-
Els precedents
1.ELS CANTS DE TREBALL
Cants entonats pels esclaus,portats al ritme del dur treball a les plantacions.Eren interpretats a capella i de forma responsorial
2.ELS ESPIRITUALS
Es tractava d'himnes i salms de carácter religios cantats a capella i de forma responsorial
3.ELS BLUES
Cantics de caracter profà en el que reflecteixen la tristesa.Era interpetat per un cantant,amb una harmònica.Un dels mes destacat es B.B. King
4.EL RAGTIME
Una barreja del ritme sincopat i la musica classica europea de piano -
Estil Nova Orleans
Es van formar algunes bamdes de música integrades pels esclaus que van emigrar a aquesta ciutat.Algunes de les peculiaritats:
·Els intruments havien estat adquirits de les bandes militars
·Grup reduït de músics
·Toquen com canten, els instruments es converteixen en una extensió de la seua veu
·Tenia influència del ragtime,del blues i dels espirituals
·Feien improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes,de forma de pregunta-reposta
Va destacar el grup Brown Skinned Babies -
Dixieland
Son bandes de jazz en las que predominaven el musics blanc, un subgènere musical del jazz tradicional del sud dels estats units.
Algunes diferencies amb l'estil Nova Orleans:
·Es desenvolupaven més les improvisacions
·Els tempos són més ràpids
·És un estil menys expressiu,però amb més recursos tècnics
·Les melodies són més polides i les harmonies més clares
Unes de les bandes mes importantas va ser l'original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine -
Estil Chicago
Caracteritzat per una claredat més gran i en el qual el paper del solista té una major impotància. Els musics més coneguts son Joe "king" Oliver , Louis Armstrong o Bix Beiderbecke. -
Swing
Tipus de música molt proper a la música de ball,a la comèdia musical i al cinema, que arriba i agrada a molta més gent. Es desenvolupa la tendència a formar bandes de jazz cada vegada més nombroses,algunes característiques son:
•Grans orquestres perfectament uniformades i amb faristols de xou
•Melodies enganxoses
•Actuacions dirigides per a ballar
•Són fidels a les partitures i deixen a la improvisació únicament els solos
•Combina instruments de vent-metall,vent-fusta i una secció ritmica -
Be bop
Les interpretacions no estaven pensades per a ballar,sinó per a escoltar de manera atenta i gairebé reverent.
•Grups reduïts d'instrumentistes
•La bateria te una gran importància com a instrument solista,ara es toca de una forma més lliure.
•Ús de ritmes complexos
•Interpretacions virtuoses,amb frasejos ràpids i irregulars
•Originalitat en les improvisacions
•Harmonies dissonants,que alteren les seqüencies
•Transmetia sensacions diferents a les conegudes fins aleshores -
Cool jazz
Transmet una sensació de suavitat, intimisme,relaxació , amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics moderats. Entre els musics que van desenvolupar aquest estil , destaca Miles Davis, Gerry Mulligan ,Paul Desmond i Dave Brubeck -
Hard bop
Es el símbol de la reacció d'un grup de joves músics negres,davant l'equilibri i el control que caracteritza el cool-jazz. Els ritmes són estimulants i sincopats, i assoleixen una gran importància. D'altra banda,busquen la tornada a les arrels del jazz: el blues,els espirtuals i el gòspel. Els músics que més destaquen són John Coltrane, Sonny Rollins i Cannonball Adderley. -
Free jazz
En les interpretacions, plantegen unes línies melòdiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa. Fan ús d'una harmonia atonal i usen les polirítmies. Destaquen el saxofonistes Ornette Coleman i John Coltrane i contrabaixista Charles Mingus -
Jazz fusió
Mostra la fussió d'elements aliens al jazz.
1 JAZZ-ROCK
Combinació del jazz amb elements del rock.La guitarra elèctrica i el baix elèctric eren els instruments més populars en el món del rock.Com a músic Milers Davis.
2 SMOOTH-JAZZ
Caracteritzat per un ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat.Com a músic Chuck Mangione
3 JAZZ LLATÍ
Fusiona el jazz amb la música afrocubana i porto-riquenya i com a músic Egberto Gismonti. -
Neotradicionalisme
Amb les diferentes fusions que van tenir lloc en la dècada dels 70 van provocar que el jazz s'allunyes cada vegada més dels seus orígens. Aquest revival del jazz clàssic l' enceten músics como Scott Hamilton o Herbie Hancock. Entre els músics més destacats hi ha Wynton Marsalis. -
El Jazz a Espanya en els 90
El camí obert per Paco de Lucía és continuat per nous músics que porten la fusió del flamenc i el jazz a un nou idioma , reconegut i valorat actualment arreu del món. Destaca el saxofonista i flautista Jorge Pardo , el pianista gadità Chano Domínguez i el baixista Carles Benavent
