-
Period: 100,000 BCE to 50,000 BCE
L'alimentació en la prehistoria
Els primers homes, seguien la dieta dels animals, els observaven i imitaven. Com veien que els animals menjaven carn, ells van començar a caçar, guiant-se pel camí que feien els animals per donar-los caça (Nomadisme), ja de vegades conservàvem la carn en aigua. -
50,000 BCE
El foc, un gran cambi per a la nostra alimentació
L'home descobreix el foc, n'hi ha diferents hipòtesis de com ho va fer, però sabem segur que ens va canviar la vida. L'home ara podia coure aliments, fent-los més tous i gustosos, i això va canviar tant la nostra forma de viure, que la materia gris de l'home es va expandir. Ja no tenien per què estar darrere el seu menjar perquè tenien llum a les nits, podien pensar més, i cada vegada entenien més les plantes, etc. A poc a poc van anar creant assentaments i donant lloc al sedentarisme. -
Period: 3150 BCE to 30 BCE
La primera gran civilització i l'alimentació
Graciés a les representacions que van gravar, sabem com vivien. L'alimentació era una distinció social, on els privilegiats menjaven abundants carns i el poble subsistia amb llegums, hortalisses i cereals, ja que la producció agrícola era gran i accessible pel Nil. També tenien moltes fruites per menjar. A la seva cultura menjaven separats homes y dones, i per menjar ja utilitzaven utensilis. Les begudes esperitoses eren molt importants, com el vi, que tenien 26 tipus i 17 de cervesa. -
1400 BCE
El culte al menjar en el poble egipcí
El menjar era tan important, que fins i tot tenia un lloc en el ritual més representatiu dels egipcis, la momificació. Omplien les tombes d'abundants i rics aliments de la millor qualitat, això era perquè sobretot la gent momificada eren privilegiats. Ho feien perquè creien en la vida després de la mort, i això l'his garantia un bon camí pel món dels morts. -
Period: 1100 BCE to 146 BCE
L'antiga grecia, les bases de la nostra cuina occidental.
Aquesta civilització va ser la pionera de moltes coses, utilitzar condiments, en l'art de la cuina, etc. Menjaven carns de tota mena i els peixos que tenien més accessibilitat, aquí ja feien servir tècniques de conservació en oli. En aquesta civilització té origen la triada mediterrània, composta pèl; Pa, destaquem que cada vegada perfeccionaven més la tècnica per fer-lo. L'oli d'oliva era essencial, per aquell temps ja es feien tres premsades, i el vi era variat i la seva cultura molt més. -
600 BCE
Els set cuiners legendaris de l'antiga Grecia. Mité o pot ser que no? Els cuiners mes influents de la cuina grega per les seves tecniques o fetes van adquirir honor i distinció en aquest llistat.
Egis de rodas; Cuinava perfectament qualsevol peix .
Nereu; Famós pel seu caldo de Congrés, digne de déus i creador del Fard blanc. Pioner en estris per transportar aliments.
Chariades; Inventor del Foie gras, dominava totes les tècniques culinàries.
Lampria: inventor de la sopa de campions, la salsa negra.
Apctonete: Inventor de l'avui en dia conegut, embotit.
Euthyno: Mestre dels llegums.
Aristó; Mestre de mestres, inventor de guisos i de la reducció, va millorar la cuina al vapor. -
Period: 199 to 100
La gastronomia a la roma imperial
A l'època romana, el bon menjar seguia reservat les classes més altes, us feien banquets abundants i presentats de les maneres més boniques de l'època. Era una dieta semblant a la dels egipcis, molt peix i carn, tant menjar que vomitaven per seguir menjant més. El poble subsisteix de llegums, cereals i els seus derivats, etc. Els rics menjaven acostats i el poble assentat o de peu Els grans banquets amb tots els comença'ls que arribaven, feia que ser cuiner fossi una especialitat ben remunerada. -
300
De Re Coquinaria (L'art de la cuina).
El llibre de cuina més antic que es coneix. Se sap que el va escriure una persona de nom Apicius però es desconeix qui, alguns testimonis, per les seves classes de gastronomia i dels banquets que oferia Gravius Apicius (qui va ser un gastrònom romà que va viure al segle I, conegut per les seves excentricitats i la invenció del Foie gras.) l'hi atribueixen la seva redacció. L'original va ser redactat entre els segles 1 i 3 dC, però el que ha perviscut és una versió abreujada que data del segle 3. -
Period: 700 to 1400
L'edat mitja, molts cambis per la gastronomia.
