L'expulsió de Tarquini "el Superb" de Roma (any 509 a.C.)

Ròmul (771 a.C. - 717 a.C.)

753 BCE

Ròmul es va coronar primer rei de Roma, després d'haver mort el seu germà bessó Rem.
El seu regnat per l'establiment de les bases de la ciutat llatina, entre ells l'establiment de la monarquia aristocràtica.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Període primerenc de la història de Roma, amb un sistema monàrquic hereditari. En ell s'establiren els trets polítics i religiosos característics de la Roma posterior, sumat a la creació de les seves institucions bàsiques. La 'Ciutat Eterna' tingué set reis, essent Tarquini 'el Superb' el darrer, expulsat de la ciutat l'any 509 a.C.

Numa Pompili (715 a.C. - 673 a.C.)

715 BCE

Successor de Ròmul (després d'un any d'interregnat), va destacar per la seva destresa en el poder legislatiu.
A part, se'l coneixia per ésser un home molt piadós, ja que va establir els cultes bàsics del regne.

Tullius-Hostillius (673 a.C. - 641 a.C.)

673 BCE

Va expandir el territori de Roma a través de la guerra i va establir les bases per a la futura militarització de la societat romana.
Destaquem durant el seu regnat la destrucció d'Alba Longa, fundada pel també successor d'Enees, Ascani.

Ancus Marcius (641 a.C. - 616 a.C.)

641 BCE

Conegut per les seves obres públiques, com ara la construcció del Pont Sublici, va ampliar les infraestructures (com la construcció del port d'Ostia).
Se'l recordà com un rei que desenvolupà econòmicament el poble romà.

Luci Tarquini Prisc (616 a.C. - 579 a.C.)

616 BCE

D'origen etrusc (com els seus descendents) suposà el primer rei de Roma no llegendari (com els quatre anteriors), essent així el primer monarca de la ciutat del Llaci per la majoria de la historiografia tradicional.
Va instituir reformes polítiques i construccions massives com el Cloaca Màxima, contribuint al creixement urbà i a l'organització administrativa de Roma.

Servi Tul·li (578 a.C. - 535 a.C.)

578 BCE

Successor de Tarquini Prisc, és considerat pel conjunt historiogràfic com un dels més cèl·lebres monarques.
Això és degut a que va realitzar grans reformes com la creació dels cens de població, una reforma de l'exèrcit o (segons historiadors clàssics) la construcció de la 'muralla serviana', ampliant així els límits de la urbs.

Tarquini 'el Superb' (535 a.C. - 509 a.C.)

535 BCE

Lucius Tarquin Superbus va arribar al poder assassinant el seu sogre, Servi Tul·li. El seu regnat va ser despòtic i bel·licista, doncs va establir l'hegemonia de Roma al Llaci.
Sigué expulsat de Roma, entre altres motius evidents, perquè el seu fill, Sext Tarquini, va agredir sexualment Lucrècia, una jove vestal (arran dels fets es va suicidar la jove).
Després d'ell s'instal·là un sistema republicà aristocràtic, posant fi al primer període de la història de Roma.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Etimològicament "cosa pública" [res,-ei 'cosa' / publica, -ae 'pública']. És un sistema sota el qual governa el Senat, compost per polítics aristòcrates (anomenats Patricis). Durant la República cal destacar la lluita de classes entre patricis i plebeus, les Guerres Servils i Púniques i l'emergència de personatges com Juli Cèsar o Pompeu.
Finalitzà amb la coronació d'Octavi August com a emperador de Roma l'any 27 a.C.

Imperi

Period: 27 BCE to 476

Tenint un sistema de poder autoritari i absolut en mans de l'emperador, és en aquest interval on Roma obté el seu punt àlgid en quant a expansió territorial i cultural.
L'any 395 l'emperador Teodosi divideix l'imperi en dos (occident i orient), essent els hereus els seus dos fills: Arcadi i Honori.
L'Imperi Romà d'Occident caurà l'any 476 d.C. amb l'incursió del cabdill visigot Odoacre, i el desterrament del darrer emperador romà, l'infant Ròmul Augústul.