descobrir diverses coses a partir d'escalfar el carbonat de calci. Primer de tot, va dir que el CO2 es pot obtenir escalfant certs minerals i els gasos es poden combinar entre ells. A més a més, l'òxid de calci es torna carbonat de calci quan està alliberat a l'aire.
-
Antoine Laurent Lavoisier va descobrir alguns components del guix, veient que també incloïa aigua.
-
A partir de reaccions d'àcids i d'alguns metalls, va determinar les densitats del elements a partir del seu pes. Va veure que l'hidrogen és l'element més lleuger i que és molt inflamable, i que el més fàcil era que reaccionés ab ell mateix (element diatòmic).
-
Van fer un experiment amb un ratolí i una espelma i van descobrir un nou element: el nitrogen.
-
Lavoisier va veure que el diamant estava format per cadenes de carboni i que també tenia a veure amb el CO2.
-
Joseph Priestley, escalfant mercuri, va veure que hi havia alguna cosa que es tornava rogenca. És el que en diem òxid de mercuri. A més, va veure que les coses es cremaven més fàcilment amb aquest compost. Finalment, va descobrir que respiràvem molt millor amb l'oxigen, i se'n considera el descobridor.
-
-
Lavoisier va veure que respiràvem oxigen i diòxid de carboni i que eren vitals per la vida.
-
Se'l considera el pare de la química moderna, i va fer vàries teories.
1. Les molècules orgàniques estan formades per conjunts d'àtoms que actuen com una sola entitat en una reacció.
2. Les molècules inorgàniques són formacions d'àtoms individuals.
3. Tant els radicals com els àtoms són invisibles als ulls humans.
4. Defineix la naturalesa elèctrica (parts positiva i negativa del compost).
5. Per passar d'un element positiu a un de negatiu s'ha de modificar. -
-
Cavendish va ser un químic francès que va dir que l'aigua és combinació d'hidrogen i oxigen. Va ser el primer en calcular la densitat de la Terra.
-
Lavoisier va publicar un llibre bastant important el qual se' considera el primer "text modern" de la química.
-
Benjamin Richter veu que quan dos compostos reaccionen amb uns pesos determinats, aquests no canvien de pes abans i després de la reacció. Vindria a ser la llei de la conservació de la massa.
-
Louis Proust va dir que cada element té un pes atòmic i no depèn de les condicions on es trobi. Per tant, contradiu al que havia dir anteriorment Berthollet.
-
Alessandro Volta diu que algunes reaccions químiques tenen molt a veure amb l'electricitat.
-
Es vn descobrir 14 elements nous. Fins aquell moment, ja es coneixien el nitrogen, hidrogen, oxigen, clor, cobalt, platí, níquel, manganès, tungstè, molibdè, urani, titani i crom.
-
Després d'haver descobert gairebé uns 80 elements, els científics veuen que poden deduir el pes d'un element encara desconegut a partir d'altres de semblants.
-
Dos químis anglesos, William Nicholson i Anthony Carlisle, van descomposar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua posant-hi corrent elèctrica, i d'això ho van anomenar electròlisi.
-
-
El famós químic anglès John Dalton va definir la "Llei de les proporcions múltiples" i va er una nova teoria atòmica. Més tard va fer una taula de pesos atòmics i, tot i que molts d'ells estaven equivocats, va veure que, per exemple, l'oxigen era vuit vegades la massa de l'hidrogen.
-
Berzelius distingeix entre aquelles substàncies que constitueixen la vida d'aquelles que no, com es sals minerals i l'aigua.
-
Joseph Luis Gay-Lussac diu que quan els compostos es combinen ho fan amb proporcions amb nombres enters.
-
Humphry Davy separa els metalls dels seus òxids.
-
Etienne Louis Malus va definir la llum polaritzada com aquella que només oscil·la sobre un pla.
-
-
Segons Gay-Lussac i Thénard, el cianur d'hidrogen era un àcid tot i no contenir oxigen. Per tant, l'oxigen no era l'element principal dels àcids.
-
Abogadro va dir que “En els gasos, dues partícules iguals ocupen el mateix volum". Diferencia els àtoms de les molècules.
-
Sigismund Kirchhoff descomposa el midó fins a obtenir-se una substància més simple a la que va anomenar glucosa.
-
Joseph Von Fraunhofer va veure que passant llum per un prisma es formaven uns espectres amb línies fosques.
-
WIlliam Proust diu que tots els elements estan formats d'hidrogen, l'element més senzill.
