-
A la segona meitat del segle Vlll, durant el regnat de Carlemany, els francs, van ocupar els territoris del sud del Pirineu. Dersprés, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera.
-
-
Va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré els seus fills van heretar els comtats. Va ser el primer donar en herència els seus dominis territorials i va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs.
-
Guifré ll de Barcelona o Borrell l, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. Va néixer el 874 i va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.
-
Borrell ll va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.
-
Va ser comtessa de Barcelona, Girona i Osona durant el anys 991 i 1017. Va estar casada amb el comte de Barcelona Ramon Borrell des del primer any que va ser comtessa fins la seva mort, el 1017. Va cogovernar amb els seu nét durant els anys 1035 i 1039.
-
Fou comte de Barcelona, Girona i Osona. El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I.
-
Ramon Berenguer I fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. El seu progenitor, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus tres fills, Ramon Berenguer I (1035-1076) va obtenir Girona i Barcelona.
-
Almodis de la Marca fou comtessa consort de Barcelona.Va ser una de les dues dones que en van ser unes apassionades i defensores en l'elaboració del dret feudal juntament amb Ermessenda de Carcassona.
-
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes, fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.
-
fou comte de Barcelona i Girona, comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya.
-
Ramon Berenguer IV fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça. Va morir el 6 d'agost de 1162 als 48 anys.
-
Fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137.
-
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys.
-
va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.
-
Fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.
-
Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.
-
Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca.
-
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília , rei de Mallorca i rei de Sardenya. Per la pau d'Anagni el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma».
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys.
-
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca; Duc d'Atenes i de Neopàtria; i finalment comte d'Empúries.
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
-
Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.
-
fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.
-
Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. Començà a implicar-se en el govern dels regnes ja el 1415 a causa de la malaltia del seu pare. A la mort d'aquest l'any següent fou entronitzat. El seu estil autoritari ja es va manifestar en adreçar-se a les Corts de Barcelona en castellà.
-
Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). Va morir el 1479 (80 anys) a Barcelona.
-
Fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458), duc de Montblanc (1458), príncep de Girona (1461), rei de Sicília (1468), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479), rei de Castella (1474), de Sardenya (1479), de Nàpols (1503), regent de Castella (1507) i rei de Navarra (1512).
