-
Els precedents
Cants de treball: es tracta de cants entonats pels esclaus africans, portats aln ritme del dur treball.
Els espirutuals: van ser el resultat de la fusió entre les tradicions musicals africanes i els cants religiosos.
Blues: sinònim de trist. Càntics de caràcter profà, i reflecteix la tristesa, les pors i les misèries que l'envolten.
Ragtime: és una barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàsssica europea de piano. És interpretada fonamentalment amb el piano. -
Estil Nova Orleans. Primeres bandes de jazz.
A Nova Orleans es van formar algunes bandes de música integrades pels esclaus recentment alliberats que van emigrar a aquesta ciutat. Algunes característiques:
-Els intruments que tocaven havien estat adquirits de les bandes militars.
-Les bandes estaven formades per un nombre redüit de músics.
-Els nous músics toquen com canten, ja que no saben solfeig.
-Solien fer improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes.
Destacar grups com Buddy Bolden i Brown Skinned Babies -
Dixieland
El significat de DIxieland és:(dixie=sud, land=terra),un subgènere musical del jazz tradicional del sud dels Estats Units.
Diferències amb l'estil Nova Orleans:
-Es desenvolupen més les improvisacions.
-Tempos són més ràpids.
-És un estil menys expressius, però amb més recursos tècnics.
-Les melodies són més polides i les harmonies més clares.
Una de les bandes més importants és l'Original Dixieland Jazz Band i Pappa Jack Laine -
Chicago
A Nova Orleans molts músics es quedaren sense feina, i Chicago va ser una de les destinacions més habituals d'aquests músics.
Ací sorgeix un nou estil conegut amb el nom d'Estil Chicago i en el cual el paper del solista té una major importància. Destaquen Joe King i Louis Armstrong -
El Swing i les Big Band
-Es tracta de grans orquestres perfectament uniformades i amb faristols de xou.
-Interpreten melodies enganxoses, que són del gust de la major part del públic.
-Les actuacions estan dirigides especialment per a ballar.
-Són bastant fidels a les partitures i deixen a la improvisació únicament els solos.
-La típica Big Band combina instruments de vent-metall i una secció rítmica.
Destaca Duke Ellington i Benny Goodman.
A Espanya va ser un esplendor per al jazz.Joe Moro va contribuir a la difusió. -
El Bebop
Característiques:
-Grups reduïts.
-La bateria adquierix una gran importància.
-Ús de ritmes complexos
-Interpretacions virtuoses.
-Desenvolupament d'una gran tècnica instrumental i originalitat en les improvisacions.
-Harmonies dissonants.
-Emocionalment, transmetia sensacions diferents a les conegudes (intranquil·litat,nerviosisme...)
Destaquen: Dizzy Gillespie i Billie Holiday. -
Hard-Bop
És el símbol de la reacció d' un grup de joves músics negres, davant l'equilibri i el control que caracteritza el cool-jazz. Aquest estil es va desenvolupar a partir del bebop. Els ritmes són estimulants i sincopats. Destaquen John Coltrane i Sonny Rollins. -
Cool Jazz
Sorgeix per reemplaçar la nerviosa intranquil·litat del bebop. Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació... amb ritmes tranquils i amb contratos tímbrics. Per a emetre aquestes suaus sonoritats es feia ús de sordines.
Destaca Miles Davis i Gerry Mulligan -
Free-Jazz
Aquest nou estil representa un trencament total amb tot l'anterior i planteja un retorn als anys 20. En les interpretacions plantegen unes liníes melòdiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa. Fan ús d'una harmonia atonal i usen polirítmies. Ornette Coleman i Charles Mingus.
A Espanya el jazz comença a ressorgir i sorgeixen músics oients interessats en aquest estil. Tete Montoliu va ser el primer que va transcendir les fronteres i va ser conegut internacionalment. -
Jazz fusió
Es produeix una explosió d'estils. Mostra la fusió d'elements aliens al jazz. D'aquest es prenen els seus paràmetres i es barregen amb tota mena d'influències musicals derivades dels corrents culturals.
Malgrat, l'escàs suport institucional que va rebre el jazz espanyol durant els 70, van sorgir músics ara pràcticament oblidats, com Juan Carlos Calderón. El jazz va trobar nous impulsos durant les dues dècades següents. -
Jazz-Rock
sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock. La guitarra y el baix elèctrics eren els instruments amb més popularitat. Aixó va donar lloc a una nova revolució en el so.
Miler Davis va ser un dels pioners d'aquest estil i obrí i també cal destacar a Al Di Meola -
Smooth-Jazz
Es va desenvolupar partint d'una reelaboració mś comercial del jazz i es va caracteritzar per un ritme lleuger, usant les bases del funky amb un so elegant que barrejava elements del pop i del soul.
Entre els músics més destacats hi ha George Benson i Chuck Mangione -
El Jazz llatí
La denominació de jazz llatí és àmplia i sol incloure músiques diferents. Es troba la música que fusiona el jazz amb la música afrocubana i porto-riquenya.
En aquest estil trobem músics com Egberto Gismonti o Claudio Roditi. -
Tradició i evolució
Les diferents fusions van provocar que el jazz s'allunyés cada vegada més dels seus orígens.Aquest va fer que alguns músics reivindicaren una tornada als orígens.
L'encenten músics com Scott Hamilton i Herbie Hancock. -
Jazz a Espanya
Va ser als 90 quan el jazz a Espanya va tindre un major creixement.
El camí obert per Paco de Lucía és continuat per nous músics que porten la fusió del flamenc i el jazz a un nou idioma, reconegut i valorat actualment arreu del món.
I Michel Camilo i Tomatito van aconseguir l'any 2001el Latín Grammy Award al millor àlbum de jazz pel seu treball Spain
