L'ART DE LA IMPROVISACIÓ

  • ELS PRECEDENTS

    ELS PRECEDENTS
    ELS CANTS DE TREBALL
    Es tracta de cants entonats pels esclaus africans, portats al ritme del dur treball. Eren interpretats a cappella i de forma responsorial.
    ELS ESPIRITUALS
    Es tracta d'himnes de caràcter religiós cantats a cappella i de forma responsarial.
    ELS BLUES
    Es tracta de cántics profans on es reflecteix la tristessa. Eren interpretats a cappella i de vegades amb la harmònica.
    EL RAGTIME
    (temps rasgat) es una barreja del ritme aforamericà i europeu, interpretats amb el piano.
  • ESTIL NOVA ORLEANS

    ESTIL NOVA ORLEANS
    A Nova Orleans es van formar algunes bandes de música intregades pels esclaus recentment aliberats que van emigrar a aquesta ciutat.
    CARACTERISTÍQUES
    Els instruments eren adquerits de les bande militars
    Les bandes eren un nombre reduÏt de musics
    Els "nous musics" toquen com canten
    La música que tocaven tenia la influència del ragtime, del blues i dels espirituals
    Solien fer improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes.
    Van destacar Buddy Bolden i Brown Skinned Babies
  • DIXIELAND

    DIXIELAND
    Eren bandes de músics negres solament. Aquest gènere musical és producte de la barreja entre l'estil Nova Orleans i la música europea.
    Algunes de les diferències amb l'estil Nova Orlenas són:
    Es desenvolupen més les improvisacions
    Els tempos són més ràpids
    Es un estil menys expressiu, però amb més recursos tècnics
    Les melodies són més polides i les harmonies més clares
    Una de les bandes més importants d'aquest estil es l'Original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine
  • EL SWING I LES BIG BAND

    EL SWING I LES BIG BAND
    Es tracta d'un tipus de música molt proper a la música de ball.
    CARACTERÍSTIQUES:
    Es tracta de grans orquestres perfectament uniformades
    Interpreten melodies enganxoses
    Les actuacions estan dirigides especialement per a ballar
    Són bastant fidels a les partitures
    Instrumental, la típica Big Band combina instruments de vent-metall, vent-fusta i una secció rítmica
    L'època de la preguerra espanyola va ser un període de gran esplendor per al jazz. va destacar José Moro.
  • EL BEPOP

    EL BEPOP
    El bepop va sorgir a Harlem.Les característiques son les següents:
    Grups reduïts d'intruments
    La bateria adquereix una gran importància.Ja no marcarà regularment els quatre temps ara es toca de una forma més lliure
    Ús de ritmes complexos
    Interpretacions vituoses
    Desenvolupadament d'una gran tècnica intrumental i originalitat en les improvasacions
    Harmonies dissonants
    Emocionalment, transmitia sensacions diferent
    Autors importants: Charlie Parker i Dizzy Gillespie
  • COOL JAZZ

    COOL JAZZ
    És un nou estil dels anys 50 que sorgeix per reemplaçar la nerviosa intraquil·litat del bepop.Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació... amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics moderats.
    destaquen: Miles Davis i Gerry Mulligan
  • HARD-BOP

    HARD-BOP
    És el símbol de la reacció d'un grup de joves musics negres, aquest estil es va desenvolupar a partir del bepop. Els ritmes són estimulants i sincopats, i assoleixen una gran importància
    Destaquen: John Coltrane i Sonny Rollins
  • FREE-JAZZ

    FREE-JAZZ
    El free-jazz va intetar consienciar la societat americana de la necesitat d'identificar-se amb la població negra. En les inspiracions, plantegen unes línies melódiques i rítmiques d'una gran llibertat creativa, harmonia atonal i usen les polirítmiques, improvisiacions col·lectives, fent ús de soroll
    Destaquen: Ornette Coleman i John Coltrane
    A Espanya, el jazz comença a ressorgir i sogeixen músics i oients interessats en aquest estil. Destaca: Tete Montoliu i Pedro Iturralde
  • JAZZ FUSIÓ

    JAZZ FUSIÓ
    JAZZ-ROCK
    Sorgeix de la combinació del jazz amb element del rock. La guitarra elèctrica i el baix elèctric eren els instruments amb més popularitat en el món del rock, aixó va donar lloc a una nov revolució en el so. Les bandes de jazz rock van reemplaçar el contrabaix pel baix eléctric i la guitarra i l'orgue van situar-se com intruments solistes
    Van destacar: Milers Davis i Jaco Pastorius
  • JAZZ FUSIÓ

    JAZZ FUSIÓ
    SMOOTH-JAZZ
    Es va desenvolupar partint d'un reelaboració més comercial del jazz, es caracteritza per un ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat. Aquest nou estil va familiaritzar el públic no aficionat amb els sons del jazz. Les seues melodies es van fer molt populars en els bars i en altres locals on es vol una música ambiental
    Van destacar: George Benson i Chuck Mangione
  • JAZZ FUSIÓ

    JAZZ FUSIÓ
    EL JAZZ LLATÍ
    Combina les característiques del jazz amb els intruments llatinoamericanes,destaquen la música afrocubana i porto-riquenya, en la qual destaquen especialment les melodies del jazz, amb la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinamericana.
    Van destacar: Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera
    Els anys 70 a Espanya van sorgir musics com Juan Carlos Calderón o Jose Nieto, el quals a més d'escriure música jazz van fer composicions en altres estils musicals
  • NEOTRADICIONALISME

    NEOTRADICIONALISME
    Les diferents fusions que van tenir lloc en la dècada dels 70 van provocar que el jazz s'allunyés cada vegada més dels seus orígens. Aquesta situuació va fer que alguns músics, majoritàriament negres, reivindicaren una tornada als orígens
    Aquest revival del jazz clàssic l'encenten músics com Scott Hamilton o Herbie Hancock i entre els músics més destacats hi ha Wynton Marsalis
  • EL JAZZ A ESPANYA ALS ANYS 90

    EL JAZZ A ESPANYA ALS ANYS 90
    El camí obert per Paco de Lucía és continuat per nous músics que porten la fusió del flamenc i el jazz a un nou idioma.Destaquen Jorge Pardo, que passeja els sons del nou flamenc per tots els racons del paneta, Chano Domínguez que va començar amb el grup de rock andalús Cai i Carles Benavent un gran baixista