-
Jean Baptiste Biot diu que si les ones polaritzades travessen cristalls, les ones experimenten girs.
-
Pierre Louis Dulong i Alexis Thérése Petit veuen que cada element té una calor específica i era inversament proporcional al pes atòmic.
-
Eilhardt Mitscherlich va dir que els elements semblants entre ells tendeixen a cristalitzar-se.
-
Henri Braconnot descobreix un àcid orgànic (glicina) que formava aminoàcids i que formaven proteïnes.
-
Johann Wolfgang veu que hi ha elements com el brom, el clor i el iode que tenen propietats semblants (actuals grups de la taula periòdica).
-
-
Michael Faraday defineix els conceptes d'electròlisi, electròlits, electrodes, ànodes, càtodes, ions i cations. Així, formula la primera i la segona llei de l'electròlisi. La primera diu que la massa d’una substància alliberada en un electrode durant l’electròlisi és proporcional a la quantitat d’electricitat que passa per la solució, i la segona diu que el pes de matall lliurat per una cantitat concreta d’electricitat és proporcional al pes equivalent del metall.
-
Charles Adolphfe Wurtz descobreix algunes propietats de l'amoníac, com per exemple que tenen un nucli de nitrogen.
-
Pierre Eugéne descobreix compostos com ara l’alcohol metílic, l’etílic, i el metà.
-
Frankland diu que cada àtom té un poder de combinació fixa.
-
Kekulé comença a fer estructures de molècules orgàniques dient que el carboni tenia valència 4 i contrastava els elements amb aquest.
-
En aquesta trobada es van reunir per contrastar totes les teories sobre pesos atòmics i moleculars entre d'altres, perquè van veure que vària gent havia començat a investigar-ho però no tothom n'obtenia els mateixos resultats.
-
Bunsen i Kirchhoff, a través de la llum, descobreixen un nou metall: el cesi. És semblant al sodi i al potassi.
-
Friedrich va publicar aquest llibre dient que qualsevol compost orgànic és aquell que conté carboni.
-
Bunsen i Kirchhoff veuen que aquest metall, a l'espectre, emetia llum vermella mentre que el cesi blva (per això el cel és blau).
-
Alexandre Emile Beguyer de Chancourtois ordena els elements pel pes atòmic però d'una manera cilíndrica. Igualment, la seva teoria va passar despercebuda.
-
John Alexander Reina Newlands va ordenar els 56 elements en 11 grups segons les seves propietats, veient que les diferències entre dos elements relativament semblants es diferenciaven en la massa atòmica per un nombre múltiple de vuit.
-
Kekulé diu que potser hi ha formes estructurals que estan formades per anelles de carboni, a part de cadenes d'aquest element.
-
Clemens Alexander Winker veu que equival al "ekasilici" de Mendeleiev i l'anomena així en honor a Alemanya.
-
-
Meyer va publicar la seva taula periòdica més tard que Mendeleiev i per això no li van acceptar. Igualemtn, es considera que la taula periòdica era de tots dos.
-
A partir d'altres elements semblants, Mendeleiev és capaç de descriure aquest elements amb bastan exactitud.
-
Jacobus Hendricus Van't Hoff diu que el carboni pot formar 4 enllaços i que són els 4 vèrtexs d'un tetraedre.
-
Paul Emile Lecoq de Boisbaudran el descobreix i veu que és el que havia anomenat "ekaalumini" Mendeleiev.
-
Lars Fredrick Milson el descobreix i veu que equival al "ekabor" de Mendeleiev. L'anomena així en honor a Escandinàvia. Aquest element s'aplica, actualment, en llums d'alta intensitat ja que té un punt de fusió molt elevat.
-
-
Emil Fischer va dir que cada sucre tenia quatre àtoms de carboni asimètrics que es dividien en dos grups de 8girant cadascun cap a un costat del pla.
-
John William Strutt, mentre estudiava l'H, O i N, va trobar una sèrie de nous elements.
-
-
Autor: Johannes Adolf Wislicenus (1835-1902).
-
-
El descobridor va ser William Ramsey, i veu que era més dens que el nitrogen.
-
Descobreix els electrons a través dels raigs catòdics, dient que l'àtom té un nucli carregat positivament amb electrons carregats negativament enganxats. Parl de l'existència d'ions (cations i anions).
-
William Ramsey descobreix el Xenó, el Criptó i el Neó.
-
Georges Claude diu que un corrent elèctric amb neó fa una llum suaument colorda.
-
