-
500 BCE
El comportament físic de la llum
Una de les primeres mencions conegudes de la càmera obscura va explicar en aquests escrits com la llum projectava imatges
invertides sobre una paret quan aquesta llum passava per un petit orifici. -
Period: 500 BCE to
la cambra fosca
-
800
La cambra obscura, l’òptica i l’astronomia
Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
detallada dels ulls, que els rajos lluminosos no són emesos
pels ulls tal com deia Aristòtil. -
1200
Roger Bacon
el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de
la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis. -
1300
Levi ben Gershon
el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va
realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i els planetes Venus i Júpiter. -
1400
La cambra obscura com un instrument per a copiar o calcar imatges.
la càmera fosca va començar a utilitzar‐se com un instrument auxiliar per a la representació de
la realitat.En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
d’allò que hi havia fora. -
1500
La cambra obscura portàtil
L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant. -
Johann Zahn
la cambra obscura
va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que
incorporava un mirall a 45o i una pantalla de paper, de
manera que no era necessari que la persona estigués dins. -
Henrich Schulze
que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. -
Period: to
la camrara analogica
-
Thomas Wedgwood i Humphry Davy
van aconseguir els primers resultats
anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes. -
Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant vuit hores.
Posteriorment va netejar la placa amb una mescla
de petroli blanc i espígol, dissolent així les parts de
betum que no s’havien endurit amb la llum. El -
britànic William Henry Fox Talbot
Talbot ja havia descobert com crear imatges amb
un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va
aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons
d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons. -
Daguerre
va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip. -
Daguerre i Talbot
van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar el nom de
fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès
nacional. -
Gustave Le Gray
Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida.Aquest sistema reduïa el
temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió. -
James Clerk Maxwell
Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
superposar en una projecció, obtenint així els colors
desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia. -
Richard Leach Maddox i Charles H.
van introduir
les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura.permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon. -
George Eastman
va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet.Aquest invent, juntament amb
els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
possibilitar aparells més lleugers i manipulables. -
germans Lumière
van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
vidre. -
leica
van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
vidre. -
kodak
va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
La fotografia instantània
és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
Period: to
la fotografia digital
-
VTR Video Tape Recorder
va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a
captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
videocàmera. -
El primer prototip
Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. Captaven
la llum i la transformaven en corrent
elèctrica que era processada per la càmera,
que emmagatzemava les imatges -
La primera càmera digital a la venda
era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
La càmera compacta
es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color. -
L’smartphone
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones.La telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen pontents po¡roceçadors i bons sensors
