-
aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país -
liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. -
desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat -
on es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes.
-
Van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes -
establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya -
caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica
-
demanaven a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya
-
Almirall va contribuir al distanciament de la burgesia -
campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
del republicanisme federal i de caràcter progressista, es van consolidar altres opcions diverses que van emergir amb força -
moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic.
-
-
nova entitat que coordinava grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells, suport important a la Catalunya rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. La seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves iniciatives. -
va publicar La tradició catalana, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política -
programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades
-
Frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat -
Protesta que van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador
