-
700 BCE
La medicina clàssica: S. VIII-VI AC
La medicina clàssica va nèixer a la Magna Grècia. Durant aquesta època s'intenta buscar una explicació racional a l'origen de la malaltia deixant a banda l'origen mític o religiós. D'aquesta etapa és Empedocles d'Agrigent, qui va formular la teoria dels quatre elements de la natura. Va haber dues escoles de medicina; la de Cnidos, a la que interesava el diagnòstic i la classificació de malalties, i l'escola de Cos, centrada en el pronòstic i el tractament integral de la malaltia -
420 BCE
La medicina hipocràtica
Hipòcrates, que pertenyia a l'escola de Cos, va escriure el corpus hipocràtic, que recull el coneixement mèdic de l'època. La medicina de l'època és coneguda com a Hipocràtica. Crèien que el cos humà estava constituïd per quatre humors: la sang, la flegma, la bilis negre i la biis groga. L'equilibri entre aquests humor era la salud, i el desequilibri, era la malaltia. Aquest desquilibri podia estar causat per causes internes o externes. Es donava prioritat a la observació clínica. -
140
La medicina hel·lenística: Galè
L'etapa posterior a la Grècia clàssica és conegunada com a Hel·lenística. Va viure dues etapes. A l'Alexandrina, es va permetre la disecció de cadàvers, cosa que va facilitar avenços importants per al coneixement del cos humà. A l'etapa posterior, coneguda com a etapa romana, hi destaca Galè de Pèrgam, que parteix de la tradició hipocràtica dels humors, però fa innovacions importants, com el descobriment de la circulació de la sang per les venes i artèries. -
500
La medicina de l'Edat Mitjana: S. V-XV
Desprès de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, arriba una època de decadència cultural. La medicina clàssica va deixar lloc a la reaparició de la creènça en l'origen mític i religiós de la malaltia. A partir del segle VIII i IX, l'aparició de l'Imperi Carolingi, va facilitar la recuperació dels coneixemnets de la medicina clàssica. Durant l'època es descriuen símptomes de noves malalties com ara la pesta. -
501
Els Hospitals: Edat Mitjana
Els hospitals tenen origen a l'Edat Mitjana. Es tractava d'un tipus d'institució social d'acollida i asistència als malalts de tot tipus, també acollien els marginats socials.
Els hospitals estaven vinculats a ordres religiosos i parròquies. Hi havia hospitals específics per a determinades malalties, com ara les leproseries. Els ordres monàstics van tenir gran importància en la transmisió dels coneixements de la medicina clàssica, gràcies a la seva lavor de còpia de llibres clàssics. -
Jan 31, 1500
La medicina renaixentista. S. XV-XVII
Al segle XV i XVI es tornen a llegir els clàssic com Galè i Hipòcrates en les versions gregues originals. Posteriorment els clàssics van ser corregits i contrastats. A la Universitat de Pàdova es crea una escola d'anatomia on es va introiduir el concepte de fibra i es va descriure la circulació de la sang i les vàlvules de les venes. Alguns dels metges més important de l'època són Miquel Servet, Juan de Amusco i Realdo Colombo -
Revolució científica del segle XVII
D'aquesta època destaquen dos coses. L'empirisme mèdic està centrat en la renovació dels coneixements patològics, el principal representant és Thomas Sydenham, les seves aportacions són la idea d'espècie morbossa, distinció entre malaltia crònica i aguda, i la primera classificació de malalties. El mecanisme biològic està interessat en la fisiologia, William Harvey va descriure el cor com una bomba i va calcular la quantitat de sang que pasava per minut. -
La medicina a la il·lustració: S. XVIII
Destaquen dos metges, Hermann Boerhaave qui va construir un model d'aproximació a la salud i la malaltia convinant aspectes del mecanicisme, la quìmica i l'observació del malalt, i Albrecht Von Haller, que va estudiar el teixit muscular i el sistema nerviós, distingint entre contracció muscular i impuls nerviós. En aquesta època la medicina es comença a preocupar de la prevenció de les malalties, millorant les condicions de vida i l'higiene. -
(1)Ciència mèdica i escoles clíniques al S. XIX
Al segle XIX es produeixen avenços cietífics en les ciències biológiques que influeixen en la medicina, per exemple la teoria de l'evolució de Darwin; la genètica de Mendel i Vries; i la teoria cel·lular de Schleiden, Schwann i Wirchow. És una època de grans transformacions socials. L'increment de la població a les zones urbanes i les males condicions sanitaries fan incrementar les malalties infeccioses, fent que els hospitals tinguin un paper fonamental en el avenç de la medicina. -
(2)Ciència mèdica i escoles clíniques al S. XIX
Hi ha tres grans escoles, es centren en diferents coses:
-Anatomopatològica: Malaltia a causa de lesió morfològica. Destaquen metges com Philippe Pinel i Xavier Bichat, que es van centrar en els teixits del cos i les lesions.
-Fisiopatològica: A causa d'alteracions funcionals. Destaquen Broussais i Wunderlich que es van interessar en la febre i les inflamacions.
-Etiopatològica: En els agents externs, com microbis o tòxics. Pasteur i Koch van descobrir les malalties micribianes. -
Els reptes de la medicina actual
Al llarg del S.XX, la medicina es va desenvolupar de manera espectacular. Però han aperegut i apareixeràn noves malalties com la sida, el càncer o malalties d'autoimmunitat, que encara no són conegudes totalment, i que són els principals reptes de la medicina del segle XXI.