El món musulmà i cristià, es van veure obligats a conviure des de la invasió dels àrabs a la península ibèrica al segle 8. Les cultures es van mesclar, cosa que va afavorir a moltes coses, una d'aquestes, la gastronomia. Es van introduir nous aliments, com l'albergínia, la canya de sucre, el dàtil, l'arcachofa o el més important l'arròs. Es va millorar el cultiu, i van intercanviar costums. La cuina andalusí va ser molt influenciada per aquesta cultura, i al dia d'avui perdura als nostres temps. -
800
L'herencia del mon arab.
Molts dels plats més tradicionals de la península, provenen d'aquesta època com els cuits; Famosos per ser tan complets, a base de carn, verdura i llegums.
Les mandonguilles i empanades que es feien per aprofitar la carn sobrant.
Els escabetxats amb vinagres i plantes aromàtiques.
Els fregits de carn o peix, bunyols o xurros.
Les salaons, van començar a tenir importància i utilitzaven multitud d'espècies i plantes aromàtiques.
Van començar a mesclar el dolç amb el salat com fruits secs o mel. -
Period: 900 to 1500
El món medieval. Gran crisis a la gastronomía, el poblé passa gana
Les classes populars es veien afectats per malalties i crisis, això feia que només buscaven el menjar per sobreviure, Carns, llegums i hortalisses, avegades es negaven a menjar carn per creences. En canvi els privilegiats gaudien d'abundància, però no molt refinats, un estil tosc es veia a les messes perquè la moral cristiana de l'època no veia el menjar com una activitat plaeva. Tan tosc era que vegades n'hi el coíem, com l'steak tartar. -
1200
Desenvolupament del comerç, els gremis.
Dins de les ciutats és desenvolupaven els gremis, precedint a una evolució del comerç, ja que cada comerç s'especialitzava en elaboracions, conservacions o venda d'aliments com el; xarcuteria, forn, llegums, etc. L'activitat comercial era tant que es va crear un espai recreatiu per poder degustar una copa o unes quantes amb els teus amics.
Cal remarcar que marco polo va fer un gran viatge a la xina, descrivint alguns costums gastronòmics curiosos. Del seu viatge també va portar la pasta. -
Period: 1500 to
El renaixement, volta a les costums gregues.
Els principis de l'antiguitat clàssica retornen, i es porten a la seva màxima expressió. La preocupació pel saber, fa que en la cuina es porti més enllà coses com els ingredients, elaboracions, presentacions, ... Els llegums, verdures i cereals comencen a veure's a totes les taules per fer un bon plat tot el sabor i tècnica era vist com un art. Itàlia es torna la capital del renaixement, fent tan famosa la seva pasta, ja que van començar a estirar-la, omplir-la i mesclarà de diferents formes. -
1520
Molts pensadors a la gastronomia.
El saber gastronòmic era plasmat en grans llibres, com en L'art de cuinar de Bartomeu Scappi, Itàlia, o aquí mateix amb el Llibre de guisats, menjars i potatges de Rupert de Nola, Lleonard Da Vinci destaca sobre tots, amb el còdex Romànov. Va tenir una vida entretinguda, però destaquem les seves receptes, molt esventegades per l'època, un estil avantguardista per les seves combinacions i tècniques arriscades. També va ser pare de molts invents que existeixen encara en algunes cuines. -
Period: to
El Barroc, excess i desproporció
Una vegada mes, hi ha molta diferència entre les messes populars i les de classe alta, però amb diners o sense, la gastronomia seguia creixent, plats populars com l'olla podrida, fins als pits de pollastre a la Villeroy. França encapçalava el ritme gastronòmic, ja que va ser mare de moltes receptes, pel prestigi que l'hi donava Lluís XV. Es van començar a popularitzar els productes americans i algunes carns, tan important la carn, que Carles V va aconseguir una bula per menjar-la a quaresma. -
Period: to
Revolucions del poble i la seva gana.
Van abolir moltes corts, però va créixer la burgesia, amb el mateix o més apetit. Destinaven més diners en menjar bé, i gràcies a l'industrialització, els cuiners van sortir de palau a fer cuina pel seu compte. A 1765 es va obrir el primer restaurant, i a 1910 ja eren més de 2000, paris, es torna la capital gastronòmica del món. També, a Niça, van obrir la primera escola d'hostaleria, publicant els primers tractats. El populatxo passava gana a la mina i l'alta societat descansava a hotels. -
Sotisficació de la gastronomia
El descobriment aliments, tècniques de cocció i estris que feia més complexa la gastronomia, a poc a poc introduïen més els productes americans i cada producte els donava un avanic de possibilitats.s. El menjar bé, era representatiu de la noblesa, també el beure, ja que es va començar a maridar els menjars amb vi. El poble no tenia gaire per menjar, menys per maridar, el disgust és notava, començant amb les revoltes del pa (crisis de subsistència), fins a evolucionar a la revolució francesa.
