-
ELS PRECEDENTS
Cants de treball: cants entonats pels esclaus africans, portats al ritme del dur treball a les plantacions.
Els espirituals: himnes i salms de caràcter religiós cantats a cappela i de forma responsioral amb "glòria" o "amén".
Els blues: càntics de caràcter profà en els quals la població negra reflecteix la tristesa, les pors i les misèries que l'envolten. A cappela o amb acompanyament instrumental.
El ragtime: barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàssica europea de piano. -
ESTIL NOVA ORLEANS
Característiques:
-Els instruments que tocaven havien estat de les bandes militars que s'havien dissolt en acabar la guerra.
-Bandes formades per un nombre reduït de músics.
-Els músics toquen com canten, no saben solfeig ni coneixen la tècnica.
-La música tenia influència del ragtime, del blues i dels espirituals.
-Improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes en forma de pregunta-resposta.
Van destacar grups com Buddy Bolden i la seua Orquestra o Brown Skinned Babies. -
DIXIELAND
EL Dixieland (dixie=sud, land=terra), és un subgènere musical del jazz tradicional del sud dels Estats Units interpretat per bandes de músics blancs.
Característiques:
-Es desenvolupen més les improvisacions.
-Els tempos són més ràpids.
-És un estil menys expressiu que l'estil Nova Orleans, però amb més recursos tècnics.
-Les melodies són més polides i les harmonies més clares.
Una de les bandes més importants d'aquest estil és l'Original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine. -
CHICAGO
L'estil Chicago va estar caracteritzat per una claredat més gran i en el qual el paper solista té una major importància.
En aquest estil destaquen músics com Joe "King" Oliver o Louis Armstrong. -
EL SWING I LES BIG BAND
Música molt propera a la música de ball, a la comedia i al cinema:
Característiques de les Big Band:
-Grans orquestres perfectament uniformades amb faristols de xou.
-Melodies enganxoses.
-Actuacions dirigides a ballar
-Fidels a les partitures.
-Combina instruments de vent-metall, vent-fusta i percussió.
Les més famoses van ser les de Duke Ellington o Count basie.
A Espanya, l'època de la preguerra va ser un període de gran esplendor per al swing i les Big Band -
EL BEBOP
El jazz es va convertir en música de cambra.
Característiques:
-Grups reduïdts d'instruments.
-La bateria adquireix una gran importància com a instrument solista.
-Ús de ritmes complexos.
-Interpretacions virtuoses, amb frasejos ràpids i irregulars.
-Desenvolupament d'una gran tècnica instrumental i originalitat en les improvisacions.
-Harmonies dissonants.
-Transmetia intranquil·litat, nerviosisme, alteració...
Alguns músics són Charlie Parker i Dizzy Gillespie. -
COOL JAZZ
El cool jazz (cool= fresc) és un nou estil que sorgeix per reemplaçar la nerviosa intranquil·litat del bebop.
Transmet suavitat, intimisme, relaxació, etc., amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics moderats. Es feia ús de sordines (accessori que serveix per a disminuir la intensitat del so o per canviar el timbre dels instruments).
Els músics que destaquen en aquest estil són Miles Davis i Gerry Mulligan. -
HARD-BOP
El hard-bop (hard= dur), és el símbol de la reacció d’un grup de joves músics negres davant l’equilibri i el control del cool-jazz.
Els ritmes són estimulants i sincopats.
Aquest estil busca la tornada a les arrels del jazz: el blues, els espirituals i el gòspel.
Destaquen músics com John Coltrane i Sonny Rollins entre d’altres. -
FREE JAZZ
Aquest estil representa un trencament total amb tot l’anterior i planteja un retorn als anys 20, època en la qual el jazz era considerat una cosa esborrajada, incerta i emocionant.
Plantegen unes línies melòdiques i rítmiques d’una gran llibertat creativa. Harmonia atonal i usen les polirítmiques. Realitzen improvisacions col·lectives.
Destaquen els saxofonistes Ornette Coleman i John Coltrane.
A Espanya el jazz comença a ressorgir i sorgeixen músics i oients interessats en aquest estil. -
JAZZ FUSIÓ
Mostra la fusió d’elements.
JAZZ-ROCK
Revolució en el so, amb la introducció d’una instrumentació i esquemes rítmics propers al rock.
Va destacar Milers David.
SMOOTH-JAZZ
Ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat, usant bases del funky i barrejant pop amb soul.
Va destacar George Benson.
JAZZ LLATÍ
Destaquen melodies del jazz amb la improvisació i els ritmes de percussió llatinoamericana.
Va destacar Egberto Gismonti.
A Espanya el jazz va rebre escàs suport institucional. -
NEOTRADICIONALISME
Les diferents fusions que van tenir lloc en la dècada del 79 van allunyar el jazz cada vegada més dels seus orígens. Alguns músics (majoritàriament negres) reivindicaren una tornada als orígens.
Entre els músics més destacats es troben Wynton Marsalis i Scott Hamilton entre altres.
A Espanya el jazz va trobar nous impulsos durant aquesta dècada.
