-
-
En aquesta época de l'edat mitjana es va produir molt art (musical i literari) que parlava sobre l'amor. Aquests poemes i cançons reflectien com era l'amor en aquells temps.
L'amor dels poemes es basava en 3 personatges: La dama, el trovador, que era el músic (mai noble) i el marit de la dona. Era un triangle amorós amb el que es podia fer comparació amb el sistema del feudalisme. En la majoria de cançons la dona adoptava el paper de senyor feudal, el qual el trovador (vassal) debia lleialtat. -
-
A Itàlia, al segle XIII, va sorgir un grup de poetes burgesos que tenien una manera de veure l'amor diferent als trobadors d'altres parts d'europa. Ja no describien l'amor com a relació de vassallatge, si no, des dels sentiments. Aixó va sorgir arrel que el feudalisme va començar a perdre importància, per tant, tot va començar a deixar de girar al voltant del sistema.
-
-
-
-
-
-
Una de les époques més glorioses de la literatura va ser el segle d'or. Aquest període es situa al renaixement. Els brillants autors introduien arguments de la mitología grecolatina i topics dels romans. Un dels topics utilitzats és el descriptio puellae, una forma de descriure a la dona. De d'alt a baix, normalment d'una forma idealitzada. En aquella época s'imposaven uns cànons de bellesa a la dona molt alts. Un exemple perfecte dels canons imposats a aquella época és el naixement de venus.
-
-
-
-
-
Encara que a catalunya no s'estava passant un gran moment artistic en el barroc. Francesc Vicent Garcia consegueix destacar amb la seva poesía, teatre i prosa. Era un home contrasistemàtic. Per aixó anava en contra dels canons de bellesa de la dona de la época. I per aquesta raó escriu un poema fent sátira d'aquests trets idealitzats.
-
-
En el romanticisme és un moviment social. Al romanticisme totes les arts es viuen exageradament. Sobretot la poesia, que és dramàtica a nivells estratosfèrics. L'amor òbviament coincideix. Ja que la poesia romàntica és un reflex de l'amor. L'amor era, com ja he dit, exagerat i dramàtic. Si alguna cosa trista li ocorria a un poeta, passava a no haver-hi dolor més gran. I això traspassava als poemes.
-