LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

  • 624 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina de Milet. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política,[1] i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet
  • Period: 500 BCE to 400

    Filosofia Antiga

    La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'antiga Grècia, partint dels mites. Dintre d'aquest període es troben grans filòsofs com Parmènides, Sòcrates, Plató o Aristòtil. La filosofia immediatament posterior és la filosofia medieval.
  • 469 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren alguns filòsofs coetanis o, fins i tot, anteriors, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins als dies actuals per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
  • 384 BCE

    ARISTOTIL

    ARISTOTIL
    Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.
  • 7 BCE

    Jesus de Natzaret

    Jesus de Natzaret
    És la figura central del cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu. El cristianisme sosté que Jesús fou el Messies anunciat a l'Antic Testament i s'hi refereix com a Jesucrist, nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
  • 5 BCE

    Els Sofistes

    Els Sofistes
    Els sofistes eren pensadors que van desenvolupar la seva activitat a l'Atenes democràtica del segle V a. de C. Els filòsofs de la naturalesa, els presocràtics, havien elaborat diferents teories per explicar el cosmos. Els sofistes i Sòcrates van a canviar l'objecte de la filosofia. Ara, el tema de reflexió és l'home i la societat.
  • 354

    St. Agustíi

    St. Agustíi
    més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
  • 360

    Hipàtia d'Alexandria

    Hipàtia d'Alexandria
    va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle v. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.
  • Period: 476 to 1453

    Filosofia Medieval

    La filosofia medieval és la filosofia que es desenvolupa a Europa i Orient Mitjà durante el que avui es diu el Medioevo o l'Edat Mitjana, que s'estén aproximadament des de la caiguda de l'Imperi Romà Fins al Renaixement.
  • 569

    Pitàgores

    Pitàgores
    Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. Va contribuir de manera significativa en l'avanç de la matemàtica hel·lènica, la geometria, l'aritmètica, derivades particularment de les relacions numèriques, i aplicades per exemple a la teoria de pesos i mesures, a la teoria de la música o a l'astronomia.
  • 980

    Avicena

    Avicena
    Més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina. En grec fou anomenat Abitianós (Ἀβιτζιανός) i en llatí Abitianus, traduït per Abicià i, més sovint, per Avicenna o Avicena.
  • 1126

    Averrois

    Averrois
    Més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.
  • 1285

    Occam

    Occam
    Fou un filòsof i teòleg franciscà anglès. L'Església d'Anglaterra el venera com a sant.
  • 1473

    Copèrnic

    Copèrnic
    Va ser un astrònom polonès. Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu llibre de referència, De revolutionibus orbium coelestium, on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica.
  • 1548

    Giorando Bruno

    Giorando Bruno
    Va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.[1]
    Les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà, ja que va proposar que el Sol era simplement un estel i que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents. Membre de l'orde dels Dominics, va proposar en el camp teològic una manera particular de panteisme, que diferia considerablement de la visió cosmològica sostinguda per l'Església catòlica.
  • 1564

    Galileu Galilei

    Galileu Galilei
    Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica".
  • Hobbes

    Hobbes
    Va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (llatí: l'home és un llop per a l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'ésser humà en estat natural s'inclina a la guerra de tothom contra tothom (bellum omnium contra omnes), doncs la igualtat absoluta facilita que uns es barallin contra els altres.
  • Descartes

    Descartes
    Va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica
  • Period: to

    Filosofia Moderna

    La filosofia moderna és aquella filosofia desenvolupada durant l'edat moderna i associada amb la modernitat. No és una doctrina concreta o escola, tot i que molts autors d'aquesta era comparteixen certs supòsits comuns, la qual cosa ajuda per distingir-la de filosofia anterior i posterior.
  • Pascal

    Pascal
    Fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
  • Spinoza

    Spinoza
    Fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.[1] Educat per exercir de rabí, als quinze anys la lectura de René Descartes li forjà una actitud crítica que li acabà provocant l'excomunió de la comunitat jueva d'Amsterdam pel seu perfil independent
  • Rousseau

    Rousseau
    Jean-Jacques Rousseau, també esmentat com Rousseau ser un polímata suís francòfon. Va ser alhora escriptor, pedagog, filòsof, músic, botànic i naturalista, i encara que va ser definit com un il·lustrat, va presentar profundes contradiccions que el van separar dels principals representants de la Il·lustració, guanyant-se ara la ferotge malvolença de Voltaire i sent considerat un dels primers escriptors de l'preromanticisme.
  • Kant

    Kant
    Immanuel Kant va ser un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant fou educat en el pietisme. El 1740, entra en la Universitat de Königsberg, la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia, i en fou alumne de Martin Knutzen, que l'introduí en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per les ciències naturals, en particular per la mecànica de Newton.
  • Period: to

    Filosofía Contemporánea

    És el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors. No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques.
  • Nietzsche Freud Marx

    Nietzsche Freud Marx
    Apareció por primera vez en su libro Freud: una interpretación de la cultura (De l'interprétation. Essai sur Sigmund Freud, 1965). Ricoeur dijo que «la dominan [la escuela de la sospecha] tres maestros que aparentemente se excluyen entre sí: Marx, Nietzsche y Freud.​ Ricœur diferenció entre una hermenéutica de la sospecha y una hermenéutica de la afirmación
  • Sartre

    Sartre
    conegut comunament com Jean-Paul Sartre, va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l'existencialisme i de el marxisme humanista. Va ser el desè escriptor francès seleccionat com a Premi Nobel de Literatura, el 1964,
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    fue una filosofia i teoria política alemanya, posteriorment nacionalitzada nord-americana, de religió jueva i una de les personalitats més influents de el segle XX.
  • Simon de Beauvoir

    Simon de Beauvoir
    fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
  • Bauman

    Bauman
    va ser un sociòleg, filòsof i assagista polonès-britànic d'origen jueu. La seva obra, que va començar en la dècada de 1950, s'ocupa, entre altres coses, de qüestions com les classes socials, el socialisme, l'Holocaust, l'hermenèutica, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme, la globalització i la nova pobresa. Va desenvolupar el concepte de la «modernitat líquida,
  • Judith Butler

    Judith Butler
    és una filòsofa postestructuralista americana jueva que ha realitzat importants aportacions en el camp de l'feminisme, la teoria queer, la filosofia política i l'ètica.