LA EDAT MITJANA A CATALUNYA

  • 878

    GUIFRE EL PELÓS

    GUIFRE EL PELÓS
    Guifré I de Barcelona, , fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona ; comte d'Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent . Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona.
  • Period: 878 to 1410

    CASAL DE BARCELONA

    És l'època que va del Guifré I el Pelós fins a Martí I.
  • 897

    SUNYER I

    SUNYER I
    Sunyer I de Barcelona (897-947) fou comte de Barcelona i de Girona i comte d'Osona. Era fill de Guifré el Pelós i va governar juntament amb el seu germà Guifré II o Borrell I. Va ser l'únic dels tres que va tenir descendència, Borrell II I Miró I.
  • 897

    GUIFRÉ II

    GUIFRÉ II
    Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I de Barcelona, (897-911) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona, el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Va ser el fill de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. No va tenir descendència, va governar juntament amb el seu germà Sunyer I. Va morir avans que el seu germà.
  • 947

    BORRELL II

    BORRELL II
    Borrell II (947 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. Va ser el fill de Sunyer I, i va governar amb el seu germà Miró I. Va ser l'únic que va tenir descendència, Ramon Borrell I.
  • 947

    MIRÓ I

    MIRÓ I
    Miró I (947-966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Va ser el fill de Sunyer I, i germà de Borrell II, el qual va governar amb ell.
  • 992

    RAMON BORRELL I

    RAMON BORRELL I
    Ramon Borrell I (992-1018) fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Va ser el fill de Borrell II. Durant els anys 1000-1002, va ser objecte de diverses ràtzies del cabdill musulmà Almansor. El 1003 va dirigir una expedició contra Làrida que culminà en la batalla d'Albesa.
  • 1018

    BERENGUER RAMON I

    BERENGUER RAMON I
    Berenguer Ramon I (1018-1035) fou comte de Barcelona, Girona i Osona. El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo. Procedit per Ramon Borrell I, i descendit per Ramon Berenguer I.
  • 1035

    RAMON BERENGUER I

    RAMON BERENGUER I
    Ramon Berenguer I (1035-1076) fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Va ser el fill de Berenguer Ramon I, i pare de Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.
  • 1076

    RAMON BERENGUER II

    RAMON BERENGUER II
    Ramon Berenguer II dit el Cap d'Estopes (1076-1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Va ser el fill de Ramon Berenguer I, germà de Berenguer Ramon II el qual va governar amb ell. Ramon Berenguer II va ser l'únic dels dos que va tenir descendència, tot i que es va morir abans. El seu fill va ser Ramon Berenguer III.
    Al 1079 es repoblà l'Espluga de Francolí i la colonització cristiana arribà fins a Sidamon i Torregrossa.
  • 1076

    BERENGUER RAMON II

    BERENGUER RAMON II
    Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1076-1092), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Va ser fill de Ramon Berenguer I, i germà de Ramon Berenguer II, el qual va governar amb ell. Va morir després d'ell, però Berenguer Ramon II no va tenir descendència.
  • 1097

    RAMON BERENGUER III

    RAMON BERENGUER III
    Ramon Berenguer III , dit el Gran (1097-1131), fou comte de Barcelona i Girona, d'Osona, de Besalú, de Provença i comte de Cerdanya. Va ser fill de Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calàbria, i pare de Ramon Berenguer IV. El seu pare va ser assassinat després de pocs dies del seu naixement.
  • 1131

    RAMON BERENGUER VI

    RAMON BERENGUER VI
    Ramon Berenguer IV (1131-1162) fou comte de Barcelona i Girona, príncep d'Aragó i comte de Ribagorça i regent del comtat de Provença, fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença. L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort. El seu fill va ser Alfons I.
  • 1137

    PERONELLA D'ARAGÓ

    PERONELLA D'ARAGÓ
    Peronella d'Aragó també, coneguda com a Peronella Ramires,
    (1137-1164) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. Va ser la filla de Ramir II d'Aragó i Agnès de Peitieu.
    L'11 d'agost del 1137, es va pactar el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre. Va ser mare de Alfons I.
  • 1162

    ALFONS I

    ALFONS I
    Alfons I el Cast o el Trobador[nota (1162-1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya, comte de Rosselló i de Ribagorça, fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys. Era fill de Ramon Berenguer IV, i de Peronella d'Aragó. Va ser pare de Pere I.
  • 1196

