-
1498
La Pietat, Michelangelo Buonarroti
La Pietat de Michelangelo Buonarroti és una escultura que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió.[1] El model en el posicionament dels cossos és el de la iconografia nòrdica, que Miquel Àngel assimila i elabora d'una manera personal. Porta a l'extrem l'ideal renaixentista d'harmonia, bellesa i restricció clàssica. L'estàtua està molt acabada en comparació amb altres obres de Michelangelo. -
David amb el cap de Goliat, Caravaggio
El noi (David) sosté amb fàstic el seu trofeu. «En aquest cap [Caravaggio] desitjava representar-se a si mateix i, en el noi, al seu caravaggino», va escriure Manilli en 1650. Si el cap de Goliat és realment la de Caravaggio, la pintura posseeix un element de repugnància aconsegueixo mateix. -
La massacre dels innocents, Rubens
Es tracta de l'escena bíblica coneguda com a "matança dels Innocents", present en l'evangeli segons Sant Mateu, capítol 2; quan el Rei romà Herodes, en temps del naixement de Jesús, mana a matar a tots els nens jueus nounats, per a assegurar-se d'aniquilar al teòric messies sobre el qual li havien advertit, enfront d'aquest succés el pare putatiu de Jesús -
Macbeth, Shakespeare
Macbeth és una tragèdia de William Shakespeare, Dramatitza els nocius efectes, físics i psicològics, de l'ambició política en aquells que busquen el poder per si mateix. De totes les obres que Shakespeare va escriure durant el regnat de Jacobo I, qui era patró de la companyia teatral de Shakespeare, Macbeth és la que més clarament reflexiona sobre la relació del dramaturg amb el seu sobirà. -
La fragua de Vulcano. Diego Velázquez
Rondalla de Vulcà, quan Apol·lo li va noticiar la seva desgràcia en l'adulteri de Venus amb Mart; on està Vulcà (assistit d'aquells jayanes cíclopes en el seu forja) tan descolorit, i torbat, que sembla que no respira -
El arpa olvidada. Gustavo Adolfo Bequer. Rimas y leyendas
En llegir aquests versos, veig en ells una persona una mica solitària, que vol ser volguda per algú a qui mestressa. En els seus temps, Bécquer estava enamorat de Julia Espín, però era un amor no correspost i ell va viure amb un cert turment al no poder tenir al seu amor. I per la falta d'aquest sentiment, no pot treure a relluir tot el seu talent, perquè té lluny a la seva musa que li inspira per a les seves obres. Així i tot, ell ha arribat a ser un dels grans en la literatura. -
El llac dels cignes, Julius Reisinger i Piotr Ilich Chaikovski
El llac dels cignes és un conte de fades-ballet estructurat en quatre actes, que va ser encarregat pel Teatre Bolshói en 1875 i es va estrenar en 1877. El llibret es creu que va ser escrit per Vladímir Petróvich Béguichev i Vasily Geltser, basant-se en el conte alemany Der geraubte Schleier (El vel robat) de Johann Karl August Musäus.3 -
LA PUBILLETA, de FREDERIC SOLER. “Nits de lluna”
La Pubilleta és un poema commovedor de Frederic Soler inspirat en un fet real que va succeir al Mas de Can Pi, de Cervelló. La nena Rosa Pi i Majó, nascuda el 1876, filla de Josep Pi i Riera i d’Anna Majó i Castellví (anomenada “La Pina”), va morir el 1884 a l’edat de 8 anys. El seu germà més petit en Pau va ser l’hereu fins que va perdre la casa (1924) pels deutes econòmics que havia acumulat. -
Madama Butterfly, Giacomo Puccini
És una òpera en tres actes (originàriament en dos actes) amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. Puccini va basar la seva òpera en part en el conte "Madame Butterfly" (1898) de John Luther Long, que va ser dramatitzat per David Belasco. Puccini també es va basar en la novel·la Madame Chrysanthème (1887) de Pierre Loti. Segons un estudiós, l'òpera es va basar en esdeveniments que realment van ocórrer a Nagasaki a principis dels anys 1890.3 -
Pintures Negres, Goya
Pintures negres (1819–1823) és el nom que reben una sèrie de catorze quadres de Francisco de Goya pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la seua casa, anomenada la Quinta del Sordo, casa que el pintor va adquirir al febrer de 1819. Les pintures van ser traslladades a llenç entre els anys 1874 i 1878, i actualment es conserven en el Museu del Prado de Madrid. -
