-
calculaven per a on sortia el sol per a sever quin eres els dies més llargs i les nits més curtes o per saber quan són les nits més llarga o els dies més curts -
A Amèrica, durant l'època precolombina, es va desenvolupar un estudi astronòmic bastant extens. Algunes observacions maies són ben conegudes, com l'eclipsi lunar del 15 de febrer del 3379 a. C. -
Els antics egipcis van aprendre els cicles del sol que trigava 365 i van fer un calendari respecte als nous coneixements. -
Coneixien amb gran exactitud les revolucions sinòdiques dels planetes Mercuri, Venus, Mart Júpiter i Saturn. Van calcular els períodes de la Lluna, del Sol i d'estrelles com les Plèiades, que assenyalaven els inicis d'algunes festivitats religioses. -
La seva Cosmologia es basava en La Via Làctia, a la qual anomenaven Wakah Chan i relacionaven amb Xibalbá, el camí a l'inframon. Tenien un Zodíac, basat en l'Eclíptica. Només els sacerdots tenien accés al coneixement astronòmic. -
El calendari comença en una data zero que possiblement és el 8 de juny de 8498 a. C Els maies tenien a més un any de 365 dies (amb 18 mesos de 20 dies i un mes intercalat de 5 dies). -
El coneixement astronòmic va provocar la construcció d'un calendari entre el 2200 i el 1600 aC. -
A l’any 450 a.C els grecs van començar un fructífer estudi dels moviments planetaris. -
(segle V a.C) Un discípul de pitàgores creia que la terra, el sol, la lluna i els planetes giren entorn a un foc central ocult per una contraterra. -
Eudoxo (408-355 a.C) va ser el primer en descriure l’univers com a un conjunt de 27 esferes. -
Aristóteles (384- 322 a.C) es va inspirar en el sistema de Eudoxo presentant la teoria de que no més de 55 esferes giren entorn a la terra, que es trobava inmóvil al centre. -
Lucrecio (I a.C) segons ell, la terra és formada per àtoms inpereceders, per lo tant, constantment s'estan creant i destruint nous mons i terres en un infinit sense fons, el qual s’apropa una mica a la concepció de l’actualitat de l’univers. -
700 d.C els omeyas van fundar al Damasc un observatori astronòmic. -
773 d.C Al-Mansur va fer traduir les obres astronòmiques hindúes. -
Els àrabs van ser uns grans astrònoms durant els segles IX a XV catalogant moltes estrelles -
829 d.C Al-mamúm va fundar l’observatori astronòmic de Bagdad on es van fer estudis sobre la oblicuidad de la eclíptica, per més tard, Al-Farghani confecciona “el llibre de la reunió de les estrelles”. -
995 d.C Al-hakin, va fundar a la ciutat del cairo “Casa de la ciencia”. -
1000 d.C Ibn Yunis va recopilar observacions astronòmiques i les va publicar a “Taules Hakenites” -
1080 d.C Azarquiel va elaborar les tables Toledanes. -
A l’any 1085 es va iniciar un moviment de traducció de l'àrab al llatí que va despertar l'interès per l'astronomia en tota Europa. -
1262 d.C Nasir Al-Din Al-tusi, va culminar la construcció de l’observatori de Maragheh. -
En 1272, es van elaborar les Taules alfonsíes sota el patrocini d'Alfons X el Savi; aquestes taules van substituir a les de Azarquiel en els centres científics europeus. -
L'observador més important del segle XVI va ser Tycho Brahe, qui tenia el do de l'observació i els diners per a construir els equips més avançats i precisos de la seva època. -
Des de 1580 fins a 1597, Tycho va observar el Sol, la Lluna i els planetes en el seu observatori situat en una illa pròxima a Copenhaguen i després a Alemanya.
-
Galileu va descobrir proves sobre el moviment de la Terra quan es va inventar el telescopi a Holanda. En 1609 va construir un petit telescopi de refracció, el va dirigir cap al cel i va descobrir les fases de Venus, la qual cosa indicava que aquest planeta gira al voltant del Sol. També va descobrir quatre llunes girant al voltant de Júpiter. -
del 1609 al 1619 es formulen les tres lleis de kepler:
1.- Els planetes giren al voltant del Sol en orbites el·líptiques estant aquest en un dels seus focus.
2.- Una línia dibuixada entre un planeta i el sol escombra àrees iguals en temps iguals.
3.- El cub de la distància mitjana de cada planeta al Sol és proporcional al quadrat del temps que triga a completar una òrbita. -
Segle XX, Einstein proposa la seva teoria de la relativitat, en 1927, georges lamaitre relaciona las teorias de silpher, huble i einstein -
1994 impacta el cometa Shoemaker-Levy contra jupiter