    PERE I

    PERE I
    Pere I el Catòlic, (1196-1213) dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó. Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de Montpeller. És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. Era el fill de Alfons el Cast i Sança de Castella; i pare de Jaume I.
    Va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa.
  • 1213

    JAUME I

    JAUME I
    Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Era el fill de Pere I i de Maria de Montpeller. Va ser el pare de Pere II.
    Va signar el tractat de Corveil, i va conquerir València i les illes Balears.
  • 1276

    PERE II

    PERE II
    Pere II el Gran (1276-1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.
    Va ser fill de Jaume I i Violant d'Hongria.
  • 1285

    ALFONS II

    ALFONS II
    Alfons II el Franc o el Liberal (1285-1291)fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca. Va confiscar les Balears i les va repoblar amb catalans. Va ser fill de Pere el Gran, Constança de Sicília; i germà de Jaume II.
  • 1291

    JAUME II

    JAUME II
    Jaume II el just (1291-1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya. Va ser el fill de Pere el Gran, Constança de Sicília, germà d'Alfons II, i pare d'Alfons III.
    Per la pau d'Anagni el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma».
    Conquerí Sardenya (1324) a la República de Pisa.
  • 1327

    ALFONS III

    ALFONS III
    Alfons III el benigne (1327-1336) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Va ser fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, i va ser el pare de Pere III.
  • 1336

    PERE III

    PERE III
    Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya, fou també rei de Mallorca, Duc d'Atenes i de Neopàtria, i finalment comte d'Empúries. Va ser fill d' Alfons el Benigne, Teresa d'Entença, i pare de Joan I.
  • 1387

    JOAN I

    JOAN I
    Joan I el caçador (1387-1396) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya i Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. Va ser fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, i germà de Martí I.
  • 1396

    MARTÍ I

    MARTÍ I
    Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic (1396-1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó, comtat d'Empúries, i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I. Va ser fill de Pere el Cerimoniós
    Elionor de Sicília, i germà de Joan I.
  • 1412

    FERRAN I

    FERRAN I
    Ferran I el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest (1412-1416) fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, i regent de Castella, on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Va ser nebot de Martí I, i pare d'Alfons IV.
  • Period: 1412 to 1516

    CASA DE TRASTÀMARA

    Va de Ferran I fins a Ferran II
  • 1416

    ALFONS IV

    ALFONS IV
    Alfons IV el Magnànim (1416-1458) fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols, i comte de Barcelona. Era fill de Ferran d'Antequera I Elionor d'Alburquerque, i pare de Joan II.
  • 1458

    JOAN II

    JOAN II
    Joan II el Sense Fe (1458-1462) fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra, duc de Montblanc i de Gandia i, comte de Barcelona i de Ribagorça. Va ser fill de Ferran I d'Aragó i Elionor d'Alburquerque, germà d'Alfons IV, i pare d'Enric I.
    El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre Catalunya s'oposà a ell i el desposseí de la corona, Ii entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.
  • 1462

    ENRIC I

    ENRIC I
    Enric I de Castella, anomenat l'Impotent (1462-1463) fou rei de Castella i Lleó i fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu del regne, al seu naixement. Va ser el fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Aragó, i germanastre d'Isabel la Catòlica, nascuda del segon matrimoni del seu pare amb Isabel de Portugal.
  • 1463

    PERE IV

    PERE IV
    Pere IV dit el Conestable de Portugal (1463-1466) proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella. Era fill de Pere de Portugal i Elisabet d'Urgell i d'Aragó, besnet de Pere el Cerimoniós, parent llunyà de Joan II.
    Alfons V li va declarar la guerra i el derrotà a la batalla d'Alfarrobeir
  • 1466

    RENAT I

    RENAT I
    Renat I el bo (1466-1472) fou Duc de Lorena, Comte de Provença i duc d'Anjou, Rei de Nàpols, rei titular de Jerusalem i Comte de Barcelona. Va ser el fill de Lluís II de Provença i Violant d'Aragó, nét de Joan I. (acabar)
  • 1479

    FERRAN II

    FERRAN II
    Ferran II el Catòlic (1479-1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Ostentà els títols de comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília, d'Aragó, Navarra de Castella, de Sardenya, de Nàpols, de València, de Mallorca i comte de Barcelona, regent de Castella.
    Durant la Guerra civil Joan II, per tal d'aconseguir ajuda de França, va signar el Tractat de Baiona pel qual li donava els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre armes i diners.