Me gusta cuando callas. Pablo Neruda. Veinte poemas de amor y una canción desesperada
En aquest poema, Neruda li parla a una dona de la qual està enamorat. Aquesta noia es troba pensativa, callada i abstreta; però no obstant això amb els silencis transmet moltes coses. La mestressa encara que carrer ja que en l'amor no és necessari dir res amb paraules perquè el silenci és també comunicació entre tots dos. -
El Guernica, Pablo Picasso
El Guernica és un oli sobre tela, de 776,6 cm de llarg i 349,3 cm d'alt.1 Malgrat el seu títol, i de les circumstàncies en què va ser realitzat, no hi ha en ell cap referència concreta al bombardeig de Guernica ni a la Guerra Civil Espanyola.2 No és, per tant, un quadre narratiu, sinó simbòlic.3 Està pintat utilitzant únicament el blanc i negre, i una variada gamma de grises. -
Desayuno con diamantes, Blake Edwards
Holly Golightly és una bella jove novaiorquesa que, aparentment, porta una vida fàcil i alegre. Té un comportament bastant extravagant, per exemple, desdejunar contemplant l'aparador de la luxosa joieria Tiffanys. Un dia es muda al seu mateix edifici Paul Varjak, un escriptor que, mentre espera un èxit que mai arriba, viu a costa d'una dona madura. -
Le Fils de l'Homme, René Magritte
Suposadament aquest és un autoretrat de Magritte, encara que clar, no se li veu la cara. La tapa una poma voladora que gira davant seu -
Cats Musical de T. S. Eliot
Cats és un musical compost per Andrew Lloyd Webber a partir de la col·lecció de poemes El llibre dels gats hàbils del vell Possum de T. S. Eliot. La seva trama gira entorn de la tribu dels gats Jélicos durant la nit en què prenen "l'elecció jelical" i decideixen quin d'ells renaixerà en una nova existència. -
Los miserables. de Victor Hugo, amb música de Claude-Michel Schönberg i lletres originals en francès d'Alain Boublil i Jean-Marc Natel.
Musical ambientat a la França de principis del segle XIX, el musical conta la història de Jean Valjean,busca la redempció després de complir dinou anys a la presó per haver robat una fogassa de pa. Mentre sofreix la implacable persecució de l'inspector Javert a través dels anys. Pel camí, Valjean i una sèrie de personatges es veuran embolicats enmig d'una revolució, en la qual un grup de joves estudiants lluiten pels seus ideals als carrers de París. -
Famine Memorial, Rowan Gillespie
El conjunt escultòric, mostra diversos homes i dones demacrats caminant per la riba del riu, al costat del seu gos. Tots tenen expressions de tristesa i desesperació. És una de les peces d'art més fotografiades de Dublín, i constitueixen un monument o un homenatge a les moltes persones que es van veure obligades a emigrar a causa de la gran fam d'Irlanda. -
Big Fish. Tim Burton
Obra major en la filmografia de Burton, ningú hauria de deixar de veure aquesta genial història singular (la van definir molt encertadament com un encreuament entre "El Baró Munchausen" i "Forrest Gump") del personalíssim director americà, una original i exquisida mescla de drama, comèdia i fantasia -
Expansión, Paige Bradley
Amb Expansión, l'artista mostra a l'ésser humà com un ser la destinació principal del qual era buscar la connexió, però només va trobar l'alienació. Expansión, l'escultura fragmentada, es va convertir en un símbol de la lluita contra els límits acte infligits que amaguen la grandesa de tots els pensaments. -
Força de la natura. Lorenzo Quinn
és una sèrie d'escultures de l'artista italià Lorenzo Quinn que representen a la mare naturalesa com una dona llançant el planeta com si de llançament de martell es tractés. L'escultures són molt simbòliques, i pretenen recordar als éssers humans que viuen «amb una falsa sensació de seguretat» de la força de la naturalesa, i que aquesta podria despertar la seva fúria en qualsevol moment.
