-
La romanització: procés d'implantació en el territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'Imperi Romà, que era el llatí. Període en que els romans arriben a Hispania(218 a.C) però no comença fins el s.I aC. La romanització de Catalunya no va ser uniforme: a la costa va ser més intensa. Es va produint un canvi lingüístic en els territoris, etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes (substrat), però el llatí s'acaba imposant (cada llatí parlat té diferències). -
-
Les Invasions Germàniques al s.V: Condicionen el desenvolupament de la llengua catalana, marca l'inici d'una transformació lingüística. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els visigots ocupen els territoris. Això va generar una inflexió a la formació del català, s'allunya de l’estructura del llatí. El català es desenvolupa oralment, utilitzant formes lèxiques de les llengües germàniques i àrab. Destaca a la Catalunya Nova, sota domini musulmà, on l'àrab va influenciar el català parlat.
-
L'Imperi Romà introdueix el llatí com a llengua oficial a Catalunya, fomentant la romanització de les llengües locals, incloent el llatí vulgar que evolucionaria cap al català. Preservació d'arrels lingüístiques, amb la llengua catalana tinguent vocabulari i elements gramaticals del llatí. A través d'aquesta connexió amb les altres llengües romàniques, el català comparteix una base lingüística, facilitant la comprensió i la interacció. -
L'ocupació àrab de Catalunya al segle VIII: forma part del superestrat del Català. Al s. VIII dc., hi ha la invasió musulmana de tota la península Ibèrica. Carlemany i el seu exèrcit decideix fer-se amb una zona de “seguretat” contra l’exèrcit àrab. A la Catalunya Vella (GRN,BCN) els àrabs van durar uns 80 anys, però a la Catalunya Nova (LLDA, TGN) van durar 400 anys. La població de la Catalunya Nova va desenvolupar una llengua nova no molt diferent al català, però molt influenciada per l’àrab.
-
Els parlants llatins utilitzen diverses varietats de la llengua segons la realitat social, cultura, geogràfica...
El llatí clàssic: s’escrivia i es parlava en situacions formals, oficial, culte, normes gramaticals, conservador i poc innovador.
El llatí comú: parlar vulgar, de poble, la societat de capes més baixes, pocs coneixements de cultura escrita. Llatí viu, espontani, innovador, sense normes gramaticals. L'evolució farà que del llatí familiar, neixin llengües romàniques, com el català. -
Les primeres mostres de textos llatins són importants per la llengua catalana per diverses raons:
[...] s.IX textos llatins -
El Concili de Tours (813, França) un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany per debatre diferents qüestions religioses. Va tenir conseqüències per la llengua catalana i altres llengües romàniques. En aquell moment, l'ús del llatí era predominant en les cerimònies religiosos.
En el concili, van acordar l'autorització de l'ús de les llengües romàniques en determinades parts de la litúrgia, particularment en les pregàries i lectures. Primer pas cap a la normalització i reconeixement. -
Al s.XII el territori de Catalunya era petit: des de Barcelona fins a l’actual Catalunya Nord.
Al s.XII la marca hispanica es va transformar en la Corona Catalanoaragonesa, i es va començar a expandir cap al Sud, conquerint els territoris de la Catalunya la nova, Comunitat Valenciana, i regions de Murcia. Aquest fet, comporta l'expansió del català. Més endavant, la Corona d’Aragó també es va expandir pel Mediterrani, això va fer que a llocs com l’Alguer (ITL) s’hi parli català encara avui. -
El Liber Iudiciorum ha reforçat el llatí vulgar i ha ajudat en el desenvolupament de llengües com el català. També, va ser una font de dret pels territoris que més endavant formaran part de Catalunya. Va tenir una influència significativa en el desenvolupament del dret català, i de les primeres compilacions jurídiques. Va incorporar termes llatins adoptats posteriorment en la llengua catalana. Per tant, reforcen la identitat catalana i la connexió amb la tradició jurídica i cultural romana.
-
Les Homilies d'Organyà: un dels primers testimonis escrits de la llengua catalana. Prova la vitalitat i l'autonomia del català com a llengua literària. Consolidació del català com a una llengua de transmissió cultural i religiosa. El seu estudi és essencial per comprendre l'evolució històrica de la llengua i el seu paper en la formació de la identitat regional. Gràcies a la preservació de les Homilies d'Organyà, es conserva una herència literària i lingüística.
-
-
Martí l'Humà o Martí I d'Aragó era rei de la Corona d'Aragó i va morir el 1410 sense deixar descendència masculina, fet que desemboca a la fi de la dinastia barcelonina, un impàs amb un interregne fins el compromís de Casp (reunió entre 9 notables per decidir qui regnaria) i posteriorment, l'inci de la dinastia Trastàmara amb Ferran d'Antequera. -
Ferran I d’Antequera proclamat rei a Saragossa el 1414 després d'uns conflictes (1412-1414) i de l’abdicació del seu germà Albert I d’Aragó. Període de tensions i lluites polítiques a la Corona d’Aragó i els tres estats: València, Catalunya i Aragó. Ferran va cedir a la pressió dels estaments catalans, i amb la nova dinastia augmenta les atribucions i el seu pes polític. Catalunya afeblida després d’una crisi econòmica a la baixa Edat Mitjana, fa front problemes socials i inestabilitat política. -
Durant el regnat de Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó (Reis Catòlics) es va produir una campanya per imposar el castellà com a llengua oficial i única del regne. Aquest procés es coneix com la Castellanització. Va implicar la pèrdua d'elements culturals específics de les llengües que no es castellanitzaven, com el català, l'aragonès o el basc. A Catalunya, l'oposició a la castellanització va contribuir a consolidar un sentiment nacionalista català, que va generar la Renaixença catalana. -
Entre el s.XVI i el s. XVIII: procés de castellanització va augmentar la unió dels regnes de Castella i Aragó al 1479. Pèrdua d’uniformitat entre les variants del català (com el valencià, el mallorquí, el llemosí…), s'imposa el castellà com a llengua oficial.
