-
99,999 BCE
La Prehistòria
Primera Fita: incorporen carn i peix a la dieta, en cru.
Segona Fita: descobriment del foc i la seva aplicació, i desenvolupament del cervell.
Tercera Fita: Es creen els primers poblats i repercussió en l'activitat culinària, es creen els primers magatzem i noves tècniques i eines per cuinar. Apareix l'agricultura i ramaderia i desapareix la necessitat de migrar per caçar. -
Period: 99,999 BCE to 18,000 BCE
Nòmedes-Caçadors-Recol·lectors.
Incorporació de la carn i al peix a la dieta, alimentació en cru.
Tot el que menjaven, els hi costava molt de mastegar, digerir i conservar, ja que,era cru i no tenien llocs freds per conservar la carn.
Segueixen tenint una dieta a base d'arrels,plantes, fruits i fruits salvatges. -
Period: 18,000 BCE to 12,000 BCE
Descobriment del Foc
Descobreixen el foc, i començen a saber-ne fer ús.
El cervell, desenvolupa més.
La carn i el peix donen més proteïnes, gràcies a la seva cocció i així pot produïr-se aquests canvis en el cervell.
Es podría dir, que gràcies al foc, neix la cuina. -
Period: 12,000 BCE to 8000 BCE
Del Nomadisme al Sedenterisme
Apareixen els primers grans poblats: Mesopotàmia, Egipte,Grècia.
Repercussió en l'activitat culinària:
-Espai de Cuina
-Magatzem d'aliments
-Noves Tècniques i eines per cuinar -
Period: 8000 BCE to 5000 BCE
Canvis generals
Aparició de l'agricultura i ramaderia com es coneix avui en dia.
Desapareixen les necessitats de migrar per caçar, perque es començen a crear els poblats. -
3100 BCE
Edat Antiga
-Egipte
-Grècia
-Roma -
Period: 3100 BCE to 323
L'Antiga Grècia
L'agricultura era deficient en cereals, però apta per vinyes i oliveres. Habilitat de navegants i construcció de vaixells. Menjaven tot tipus de carn. Primers en fer servir condiments
Van perfeccionar el pa i les seves elaboracions i feien diferents varietats de farina de blat, ordi i civada. Les dones feien aquests treballs. Els primers cuiners eren forners
Van crear un molí d'oli: trapetum. L'olivera era un arbre sagrat. Hi havien 3 premsades: consum humà, hidratació del cos i per fer llum -
Period: 3100 BCE to 332
Egipte
L'agricultura agafa importància. Grans avantatges al no dependre del clima
La cuina ocupa una habitació específica a cases.
Grans consumidors de vi
Fruita variada en la seva dieta: dàtils, figues, raïm, melons, síndries
Aliment més freqüent es el pa, i la beguda la cervesa.
Els homes i les dones menjaven per separat
Culte al menjar, es mopstren en enterraments de faraons.
Diverses tècniques: assecat de la carn al sol, salmorra o conservació en sal o confitat o coccío de l'aliment en greix -
Period: 3100 BCE to 476
L'Imperi Romà
Basava en aliments bàsics hi ha partir de les conquestes que van conèixer el refinament de les corts gregues.La preparació és va convertir en llarga i costosa.Destaca Marc Gavi Apici que va escriure l'obra De Re coquinària (Art de la cuina).Una altra referència es Petroni anomenat àrbitre de l'elegància dels temps de Neró.Les classes privilegiades, feien grans banquets i tenien tota mena de luxes de la època.Les classes populars, menjaven cereals, llegums, fruites i verdures, cervesa, oli i pa. -
476
L'Edat Mitjana
-Món Musulmà
-Món Cristià -
Period: 476 to 1492
Món Cristià
Gran fam en general.
Cuinaven les classes populars, per ells menjar es per sobreviure.
Productes locals amb poca varietat: llegums, hortalisses i carns.
Classes acomodades, poden disfrutar de menjars en abundància i no es considera una activitat amb plaer, no li donen importància.
Destaquen els gremis de forners o xarcuters. -
Period: 476 to 1492
El Món Musulmà
Introduir aliments que eren desconeguts:canya de sucre, magrana,albergínia,carxofes,palmeres datileres,enciam, faves
Desenvolupar importants tècniques agràries:el regadiu,millores en el cultiu de l'olivera,procediments com nous arbres fruiters,cultiu d'arròs
Van: desenvolupar les bases de la rebosteria, refinar els costums alimentaris de moltes espècies
Perdura:escudelles,pilotilles i empanades,salaons d'olives,escabetxos i plantes aromàtiques,fregits,ús d'espècies i barrega de dolços i salats -
1492
El Reneixament
Tornen els pensaments a la Grècia clàssica.
En l'àmbit de la cuina, es fixen molt tant en els ingredients, com a la seva preparació,com servei a taula o el comportament en aquestes.
Llegums, verdures i cereals entren en la dieta de l'alta societat que fins aleshores, eren només reservats pels pobres.
Les pastes estirades o farcides i la llet, mantegues, nates o formatges tenen el seu espai em la dieta.
D'aquesta època destaca el llibre L'ART DE CUINAR de V, Bartomeu Scappi. -
El Barroc
Es generalitzaven cultius de productes procedents d'Amèrica, i alguns, com els tomàquets, patates, mongetes o blat de moro, s'han quedat com pilars.
En el segle XVIII es considera el segle d'or de la cuina francesa. Es consoliden les bases de sales més prestigioses i coccions clàssiques.
Es popularitzen els primers maridatges de vins o champanges.
Els estris a taula són cada cop més refinats, en especial les copes. -
Època de Revolucions
París es va convertir en capital del món gastronòmic.
Les necessitats logístiques van estimular avenços en la conservació d'aliments: invenció de la conserva i industrialització del sucre.
En la revolució industrial, es lluita per la supervivència amb pa, carns i cervesa.
Els beneficis dels negocis i activitats febrils afavoreixen a una nova clase social: l'Alta Burgesía.
A finals de segle apareix el turisme.
I a Niça s'obre la primera escola d'hostelería. -
El Segle XX
Va surgir la Belle Époque que es un període de grans chefs com Auguste Escoffier.
A principis de segle, es va veure afectada la cuina i el seu avenç per les guerres.
Augmenten molt els llocs de restauració, es a dir restaurants.
La alta cuina, a França que segueix sent la referència, hi torna a haver grans cuiners i es fa un boom gastronòmic anomenat la Nouvelle Cuisine.
