Línia del temps unitat 2

  • Colonització britànica de l'Amèrica del Nord

    Colonització britànica de l'Amèrica del Nord

    Costa est de l'Amèrica del Nord. Van partir d'interessos privats. La monarquia autoritzava. Els colonitzadors responien de diferents maneres: companyies comercials, màxim profit econòmic, esclavitud, persones amb motivacions religioses, buscaven llocs sense vicis, Mayflower(102) puritans.
  • Una classe social revolucionària

    Una classe social revolucionària

    Acumulen riqueses i controlen l'economia dels països. Van tenir els primers moviments revolucionaris. Lluitaven contra la monarquia absoluta. Volien una societat amb separació de poders, sobirania nacional i llibertat.
  • La Guerra d'independència

    La Guerra d'independència

    Representants de les 13 colònies redacten la Declaració de drets: llibertat,igualtat i sobirania popular. Queden exclosos dones i esclaus. Exèrcit colonial britànic contra l'exèrcit continental Americà. Franklin ambaixada a França. Declaració d'Independència redactada per Jefferson el 4 de Juliol al 1776. Reconeixement de Gran Bretanya per la Independència dels Estats Units.
  • Les tretze colònies

    Les tretze colònies

    Façana atlàntica de l'Amèrica del Nord. Embrió dels EEUU. Economia basada en l'agricultura al sud. Economia basada en la indústria el comerç al nord. Guerra dels Set Anys. Rivalitat europea i colonial. Revoltes a les colònies (Motí del te).
  • Un nou país

    Un nou país

    Representants dels 13 estats. Primera constitució moderna. República federal amb separació de poders. Legislatiu: Congrés (cambra de representants,senat). Executiu: President (Cap de l'Estat, Cap del govern). Judicial: jutges, tribunals de justícia.
  • Els Estats Generals

    Els Estats Generals

    Primer període de la revolució francesa. Els Estats Generals. Discusions interminables. Diferents maneres de fer les reunions dels diferents estaments. Assemblea nacional.
  • L'Assemblea Constituent

    L'Assemblea Constituent

    Assalt a la presó de Bastilla. Rei va haver d'acceptar l'Assemblea Nacional. Abolició del feudalisme. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. La constitució civil del clergat. Cap a una monarquia parlamentària.
  • La revolta dels privilegiats

    La revolta dels privilegiats

    França arruinada. Pujen i creen impostos. Crisi de subsistència. Burgesos volien cobrar impostos a l'Església i els nobles. La llavor de la revolució: S'oposaven a aquestes idees. Estats Generals. La Revolució Francesa.
  • L'Assemblea Legislativa

    L'Assemblea Legislativa

    Destaquen dos grups a les eleccions a França. Girondins: interessos de la burgesia, gent d'ordre, pactistes amb la monarquia. Jacobins: petita burgesia urbana, radicals, partidaris de la monarquia, visió centralista. Govern de l'Assemblea declaren la guerra a Àustria. Batalla de Valmy. Assalt a les Tulleries.
  • La Convenció Republicana

    La Convenció Republicana

    Abolició de la monarquia. Convenció Girondina. Girondins mantenen el poder de tot. Jacobins promouen manifestacions. Rei,aristòcrates i clergues executats. Revolta de la Vendée. Jacobins fan fora els Girondins. Girondins son empresonatsi gillotinats. L'època del Terror. Burgesia moderada intenta controlar la situació. Convenció Termidoriana.
  • El Directori

    El Directori

    Nova Constitució. Crisi econòmica i financiera. Guerres a l'interior del país. Elements extremistes atacaven la Revolució. Cop d'estat de Brumari encapçalat per Napoleó.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    Fou un acord secret entre el regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez

    A conseqüència del malestar a Espanya i Godoy, es va produir una revolta popular. Durant el regnat de Carles IV i amb l'ajuda de Ferran.
  • Alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    Alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    Les classes populars van aixecar-se contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. Aquests fets van tenir un repressió molt dura.
  • Els Setges

    Els Setges

    Accions militars que consisteixen a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Algunes ciutats s'oposaven a la presència dels francesos i els van negar la entrada amb setges llargs i cruents.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn

    Batalla que es va produir en el període de la Guerra del Francès, va suposar una gran derrota per a Napoleó i el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis

    Es coneixia com una assemblea constituent que es va traslladar a Cadis durant la Guerra del Francès. Aprovaven les constitucions.
  • La Constitució

    La Constitució

    Aquesta constitució reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació. Espanya pasava a ser una monarquia constitucional.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria

    Batalla entre les tropes franceses i les tropes britàniques, espanyoles i portugueses. L'exèrcit francès va ser derrotat.
  • Carles IV

    Carles IV

    Durant el segle XVIII exercia com a monarca. Avaluava els consells que rebia abans de prendre les grans decisions. Era inmadur i incapaç d'aportar res nou. Només podia aportar a la corona el seu senitit del deure.
  • Josep I

    Josep I

    Fou un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
  • Manuel Godoy

    Manuel Godoy

    Fou un gentilhome, polític i favorit reial. Primer ministre durant el regnat de Carles IV. Reconegut com a Príncep de la Pau. Duc d'Alcúdia i de Sueca.
  • Agustina d'Aragó

    Agustina d'Aragó

    Considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.
  • Les Guerrilles

    Les Guerrilles

    Consistien en accions aïllades amb un factor sorpresa molt important. Petits grups d'homes armats, paraven emboscades als soldats francesos. És una lluita de desgast, busca desmoralitzar l'enemic. Provenien de classes populars, Església o també podien ser nobles.