Aquest fet va tenir diverses conseqüències per a la llengua catalana: no hi ha cohesió lingüística amb les variants del català, dificultats en la comprensió mutua, fragmentació cultural, reptes en la normalització i educació... -
La Guerra dels Segadors: conflicte bèl·lic entre Espanya, la Unió Catalana i França. A Catalunya hi ha revoltes cap a la noblesa i es demana ajuda al rei Lluís XIII de França (enemic de la corona hispànica). Catalunya paga a França per enviar homes. Felip IV envia l’exèrcit i conquereix territoris de Catalunya. Lluís XIII de França és nomenat comte de Barcelona i defensa a Catalunya dels atacs. Al 1962 BCN és atacada i cau en mans de Felip IV - fi de la guerra - prohibeix la llengua catalana.
-
El Tractat dels Pirineus: acord de pau signat el novembre de 1659 entre els regnes de França i Espanya per posar fi a la Guerra dels Segadors.
És important per la llengua catalana per diverses raons:
1. Divisió geogràfica [...]
2. Repressió lingüística [...]
3. Consciència identitària [...]
4. Esforços de revitalització [...]
[...]
El Tractat dels Pirineus -
El Decret de Nova Planta: normativa signada per Felip V, després que les seves tropes, en la Guerra de Successió, ocupessin regnes i territoris de la Corona d’Aragó.
A Catalunya, es va publicar el 16 de gener de 1716, i va fer que s’acabessin les institucions pròpies de la Corona catalano-aragonesa: prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de Catalunya; anul·lar les institucions catalanes; el castellà és llengua oficial de Catalunya, i la que es parlava a l’escola i als jutjats. -
Guerra de Successió (1705-1714): conflicte bèl·lic entre potències europees que té conseqüències devastadores per a Catalunya i la seva llengua: pèrdua de drets i autonomies reconegudes durant el domini de la Corona d'Aragó; repressió de la cultura, les institucions i la llengua catalanes durant la primera part del regnat borbònic.
1. Pèrdua de la identitat cultural, d'influència i prestigi: imposició del castellà
2. Restricció de la producció cultural catalana.
3. Declivi de l'ús del català. -
Carles III arriba a Barcelona el 1759 per fer-se càrrec de la Corona i aplica reformes per modernitzar el país. L'oposició fa revoltes populars i ho atura. Més endavant, fa reformes: societat, educació i economia. Es crea les Societats Econòmiques d’Amics del País, iniciativa econòmica que fomenta l’agricultura, el comerç i la indústria. La publicació i traducció de llibres de l'estranger, amb les innovacions que es s’estaven produint a Europa i que servien per impulsar les idees liberals.
-
Finals del s. XIX i inicis del s. XX: període gran paper dins de la creació de la llengua catalana, ja que va sorgir un fort sentiment nacional català. El causant va estar el moviment del Renaixement: posava normes d'ortografia al català.
Fet molt positiu, ja que va aportar i aconseguir la valoració i l’aprovat de la parla catalana en espais públics: política, educació, o fins i tot als carrers. Fins ara, només era llengua familiar. -
-
El 1906 i 1907 és considerat el període on es modernitza i normalitza el català. S’estableix la normativa moderna del català per unificar els diferents dialectes i establir una norma de com s’escriu i parla el català.
Pompeu Fabra publica el diccionari que recull les característiques sobre la llengua i la seva gramàtica No només va guanyar importància el català en l’àmbit escrit sinó que va començar a aparèixer en l’àmbit de l’educació, mitjans de comunicació… -
1917 Setmana Tràgica a Barcelona: episodi de protesta per causa de la guerra del Marroc i les guerres colonials. Vaga general dels obrers i hi ha un esclat de violència. Efectes amb la llengua catalana: restricció a les escoles, la cultura catalana i l'economia.
1918: conflictes socials i econòmics que perduren. Catalunya lluita per poder tenir una representació nacional.
1932: Catalunya aprova l'Estatut d'Autonomia impulsat per Francesc Macià, president de Catalunya, permet tenir autonomia. -
Amb la 2ª República Espanyola es deroguen lleis que reprimien el català, creades per Dictadura de Primo de Rivera. El català és “Llengua Regional” per sota el castellà. A Catalunya l’Estatut 1932 permet una cooficialitat del castellà amb el català.
Durant la Dictadura Franquista, repressió català: es prohibeix matant a gent.
Amb la Democràcia el català passa a llengua oficial a Catalunya i cooficial a la resta de l'estat. Al 1983, amb la llei de normalització lingüística es retorna la grandesa.